"Ho vam perdre tot, però seguim en peu": la vida després del foc a Navalacruz

Aquest estiu, Castella i Lleó torna a mirar amb por a la muntanya. Els incendis han arrasat milers d'hectàrees a Salamanca, Zamora i Lleó, deixant famílies en suspens i camps calcinats. Entre els que segueixen amb el cor encongit està Luis Jesús Jiménez, ramader avilès que sap molt bé el que significa veure cremar la vida en qüestió de minuts.

"Va ser terrible. Les flames van devorar la feina de dos anys i van arrasar amb totes les provisions d'aliment que teníem guardades. Ho vam perdre tot", recorda. Parla a poc a poc, com si cada paraula li retornés el fum i el silenci d'aquell agost de 2021, quan l'incendi de Navalacruz va convertir el paisatge en un desert negre, el seu poble, Sotalbo, va ser el més colpejat per la catàstrofe.

Enmig d'aquesta ruïna va aparèixer una taula de salvació. CaixaBank va habilitar una línia de finançament per als afectats i ell va poder accedir a 20.000 euros. "Va ser l'aire que necessitàvem per no rendir-nos", confia. Amb aquests diners van comprar pinso, van reparar el més urgent i van poder alimentar el bestiar que havia sobreviscut.

El temps, però, no ha esborrat les cicatrius. Quatre anys després, l'explotació continua funcionant, però només a la meitat. "Seguim endavant, tot i que no és el mateix. Hem hagut de buscar-nos altres ingressos per mantenir la família. No ha estat fàcil, però seguim aquí. I això, després del que vam viure, ja és molt", diu amb serenitat, gairebé com un triomf íntim.

Avui, quan altres agricultors i ramaders travessen el mateix malson que ell va patir, Luis Jesús vol fer-los arribar un missatge: "Que no perdin l'esperança. Jo també vaig pensar que no hi hauria sortida, i aquí estic. Amb suport i esforç es pot tornar a aixecar el que sembla arrasat".

Ho diu des de l'experiència de qui ha vist cremar tot i ha aconseguit mantenir-se en peu. La seva història és la d'un home que es va negar a rendir-se, que va aprendre que la muntanya triga anys a recuperar-se, igual que les persones. I que fins i tot entre les cendres pot tornar a brotar l'esperança.