Saps què és una comunitat energètica local?

Les comunitats energètiques locals són una alternativa i un complement local a les xarxes nacionals d'energia. Impulsaran la transició energètica, seran clau en la descarbonització, apuntalaran la resiliència dels municipis i reduiran la seva factura elèctrica i la seva dependència de l'exterior. A més, generaran ocupació local i permetran que els veïns formin part del canvi.

Què és una comunitat energètica local?

Les comunitats energètiques locals, abreujades CEL, són agrupacions d'autoconsum que permeten que ciutadans i empreses consumeixin energia generada dins el seu propi municipi. Si és possible, a través de fonts d'energia renovables i sense emissions, tot i que això pot variar segons el municipi, les seves necessitats o les característiques locals. Per exemple, un municipi amb una gran quantitat de deixalles agrícoles podria optar per cremar biogàs.

L'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE) defineix les CEL com una «entitat jurídica de participació voluntària i oberta controlada per accionistes o membres que siguin persones físiques o jurídiques», com ara comunitats de veïns, empreses o l'Administració.

La idea que hi ha darrere d'aquestes agrupacions és permetre que hi participi tothom que vulgui contribuir a un consum responsable d'energia. Fa temps que se sap, per exemple, en el cas dels panells fotovoltaics, que com més se’n fabriquen, més baixa el preu de l'energia generada. És el que es coneix com la llei de Swanson. Com més CEL fotovoltaiques hi hagi, menys pagaran totes.

Beneficis, directes i indirectes, de les CEL

El benefici principal, destaca l'IDAE en el seu document Desarrollo de instrumentos de fomento de comunidades energéticas locales, és el d'oferir beneficis energètics dels quals derivin altres d'ambientals, econòmics o socials.

Per dir-ho d'una altra manera, les CEL estan en consonància amb Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) com el núm. 7 (Energia assequible i no contaminant), el núm. 8 (Treball decent i creixement econòmic), el núm. 11 (Ciutats i comunitats sostenibles) o el núm. 13 (Acció pel clima). Així s'observa en els seus avantatges principals:

• Reducció del preu del kWh. Gràcies a la llei de Swanson que ja hem esmentat, fa temps que és molt més assequible generar electricitat amb plaques solars que amb pràcticament qualsevol altra tecnologia. A més, com que la generen directament les CEL, s'estalvien impostos relatius a mantenir la xarxa elèctrica.
• Augment de la resiliència i reducció de la dependència exterior, tant de països exportadors de combustibles fòssils com de plantes de generació d'energia nacionals. La generació local estabilitza la regió, ja que l'«aïlla» de pertorbacions, com la pujada del cru.
• Creació d'ocupació i riquesa locals (Treball decent i creixement econòmic). A més de reduir els fluxos exteriors de compra d'energia i augmentar l'estalvi, la instal·lació i el manteniment de panells solars o d'altres col·lectors d'energia ajuden a consolidar l'ocupació local. I, a més, es crea ocupació de caràcter tècnic d'alt valor afegit, precisament aquella en què val la pena invertir.
• Reducció d'emissions locals i globals. Si l'electricitat s'abarateix, augmenta el nombre de particulars que deixen de fer servir el gas natural per climatitzar o que opten per un vehicle elèctric. El mateix passa amb les empreses. A més, electrificar la generació d'energia redueix les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle de les plantes de gas.

Com crear una comunitat energètica local?

Les comunitats energètiques locals no són fàcils d'implementar. Arribar a acords sempre és complicat i hi ha una alta resistència al canvi, fins i tot quan queda clar que aquest serà positiu per a la regió. El més complicat del projecte és convèncer empreses, associacions i ciutadania que el retorn positiu és molt superior a les possibles (encara que improbables) conseqüències negatives.

El primer pas consisteix a crear un col·lectiu de persones interessades a formar una CEL, així com donar-los a conèixer la possibilitat. A la guia europea Community Energy. A practical guide to reclaiming power hi apareixen els passos més freqüents en funció de la legislació dels diferents països. Inclou, bàsicament, la importància de conèixer les barreres d'entrada, de fer estudis de viabilitat, del disseny, de la cerca de finançament per fer el projecte i dels acords d'accés a la xarxa, així com de compra d'energia.
A Espanya, l'IDAE publica una extensa Guia per al desenvolupament d'instruments de foment de comunitats energètiques locals, accessible al seu site.

Es pot anar per lliure a l'hora d'organitzar una CEL, però el més recomanable és buscar una empresa específica que es dediqui a crear aquesta mena de xarxes de consum. Ho és tant per facilitar el procés de cerca de socis i proveïdors com per superar els tràmits burocràtics associats. A més, es cometran moltes menys errades si l'organització ja hi està especialitzada.

A Euskadi, Edinor i CaixaBank s'han unit per finançar les comunitats energètiques locals que es creïn a Euskadi, de manera que puguin sumar-s'hi els veïns amb una quota pròxima a nou euros mensuals. Amb aquesta quota es finança la instal·lació fotovoltaica de què seran titulars, i tots els veïns podran obtenir energia verda, renovable, de quilòmetre zero i sense un sobreesforç econòmic.
S'espera que amb aquest acord els veïns tinguin estalvis aproximats del 25 % en la seva factura anual. A més d'evitar centenars de tones de CO2 a l'atmosfera, aquest estalvi econòmic per als veïns és un dels avantatges amb més pes dins l'equació.
Una comunitat energètica local és un pas més en el camí que tots hem emprès per fer del planeta un lloc sostenible i resilient. Es tracta d'un tipus d'iniciativa que mai no hauria pogut veure la llum sense un canvi de mentalitat com aquest, que ja s'ha instal·lat en la societat.