Objectius de Desenvolupament Sostenible: el repte de tots

Hi ha vegades en què les circumstàncies exigeixen alguna cosa més que gestos. Quan els desafiaments adquireixen certa entitat, cal fixar una estratègia per afrontar-los. Ha d'incloure objectius clars i mesurables que permetin saber si s'està remant en la direcció correcta. Què passa quan aquests reptes afecten un planeta on viuen més de 7.700 milions de persones? Bàsicament, que cal implicar-hi a tothom, una meta que persegueixen els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l'ONU, el compliment dels quals es veu ara amenaçat per la irrupció d'una pandèmia mundial.

Ja han passat sis anys des que països de tot el món es van posar d'acord per afrontar els desafiaments mediambientals, polítics i econòmics a què s'enfronta la humanitat. Amb la gran meta global d'aconseguir un present pròsper per a tots sense comprometre les generacions futures, es van establir 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, que s'han d'assolir el 2030. Per fer-ho, és necessari que l'Administració, les empreses i la societat civil hi dediquin tots els esforços possibles.

Objectius relacionats

Els ODS es van establir a la Conferència sobre el Canvi Climàtic (COP21) de l'ONU, celebrada a París el 2015. Es tracta d'una sèrie de 17 objectius relacionats entre si, cosa que significa que l'èxit d'uns influeix en el d'altres.

Així ho explica l'ONU: respondre a l'amenaça del canvi climàtic repercuteix en la gestió dels recursos naturals. Millorar la salut o assolir la igualtat de gènere ajuda a posar fi a la pobresa. Fomentar societats inclusives reduirà desigualtats i propulsarà les economies.

D'aquesta reacció en cadena dependrà la creació d'un planeta més sostenible, segur i pròsper tant per als seus habitants actuals com per a les generacions futures.

Els ODS, en escac

Més enllà de les paraules, l'esforç dels diferents estaments de la societat ja comença a donar els seus fruits. Des del 1990, més de 1.000 milions de persones han sortit de la pobresa extrema i la mortalitat infantil s'ha reduït en més de la meitat. Entre el 1997 i el 2019, el nombre de nens que no escolaritzats ha baixat en una proporció similar. Des de l'any 2000, les infeccions anuals per VIH han passat de 5,3 milions als 1,5 milions del 2020.

Tanmateix, la irrupció de la pandèmia de COVID-19 ha compromès aquesta evolució. Els efectes acumulatius d'aquest desastre sanitari i econòmic, juntament amb els dels conflictes armats i el canvi climàtic, podrien posar en escac no només l'evolució dels ODS, sinó també els èxits ja assolits en aquest àmbit.

Tal com reconeix el Banc Mundial, a més del cost directe en vides humanes, la pandèmia ha provocat un desastre econòmic mundial que posa, al seu torn, més vides en perill. Els càlculs d'aquest organisme apunten que, només l'any 2020, la COVID-19 ha pogut arrossegar uns 100 milions de persones a la pobresa extrema.

Finançament sostenible i imprescindible

Per trencar aquesta dinàmica, és imprescindible que els ODS disposin de recursos per tirar endavant. Són necessaris per estendre la xarxa d'aigua potable allà on es necessita, portar programes de vacunació a tot el món, promoure una societat més diversa i inclusiva o cuidar del planeta, entre altres objectius.

En aquest punt, el finançament resulta fonamental. Tal com destaca el Pacte Mundial de les Nacions Unides, els inversors, les empreses, els bancs, els governs i altres participants en el mercat han de treballar junts cap a un sistema financer sostenible que impulsi la inversió en els ODS.

Per fer-ho, és necessari crear un mercat eficient que comprengui les inversions i fluxos de capital relacionats amb els ODS. En això treballa ja tota la cadena de valor de les inversions, des dels inversors fins als bancs, les institucions de finançament del desenvolupament, les agències de qualificació i les empreses d'avaluació de la sostenibilitat.

Tota aquesta feina ja es plasma, entre altres qüestions, en el desenvolupament d'instruments de finançament sostenible, com els bons verds i els bons socials. També en el d'índexs de sostenibilitat, com el DJSI o l'FTSE4Good, que tenen en compte factors ESG (socials, ambientals i de bon govern) de les companyies per guiar les inversions d'acord amb criteris sostenibles.

Un esforç dirigit

Des de la seva instauració, els ODS han servit de guia perquè governs, companyies i ciutadans puguin dirigir les seves accions en un esforç col·lectiu i coordinat. Aquest és el cas d'entitats com CaixaBank, que contribueix als ODS mitjançant la seva activitat, la seva acció social i les seves aliances estratègiques.

CaixaBank pretén contribuir al benestar financer dels seus clients i al progrés de tota la societat. Per aconseguir-ho, l'entitat contribueix a quatre ODS prioritaris:

• ODS 1. Fi de la pobresa, mitjançant la concessió de microcrèdits familiars, lloguer social i la seva presència a totes les poblacions de més de 10.000 habitants i en un 94 % de les de més de 5.000 habitants, per facilitar l'accés a serveis bancaris.

• ODS 8. Treball decent i creixement econòmic, promocionant la inversió en emprenedoria, innovació i creixement de microempreses i pimes, juntament amb la promoció de la igualtat de gènere, entre altres aspectes.

• ODS 12. Producció i consum responsables, a través de la seva activitat de finançament sostenible i mitjançant l'ús d'energia d'origen renovable certificat.

• ODS 17. Aliances per aconseguir els objectius, sent Soci Signatory de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial o a través de la participació de l'Obra Social “la Caixa” en programes com Incorpora, GAVI, The Vaccine Alliance o l'Associació de Voluntaris de “la Caixa”.

A més d'aquests esforços, CaixaBank desenvolupa moltes altres iniciatives relacionades amb diferents ODS i que contribueixen al desenvolupament global de totes aquestes metes.