Informe CaixaBank Research: l'energia del futur

L'objectiu de l'Acord de París de 2015 està clar: evitar que l'augment de la temperatura de la Terra assoleixi els 2 graus en relació amb els nivells preindustrials, i esforçar-se per limitar aquest augment a 1,5 graus. I això requereix «un descens molt important a nivell global de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, quelcom que només serà possible en el marc d’una transició energètica que redueixi la demanda d’energia i que evolucioni cap a un mix d’energies més netes», afirma l'economista en cap de CaixaBank, Enric Fernández, a l'editorial de l'Informe de CaixaBank Research corresponent al mes d'abril. Aquest mes, l'informe dedica el seu Dossier a una qüestió transcendental: l'energia del futur i el repte de la transició energètica.

En aquest àmbit, l'energètic, la Unió Europea té una oportunitat única: exercir el lideratge a nivell mundial, per oposició a la «desgana, quan no rebuig, de l’actual Govern dels EUA. Pot compartir esforços en termes de recursos públics i aprofitar-ho per potenciar la seva capacitat fiscal», explica Enric Fernández. En efecte, una part important d'aquests recursos hauria de servir per impulsar la investigació bàsica en tecnologies que poden ser claus per assolir els objectius de l'Acord de París.

La UE també hauria d'avançar en la integració dels mercats energètics nacionals, una cosa que l'economista en cap de CaixaBank considera encara més necessari en cas que augmenti la dependència de les energies renovables, com la solar o l'eòlica, que requereixen xarxes de gran escala capaces d'equilibrar l'oferta i la demanda.

Un marc regulador clar i estable

Fernández defensa també la necessitat que existeixi un marc regulador per a la transició energètica que sigui clar i estable, en què «les lleis que el defineixen haurien de comptar amb un ampli consens polític i social. Cal evitar situacions com l’actual, en què, en diversos països europeus, la incertesa sobre les possibles futures restriccions de circulació als vehicles dièsel ha contribuït a una aturada de les vendes», alerta.

«Més enllà de consideracions econòmiques i financeres, la transició energètica és també un tema de responsabilitat. De tots, dels particulars i de les empreses. Responsabilitat per fer el correcte. I el correcte és fer el que estigui en les nostres mans per deixar un planeta en condicions a les generacions futures», conclou Enric Fernández.

Seguint amb la temàtica, l'economista Jordi Singla assegura a l'article «El mix energètic del futur» que «l'economia global evoluciona cap a un mix energètic més sostenible, que pretén combinar un creixement econòmic dinàmic amb un major control de la contaminació». Tanmateix, considera que els progressos que es produiran en els propers anys «seran limitats, ja que, tot i que s’espera que el PIB global creixi molt per damunt del consum energètic, les emissions de carboni continuaran augmentant de forma notable i la millora en relació amb l’última dècada serà modesta».

A «La geopolítica de l'energia», l'economista Ricard Murillo aprofundeix en els aspectes geopolítics del sector, i explica que les relacions internacionals que s'han forjat a través de les fonts d'energia seguiran canviant, probablement en benefici dels estats exportadors de gas. «No obstant això, l’ús més eficient de l’energia i l’aposta per les fonts renovables permetran que els països que les desenvolupin de forma correcta es puguin independitzar energèticament», conclou amb una recordada cita de l'expresident dels Estats Units Jimmy Carter: «ningú no podrà embargar mai la llum del sol».

Per part seva, l'economista Manel Pardo indica a l'article «Els costos i els beneficis del mix energètic del futur» que el nou mix serà més eficient «a causa del major pes de les energies renovables i del gas natural, en detriment del carbó, menys eficient i més contaminant. L’eficiència energètica comportarà diversos beneficis econòmics, com un estalvi en la factura energètica per als consumidors. Però, d'altra banda, també reduirà la producció en alguns sectors econòmics, tot i que s’estima que el resultat net serà positiu».

Roser Ferrer, també economista de CaixaBank Research, recorda a «El finançament que pensa en verd» que empreses, governs i reguladors tenen un paper important a jugar per donar suport a la transició cap a una economia més sostenible a llarg termini. «També el sector financer, com a intermediari entre l'estalvi i la inversió», afegeix. «Però, perquè aquesta transició pugui ser finançada de forma efectiva, és clau treballar per identificar i per eliminar les barreres que limiten el desenvolupament de les finances verdes».

Finalment, a l'últim article del Dossier, «El nou mix energètic a la península ibèrica: el combat contra l'escalfament global», l'economista Vânia Duarte conclou que el canvi del mix energètic tindrà efectes positius a Espanya i Portugal, no només per al medi ambient, sinó també per a la salut pública i l'economia. «Així, aquest canvi permetrà reduir la dependència energètica de les economies ibèriques del petroli i dels productes petroliers, la qual cosa reduirà la factura energètica, gràcies a una reducció de les importacions, i, conseqüentment, contribuirà a la millora de la balança comercial».

Tanmateix, afegeix, «es manté el dubte sobre quin serà l’impacte d’aquest mix energètic més sostenible sobre el cost de l’energia per al consumidor final».