Units pels pedals i les dues rodes

“Tu ets més bella que el Col de Pailhères; ets més majestuosa que el Tourmalet i m’eleves més amunt que el Galibier. Ja saps que m’agrada tant el ciclisme i sé que per a tu aquests noms sonen a xinès. Elles són les meves muntanyes, són les meves catedrals, el lloc on aquest home negocia amb els seus mals. I tu hi ets en cada pedalada, en cada paella, en cada rampa, en cada dent del meu plat petit i del pinyó gran d’aquest globero”.Així rima l’artista català Delafé a “Lo más bonito del mundo” , on parla d’una de les seves grans passions: el ciclisme.

Això precisament, el ciclisme, és el que ha unit un nombrós grup de companys de CaixaBank a la direcció territorial nord. La passió per les dues rodes i els pedals. I això, al seu torn, és el que va impulsar, dins la iniciativa de l’Equip Saludable que dona suport l’entitat financera entre els seus empleats, a crear la Comunitat Ciclista de la DT Nord. Una comunitat que agrupa amants del ciclisme de Galícia, Astúries, Cantàbria i Euskadi. I que està portant aquests companys a conèixer-se a través de la bicicleta i a compartir quilòmetres. I algun que altre patiment.

La primera setmana del mes de juny va ser força càlida a la zona nord. Tan càlida com pot ser una setmana al nord, és clar. Bones condicions per poder sortir a rodar. La data escollida, el 7 de juny. El lloc, Liérganes, al cor de Cantàbria. Però a mesura que s’acostava la data, el clima va anar canviant i va entrar un front tempestuós. De fet, la nit prèvia, -hi va haver qui va fer nit a Liérganes per evitar matinar l’endemà-, van poder veure com el cel regava amb força les carreteres de l’etapa prevista per al dia següent. “Si demà plou, jo no surto”, deia més d’un pel grup de WhatsApp. “Serà una mica de ‘orbayu’, no us preocupeu”, replicava un dels asturians optimistes del grup. 

Vuit del matí i el cel totalment ennuvolat. Hi va haver qui va arribar tard perquè a l’hotel no servien esmorzar. Era complicat gestionar una sortida de 110 quilòmetres amb l’estómac buit. Així que el retard estava més que justificat. Un cop reunida la grupeta de 13 ciclistes i després d’immortalitzar el moment, les carreteres de Liérganes van començar a tenyir-se amb els colors blaus i negres dels mallots de CaixaBank. En els primers quilòmetres va començar a caure una pluja fina i es van encendre totes les alarmes. Però la veritat és que tot va quedar en això i no va tornar a caure ni una gota.

La primera ‘tachuela’ de la jornada portava per nom Portillo de la Lunada. Que de ‘portillo’ en té ben poc. Un senyor port que ronda els 30 quilòmetres de pujada, molt suau, però exigent per la seva distància. El pilot va anar agrupat fins que van arribar les primeres rampes exigents. Allà el grup es va trencar. Cadascú al seu ritme. L’objectiu era gaudir. I a mig port, a San Roque, hi va haver un reagrupament. Era el punt on calia decidir si es volia pujar fins al cim o desviar-se per un altre port per evitar aquesta pujada exigent. La decisió? Tothom va continuar i cadascú va fer la seva pròpia gestió. Això sí, només cinc van optar per fer la ruta plantejada inicialment. Es van improvisar rutes perquè tothom pogués gaudir.

El grup capdavanter, que s’estava preparant per a la Quebrantahuesos, va arrencar i no va mirar enrere. Hi va haver un segon grup de quatre unitats, que tenien per objectiu completar la ruta.

I a partir d’aquí va ser un degoteig de ciclistes, dit i fet, una pujada preciosa, tapada per la boira, en què la natura atrapava de principi a fi. Al cim, a 1.300 metres d’altura, els que volien seguir amb el pla establert es van reagrupar per baixar cap a Castella i Lleó i encarar Estacas de Trueba des de la part burgalesa. “Se m’ha posat la pell de gallina”, compartien mentre baixaven Estacas. Una postal de pel·lícula que va portar el grup fins a Vega de Pas, on hi va haver una parada tècnica. I és que, estant al cor dels Valls Pasiegos, no es podia no parar a menjar un sobao pasiego en una taverna que produïa ells mateixos aquesta delícia.

Amb prop de 2.000 metres de desnivell ja a les cames, el port de La Braguía va fer més mal del que s’esperava a la formació. “Estic començant a tenir rampes”, apuntava un d’ells al cim d’aquest port. Encara quedaven prop de 30 quilòmetres. “Pren aquest gel que porta sal i t’ajudarà a arribar”, li va cedir un dels companys. “Posa’t a roda i et portem fins a Liérganes, ja no queda res”, va apuntar el que anava més fresc del grup.

Dit i fet, les rampes van fer acte de presència, però després de 110 quilòmetres i més de 2.100 metres de desnivell positiu, a Liérganes hi esperava tot el grup, perquè arribava el moment més important de la jornada: el dinar. Un dinar en què fins i tot es va parlar de la pròxima sortida. “Aquí a Cantàbria encara hi ha molt terreny, però una de les nostres pròximes sortides hauria de ser al Tourmalet”, apuntava un dels més animats mentre li clavava queixalada al cocido. “I també hauríem de fer alguna armilla per seguir ampliant l’equipació”, deia un altre dels membres de la Comunitat Ciclista de la DT Nord. “Amb Tourmalet o sense. Amb armilla o sense. Però això ho hem de continuar fent créixer, és una idea espectacular i cal animar més companys per fer més gran aquest pilot, compartir jornades com aquesta és un luxe”, sentenciava un altre dels ciclistes.

“Som Saludables”, una iniciativa transversal

CaixaBank continua avançant en el seu compromís amb la salut, la seguretat i el benestar del seu equip humà mitjançant el llançament del nou Pla Estratègic d’Organització Saludable 2025-2027. Aquest ambiciós pla es basa en una visió integral del benestar i inclou un ampli conjunt de mesures que abasten des del suport emocional fins a la sostenibilitat mediambiental, amb un enfocament d’atenció personalitzada al detall, que permet adaptar els recursos a les necessitats individuals de cada empleat. El programa Som Saludables representa l’eix vertebrador de l’estratègia de benestar corporatiu de CaixaBank. Es tracta d’una iniciativa transversal que promou una cultura de salut integral, no només entre els empleats, sinó també en el seu entorn familiar i professional, així com entre clients, accionistes, inversors, proveïdors, comunitats locals i la societat en general.