Turisme rural: l'auge del descans en contacte amb la naturalesa

La pandèmia de COVID-19 que vam viure el 2020 ens va obligar a canviar moltes coses, entre elles, la nostra forma de viatjar i de fer turisme. Vam passar dels grans viatges internacionals a buscar destins de descans dins d'Espanya i vam descobrir que, a més de les zones costaneres, el nostre país és una bona opció per als turistes que volen estar en contacte amb la naturalesa, bé sigui en un càmping o en un entorn rural.

Va ser precisament durant la pandèmia quan el turisme rural es va mostrar “molt més resilient que l'urbà i el costaner”, ja que els turistes buscaven un turisme “menys massificat que permetia més activitats a l'aire lliure i amb distància social”, segons explica l'economista de CaixaBank Research, David Cesar Heymann, a l'article ‘L'auge del turisme rural a Espanya: una oportunitat per al desenvolupament rural’.

Si mirem aquesta evolució en dades, descobrim que el turisme rural ha passat de representar un 10,9 % de la despesa turística total el 2019 a l'11,9 % el juny 2023, prenent com a referència dades internes de CaixaBank de pagaments amb targetes.

Segòvia, Osca i Lleida, les reines del turisme rural

Castella - la Manxa i Castella i Lleó són les comunitats en què el turisme rural té més pes. També destaquen Extremadura, Aragó, part de Catalunya (Lleida i Girona) i el País Basc (Àlaba).

Per províncies, Segòvia, Osca i Lleida són les que tenen més entitat de la despesa turística rural, seguides de Burgos, Conca i Guadalajara.

Els espanyols, els principals turistes rurals

L'anàlisi de David Cesar Heymann mostra que són els turistes domèstics els que estan impulsant el turisme rural espanyol.

Comparant la despesa que fan els turistes internacionals i nacionals en el segment rural, es conclou que, entre gener i juny de 2023, els estrangers van aportar un 27 % de la despesa turística rural –equivalent al 3,2 % de la despesa turística total a Espanya–.

“En conseqüència, el creixement del turisme rural entre 2019 i 2023 es pot atribuir a l'augment de la despesa dels turistes domèstics, un aspecte que estaria lligat al canvi de preferències dels turistes espanyols propiciat per la pandèmia i que s'hauria mantingut fins als mesos més recents”, apunta l'economista.

Davant d'aquest 3 % que els turistes estrangers gasten en turisme rural, trobem un 43 % en destins costaners i un 10 % en destins urbans.

Perspectives de futur

Ara que s'està propiciant la transició ecològica, és possible que es produeixi un repunt de turistes en l'àmbit rural, necessitats d'estar en contacte amb la naturalesa i preocupats per la cura del medi ambient.

“El turisme rural contribueix a una distribució dels turistes en un espai més ampli, reparteix la càrrega sobre les infraestructures i els serveis locals, i genera menys pressió sobre uns mercats d'habitatge més ajustats. Els beneficis econòmics per a les comunitats rurals també poden contribuir a mitigar el fenomen del despoblament rural”, conclou l'economista.