Tornar a la vida després dels incendis: recorregut per les Médulas i les vinyes gallegues

Serà difícil que els veïns de Lleó i Ourense oblidin l’estiu del 2025. Durant llargs i interminables dies d’agost, muntanyes, pastures, arbres, flors i animals van sucumbir a llengües de foc i fum que avançaven sense control, devorant records de tota una vida i difuminant les esperances de futur. 

A la Unió Europea han cremat aquest any més d’un milió d’hectàrees –la xifra més alta des que hi ha registres, segons dades del Sistema Europeu d’informació sobre Incendis Forestals –, amb Espanya encapçalant aquesta trista classificació amb 403.000 hectàrees cremades.

En només dues setmanes d’agost es van declarar 20 grans incendis forestals que van arrasar més de 340.000 hectàrees, destacant la província de Lleó, on el foc va consumir al voltant del 15% de la superfície, i la d’Ourense, a Galícia, amb un 7% de la superfície cremada.

Només a Espanya han cremat aquest any 403.000 hectàrees

En aquestes dues províncies, els focs de “sisena generació” van tenir un paper tràgic. Aquest terme fa referència a una tipologia d’incendis d’una intensitat tan elevada que alteren la dinàmica de les capes altes de l’atmosfera i generen vents molt difícils d’anticipar, de manera que no és possible predir el comportament del foc.

L’incendi de Laurouco, a la comarca de Valdeorras (Ourense), va ser un cas paradigmàtic de sisena generació, estenent-se a Lleó i Lugo i afectant prop de 38.000 hectàrees. 

L’impacte ambiental d’aquests incendis és molt significatiu i es caracteritza per la pèrdua de biodiversitat, contaminació de l’aire amb partícules tòxiques, emissió de grans quantitats de carboni i erosió del sòl. Però, en regions com Valdeorras, el dany hauria estat encara pitjor si no hagués estat per uns guardians centenaris que van resistir estoicament l’embat de les flames: les vinyes. 

Vinyes que actuen com a tallafocs  

Les vinyes van demostrar ser un tallafocs natural i, a la comarca de Valdeorras , on el foc va calcinar entre 15.000 i 16.000 hectàrees, van aconseguir frenar fronts de flames de diversos metres d’alçada, interrompent la continuïtat de matolls secs i pins inflamables que actuen com a combustible natural. 

La clau d’aquesta eficiència rau en la feina dels viticultors: les podes regulars i una baixa càrrega de biomassa al sòl fan que les vinyes retinguin humitat i resisteixin la calor radiant.  

Però no tots van tenir un final feliç. El foc va devastar vinyes centenàries deixant un paisatge desolador de ceps ennegrits. Van ser molts els viticultors afectats que ara s’enfronten a la difícil tasca de recuperar la producció i la qualitat d’uns vins que són un emblema del territori i font de riquesa econòmica. 

Són vinyes que pertanyen a la Denominació d’Origen de Valdeorras , a segona més antiga de Galícia i àmpliament reconeguda pels seus vins blancs elaborats amb la varietat godello i els seus negres de mencía .

El Consell Regulador treballa contínuament per mantenir i garantir la qualitat i la traçabilitat dels vins, buscant posicionar-los com a vins d’alta gamma. De fet, els seus vins tenen una presència significativa en mercats d’exportació com Suècia, Alemanya, el Regne Unit i els Estats Units. 

Curso práctico de poda de invierno 

Per això, davant dels danys soferts, la Denominació va decidir organitzar un curs de poda d’hivern per recuperar vinyes afectades pel foc. La jornada, que va comptar amb el suport de CaixaBank a través d’AgroBank, la seva divisió especialitzada en el sector agroalimentari, va ser impartida per l’enginyer agrònom i viticultor Julián Palacios Muruzábal, director de Viticultura Viva i referent nacional en poda i maneig sostenible de la vinya 

Palacios assegura que el cep té una notable capacitat de resistència. Només quan l’incendi arriba a una intensitat extrema resulta impossible la seva recuperació, però en la majoria dels casos, l’alt contingut d’humitat que manté la planta durant l’estiu actua com a escut. 

A més, afirma: “la capacitat de la vinya per recuperar-se amb unes bones pràctiques de poda, tant a l’hivern com a la primavera, i amb un acompanyament al sòl de nutrició i suport, és gran i la recuperació pot ser més ràpida del que a priori suposem. En un parell d’anys, podem tenir la vinya en condicions normals”. 

Incluso tras el fuego sigue habiendo vida bajo la tierra

Julián Palacios Muruzábal

Director de Viticultura Viva y referente nacional en poda y manejo sostenible de la vid 

Una altra de les qüestions en què s’ha incidit al curs és en “com avaluar els danys en diferents nivells, des de les vinyes poc afectades fins a aquelles amb una afectació extrema”. I un dels senyals més clars que hi ha esperança són els brots verds que apareixen entre la fusta negra. “Això significa que la vida continua, que les arrels segueixen actives, i a partir d’aquí comença la delicada tasca de la poda, que determina tant la longevitat del cep com la qualitat del vi”. 

Els assistents, preocupats pels danys soferts a les seves vinyes, volien aprendre a prendre decisions encertades en el maneig de la planta, i a conèixer els tractaments o adobs específics per reforçar-la. El seu principal objectiu és recuperar, en el menor nombre de collites, el nivell de producció que han assolit aquests darrers anys. 

Julián Palacios afirma: “fins i tot després del foc, hi ha vida sota terra”. I sap de què parla perquè fa uns anys va veure desaparèixer el paisatge sota les flames quan, al seu poble, va viure un incendi similar. L’experiència li va ensenyar que la natura sempre troba la manera de regenerar-se. 

Un Patrimonio de la Humanidad que tiene mucho que ofrecer  

També es regenerarà el paratge de Las Médulas, que ha recuperat les visites turístiques al Monument Patrimoni de la Humanitat , encara que amb recorreguts més curts i limitats, per seguretat. El foc no va aconseguir destruir ni les seves mines ni els seus característics castanyers. Des de la gerència de la Fundació s’apunta que l’impacte dels incendis és bastant menor del que podria haver estat i són optimistes respecte a la regeneració de la zona. De fet, els primers estudis que estan realitzant els experts del Grup d’Assessorament davant Desastres i Emergències (GADE) del CSIC apunten que el sòl està menys destruït del que es podria témer, tenint en compte com de devastadors han estat els incendis, cosa que facilitarà la recuperació. 

Tant en aquesta zona com en altres de Lleó igualment afectades, moltes entitats socials i grups de voluntaris es van mobilitzar per intentar ajudar, posant en perill la seva vida. De fet, dos d’aquests voluntaris van morir atrapats quan utilitzaven maquinària com desbrossadores per facilitar l’extinció de les flames. El foc els va envoltar, causant-los la mort en l’extens incendi iniciat a Molezuelas de la Carballeda (Zamora) i que es va estendre cap a Lleó. 

Recuperació després d’un incendi: un procés que requereix l’ajuda i la solidaritat dels altres

Des de CaixaBank es va col·laborar des del principi, lançant una línia d’ajudes per a tots els afectats, però a més, mitjançant l’aportació de material, per exemple la compra i lliurament de mànegues i pales per a l’obertura de franges tallafoc en zones tancades i intermediació per portar aigua embotellada a les àrees necessitades. 

A més, està prevista la celebració d’una jornada per regenerar les pistes forestals dels danys causats per la maquinària utilitzada en l’extinció (neteja, perfilat i adequació de passos); i una altra de plantació de llavors per iniciar la recuperació de la zona afectada. 

El foc té una enorme capacitat de destrucció, però la gent del camp, els agricultors, ramaders i veïns de les valls i muntanyes de les zones afectades posseeixen una gran capacitat de superació i resiliència. 

Ho sap bé Luis Jesús Jiménez, ramader abulenc, que sap molt bé què significa veure cremar la vida en qüestió de minuts a l’incendi de Navalacruz de 2021. En el seu cas, es va poder recuperar, encara que amb molta dificultat, i després de la seva experiència el missatge que transmet és: “Que no perdin l’esperança. Jo també vaig pensar que no hi hauria sortida, i aquí estic. Amb suport i esforç es pot tornar a aixecar el que sembla arrasat”.