COP31 2026: dels acords climàtics a l’economia real

El 9 de novembre comença a Antalya (Turquia) la COP31, la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic . Durant gairebé dues setmanes, representants de governs i organitzacions internacionals debatran com reforçar la resposta global davant l’escalfament del planeta.

Cada cita anual se celebra en un context en què els efectes del canvi climàtic són cada vegada més visibles. A Espanya, per exemple, la temperatura mitjana ha augmentat al voltant d’1,7 °C des de l’època preindustrial. Aproximadament 1,3 °C d’aquest increment s’han produït en els últims 60 anys, segons les dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) . A l’Espanya peninsular, els quatre anys compresos entre el 2022 i el 2025 van ser els més càlids de la sèrie iniciada el 1961.

L’increment de l’escalfament global agreuja els riscos climàtics. Els seus efectes varien segons el territori i el fenomen considerat, i els danys depenen també de l’exposició i la vulnerabilitat de les persones, els ecosistemes i les activitats econòmiques.

Tot i que aquestes conferències solen concentrar l’atenció mediàtica i generar grans titulars, la seva rellevància va més enllà dels acords que es puguin assolir en cada edició.

Les COP formen part d’un procés de negociació continu que es desenvolupa al llarg dels anys. Les decisions adoptades en una cimera serveixen de base per al treball de les següents, que avaluen els avenços assolits i intenten resoldre les qüestions pendents.

La COP31 tampoc no parteix de zero. Arriba després de dècades de negociació internacional i en una etapa en què l’atenció se centra cada vegada més en l’aplicació efectiva dels compromisos adquirits. El repte ja no és només fixar objectius, sinó traslladar-los a l’economia real i convertir-los en mesures concretes capaces d’accelerar la transició cap a un model més sostenible.

Què és la COP31 i d’on ve

Les sigles COP corresponen a la Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. En aquestes reunions participen els països que formen part de la Convenció i que negocien la resposta internacional davant l’escalfament del planeta.

De l’Acord de París a la COP31

Una de les principals fites d’aquest procés va ser l’Acord de París , adoptat a la COP21 del 2015. L’acord va establir l’objectiu de mantenir l’augment de la temperatura mitjana mundial molt per sota de 2 ºC respecte dels nivells preindustrials i continuar els esforços per limitar-lo a 1,5 ºC.

Des d’aleshores, cada cimera ha anat incorporant noves decisions i desenvolupant qüestions procedents de les anteriors. Aquesta continuïtat permet entendre per què el resultat d’una COP no es pot valorar de manera aïllada.

La COP27, celebrada el 2022 a Egipte, va prestar una atenció especial a les conseqüències que el canvi climàtic provoca als països més vulnerables. Un dels seus principals resultats va ser l’acord per crear un fons destinat a respondre a les pèrdues i els danys associats a l’escalfament global.

La COP30, celebrada el 2025 al Brasil, va continuar el recorregut de les negociacions climàtiques des d’un lloc estretament vinculat a un altre gran repte ambiental: la conservació de la natura.

La relació entre totes dues qüestions és rellevant. La pèrdua d’ecosistemes redueix la seva capacitat per absorbir carboni, mentre que l’escalfament accelera el deteriorament dels hàbitats. Aquest vincle reforça la necessitat d’abordar l’acció climàtica i la protecció de la natura de manera connectada.

Principals reptes de la COP31

La COP31 rep ara aquest treball acumulat amb el propòsit d’accelerar l’aplicació dels compromisos climàtics. La seva agenda posa el focus a ampliar l’electrificació, contenir el creixement dels residus i construir ciutats més resilients i eficients.

També continuarà impulsant les xarxes elèctriques i l’emmagatzematge d’energia, un àmbit que ja va adquirir rellevància a la COP30. L’interès de la cimera se centrarà, per tant, a comprovar com aquests objectius es poden traduir en projectes sobre el terreny i a aportar més claredat sobre les necessitats de finançament.

Mitigació i adaptació al canvi climàtic

L’acció climàtica se sol abordar des de dues perspectives complementàries. Una busca reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i potenciar els embornals de carboni que retiren aquests gasos de l’atmosfera. L’altra tracta de preparar la societat i l’economia per als efectes del canvi climàtic que ja es produeixen o que poden aparèixer en el futur.

Què és la mitigació del canvi climàtic?

La primera perspectiva es coneix com a mitigació. Inclou canvis en la generació d’energia i millores d’eficiència, a més de la transformació d’activitats que encara depenen en gran manera dels combustibles fòssils.

Què és l’adaptació al canvi climàtic?

La segona és l’adaptació. S’ocupa de reduir la vulnerabilitat de les persones i dels territoris. També afecta les infraestructures i les activitats econòmiques exposades a fenòmens climàtics.

Mitigació i adaptació no són camins alternatius. Reduir les emissions ajuda a limitar l’evolució futura de l’escalfament. Al mateix temps, l’adaptació permet anticipar-se a efectes que poden afectar de manera diferent cada territori i cada sector.

Riscos físics i riscos de transició

El canvi climàtic també planteja dues classes de riscos per a l’economia. Els riscos físics deriven tant de fenòmens meteorològics extrems com de canvis graduals del clima, com ara l’augment de les temperatures o del nivell del mar. Els riscos de transició, en canvi, estan associats als canvis normatius, tecnològics, de mercat i reputacionals derivats de la transició cap a una economia baixa en emissions.

Com arriben els acords climàtics a l’economia

Les decisions adoptades en una cimera climàtica orienten les polítiques que després desenvolupen els governs. Poden impulsar canvis reguladors i facilitar infraestructures que ofereixin un marc més estable per a la inversió.

El paper de les empreses en la transició climàtica

A partir d’aquest marc, les empreses han de traslladar els objectius generals a la seva pròpia activitat. Per a algunes, el pas següent pot consistir a millorar l’eficiència de les seves instal·lacions. Per a d’altres, suposarà incorporar energies renovables o transformar els seus processos productius. Cada sector té necessitats diferents i no totes les organitzacions parteixen del mateix nivell de preparació.

El paper del finançament en la transició climàtica

És aleshores quan apareixen les necessitats de finançament climàtic. El sistema financer pot canalitzar recursos cap a projectes viables i valorar els riscos que acompanyen una transformació a llarg termini. També pot mantenir un diàleg amb les empreses per comprendre la seva situació i conèixer les seves estratègies de descarbonització.

L’enfocament climàtic de CaixaBank recull aquesta relació entre finançament i acompanyament. L’entitat preveu el diàleg amb els clients per conèixer les seves estratègies i donar-los suport en la transició cap a una economia neutra en carboni. Aquesta aproximació s’emmarca en una resposta al canvi climàtic que requereix col·laboració entre el sector públic i el privat, amb la participació de la societat.

Com arriba la transició climàtica a la vida quotidiana

Els efectes d’aquest procés arriben finalment a decisions properes. L’eficiència d’un habitatge influeix en l’energia necessària per mantenir-lo, mentre que les alternatives de mobilitat depenen de les infraestructures disponibles. També pot canviar la manera com les ciutats es preparen davant d’episodis climàtics més intensos.

La transició connecta així diferents nivells d’actuació. Els acords internacionals assenyalen una direcció i els governs creen les condicions per avançar. Les empreses converteixen aquesta orientació en projectes, mentre que el finançament ajuda a fer possibles les inversions. Els seus resultats acaben formant part de la vida quotidiana.

Què proposa la Presidència de la COP31 en la seva Agenda d’Acció?

La Presidència de la COP31 ha presentat una Agenda d’Acció amb iniciatives i metes per accelerar la implementació climàtica. Aquestes propostes complementen el procés formal de negociació i no constitueixen, per si mateixes, acords adoptats pels països.

Electrificació, xarxes elèctriques i emmagatzematge

L’electrificació serà una de les qüestions centrals. Entre els objectius anunciats per a la cimera  figura elevar de poc més del 20 % actual al 35 % el 2035 la proporció de la demanda final d’energia coberta per electricitat. Per avançar cap a aquesta meta caldrà ampliar la generació renovable i reforçar les xarxes elèctriques i l’emmagatzematge.

Residus i eficiència energètica a les ciutats

La gestió dels residus també tindrà un objectiu quantificat. L’Agenda d’Acció de la COP31 planteja reduir a la meitat el seu creixement global per al 2035. A les ciutats, la meta consisteix a disminuir almenys un 25 % la intensitat del consum energètic dels edificis en aquest mateix horitzó.

Pont d’Implementació Climàtica

L’agenda incorpora, a més, un Pont d’Implementació Climàtica, concebut per connectar les prioritats climàtiques dels països amb els seus objectius econòmics i de desenvolupament, i afavorir que el finançament arribi amb més rapidesa a les actuacions. La cimera permetrà comprovar com es concreten aquestes metes i quines vies es proposen per convertir-les en projectes.

De la COP31 a l’aplicació dels acords climàtics

Una conferència no resol per si sola la transició. Pot establir una direcció i facilitar la cooperació, però l’avenç es produeix quan els acords s’incorporen a les polítiques públiques i a les decisions d’inversió.

Turquia concentrarà durant uns dies l’atenció climàtica internacional. Després arribarà la part menys visible i més prolongada del procés. Serà el moment de convertir les decisions en projectes i adaptar-ne l’aplicació a la realitat de cada sector. Perquè la resposta al canvi climàtic es negocia a escala global, però pren forma en l’economia quotidiana.

Et recomanem:

• D’hotels eficients a netejar l’espai: les startups espanyoles que combaten el canvi climàtic
• Mercats de carboni: quan emetre CO₂ té un preu
• Com pots millorar la qualificació energètica del teu habitatge