Terres rares: els 17 elements que alimenten la indústria tecnològica i mouen la geopolítica

Les terres rares són un grup de 17 elements químics que s’han convertit en l’eix d’una nova economia global. Amb la revolució tecnològica i la transició energètica com a teló de fons, analitzem d’on ve la demanda de terres rares i per què se n’està parlant tant.

En aquest article, trobaràs resposta a:

Què són les terres rares

A la taula periòdica, a sota a la dreta, s’agrupa un conjunt d’elements amb noms sorprenents: escandi, itri, lantà, ceri, praseodimi, neodimi, prometi, samari, europi, gadolini, terbi, disprosi, holmi, erbi, tuli, iterbi i luteci. Són les anomenades terres rares.

Potser la seva denominació suggereix escassetat, però la veritat és que aquests minerals no són tan insòlits a l’escorça terrestre. La seva extracció i processament sí que són complexos i costosos, cosa que els converteix en un recurs estratègic i cobejat.

Per a què s'utilitzen les terres rares

La demanda de terres rares ha crescut exponencialment a causa del seu paper essencial en la fabricació de dispositius tecnològics avançats. Des de telèfons intel·ligents i turbines eòliques fins a vehicles elèctrics i sistemes de defensa, aquests elements són insubstituïbles en aplicacions que requereixen propietats magnètiques, elèctriques i òptiques úniques.

Per exemple, el neodimi i el disprosi són fonamentals per a la fabricació d’imants d’alta potència utilitzats en motors elèctrics i generadors d’energia renovable.

L’europi i el terbi, per part seva, són clau en pantalles LED i fluorescents. El gadolini i l’holmi, per exemple, tenen aplicacions sanitàries, ja que s’utilitzen en l’elaboració de màquines de ressonàncies magnètiques i làsers, respectivament. El teu smartphone pot contenir fins a 75 elements químics, incloent-hi terres rares, extrets de múltiples minerals.

Recapitulant: cada vegada depenem més de la tecnologia, per la qual cosa la capacitat d’accedir a aquests materials s’ha convertit en un factor determinant per a la competitivitat econòmica i fins i tot la seguretat nacional. I aquesta necessitat s’accentua més si sabem que el desenvolupament de la indústria o la defensa depenen de les terres rares.

Països amb més reserves de terres rares

La Xina és el país amb la reserva més gran de terres rares (44 milions de tones), seguida del Vietnam (22 milions de tones), el Brasil (21 milions de tones), Rússia (10 milions de tones) i l’Índia (6,9 milions de tones).

En el nostre entorn pròxim, Noruega en tresoreja el jaciment més gran (1,57 milions de tones), que ha estat identificat recentment. Contínuament se’n localitzen nous jaciments, la viabilitat dels quals depèn del seu cost i l’impacte mediambiental.

Si parlem dels productors, la Xina (240.000 tones) torna a liderar el rànquing, seguida d’Austràlia (16.800 tones), Tailàndia (7.100 tones), Rússia (2.600 tones) i Madagascar (2.600 tones). La producció a Europa és mínima.

En el cas d’Espanya, alguns experts expliquen que es podria convertir en el primer productor europeu, fet que reduiria la dependència de l’exterior, sobretot pel que fa a la ceràmica i el vidre, primeres matèries de la indústria ceramista nacional (que avui dia es porten de la Xina, Itàlia, França i Àustria).

Galícia, Castella-la Manxa, Andalusia o Extremadura podrien albergar jaciments de terres rares, tot i que l’únic jaciment estudiat és el de Matamulas (Ciudad Real), que encapsula 29,9 milions de tones de monazita, segons les primeres estimacions.

Es dona la circumstància que la mina està pràcticament arran de terra, per la qual cosa la seva extracció és senzilla. No obstant això, la viabilitat queda supeditada a la superació de tràmits administratius i mediambientals.

Alternatives a les terres rares

Per reduir la dependència de les terres rares, la innovació treballa en diverses direccions. De manera més immediata, es busca el reciclatge d’aquestes primeres matèries. Els dispositius electrònics contenen aquests elements, per la qual cosa es recomana dipositar-los en el punt net perquè rebin el tractament adequat que permeti extreure els materials més valuosos per donar-los una nova vida.

D’altra banda, s’estan investigant noves tecnologies que utilitzin altres materials com la tetrataenita, un aliatge de ferro i níquel amb propietats magnètiques similars a les d’algunes terres rares. La tetrataenita és molt més fàcil d’obtenir i més barata.

Finalment, existeix una altra opció per explorar com a alternativa, que és l’ecodisseny, encara amb un impacte limitat. Aconseguir utilitzar menys quantitat de terres rares en productes tecnològics és un objectiu a llarg termini, que faria descendir la demanda d’aquests materials i els efectes mediambientals de la seva extracció i tractament.

El futur de les terres rares

La transició cap a energies netes i la digitalització global garanteixen una demanda a l’alça de les terres rares. Tanmateix, la concentració del subministrament en pocs països planteja riscos econòmics, geoestratègics i mediambientals.

Moltes economies busquen minimitzar la seva dependència de la Xina, apostant per la mineria local i tecnologies de processament. A Espanya, el Pla d’acció de les primeres matèries minerals 2025-2029 (en audiència pública) és un intent de respondre a aquestes necessitats, dinamitzant l’extracció de terres rares.