Desxifrant el mercat laboral: diferències entre població activa, passiva, ocupada i aturada

“La meitat de la població activa té problemes per trobar una feina”. “La població ocupada creix un 9 % a Badajoz durant els últims tres anys”.

Quan llegim titulars d'aquest estil, sabem realment a què es refereixen?

Població activa, població passiva, població ocupada i població aturada són quatre conceptes que apareixen freqüentment en informacions sobre el mercat laboral. Tanmateix, no sempre tenim gaire clar a què es refereixen i en què es diferencien. És important saber distingir-les.

En aquest article, t'expliquem:

Què és la població activa

La població activa d'un país és la que comprèn els ciutadans que estan en edat de treballar. Aquest concepte comprèn tant les persones que tenen una feina remunerada, com les que no la tenen, però en busquen una.

L'Enquesta de Població Activa considera persones actives les persones de més 16 anys que compleixen les condicions necessàries perquè puguin ser incloses en qualsevol d'aquests dos subgrups. Aquestes condicions són les que estableix l'Organització Internacional del Treball (OIT).

Aquesta magnitud resulta especialment útil per analitzar la força laboral que té disponible un territori determinat. Per exemple, la taxa d'activitat estableix la relació entre la població que està en situació activa i el total de persones de més de 16 anys.

S'utilitza per mesurar la intensitat de treball i la capacitat productiva d'una zona o d'un segment de la població.

Què és la població ocupada

Ara que ja coneixem la població activa, tenim la base per comprendre què és la població ocupada i en què es diferencien totes dues. Bàsicament, podem dir que la població ocupada és només una part de la població activa.

Com comentàvem més amunt, la població activa comprèn dos subgrups de ciutadans: els que tenen feina i els que no. La població ocupada seria el primer d'aquests subgrups, és a dir: la població de més de 16 anys que desenvolupa una feina remunerada, sigui per compte propi o aliè.

A partir de la població ocupada, es calcula la taxa d'ocupació. Aquest indicador relaciona les persones de més de 16 anys que treballen amb el total de població en edat de treballar.

Observar-ne l'evolució ajuda a conèixer el grau de desenvolupament d'una economia i la seva capacitat tant per crear feina com per conservar-la.

Què és la població desocupada o aturada

L'altre subgrup que forma part de la població activa és la població desocupada o aturada. Amb aquests termes, ens referim a la població de més de 16 anys que actualment no té una feina remunerada, però que està disponible per exercir-ne una i, a més, la busca activament.

El nombre de desocupats dins un territori o col·lectiu és una magnitud molt important, perquè s'utilitza per calcular la taxa d'atur sobre el total de població de més de 16 anys.

La taxa d'atur és un indicador clau del funcionament del mercat laboral, i de l'economia en general, d'un territori. De fet, s'utilitza habitualment per comparar la situació entre països, comunitats autònomes o poblacions. També per avaluar el nivell d'inserció laboral d'un segment de població determinat.

Què és la població inactiva o passiva

On enquadrem llavors les persones de més de 16 anys que no són població ocupada ni aturada? Per a aquests ciutadans que no tenen una feina remunerada ni la busquen, s'utilitza el concepte de població inactiva o passiva.

Dins la població inactiva hi ha, per exemple, les persones que es dediquen a la cura de la seva llar, els estudiants, els jubilats i pensionistes o les persones que estan incapacitades per treballar. També hi ha els rendistes, perquè, encara que rebin remuneració, no estan classificats com a ocupats ni aturats.

Dins la població inactiva, és interessant conèixer les raons per les quals les persones ni treballen per compte propi o aliè ni cerquen una ocupació remunerada. La comparació entre segments de població ofereix resultats cridaners.

Segons l'INE, del total de persones que romanen inactives per tenir cura de dependents, el 89,9 % són dones. A més, persones jubilades a banda, la raó principal per la qual les dones no busquen feina és la cura de nens o d'adults malalts (19 %). Per a ells, ho és anar a cursos d'ensenyament o formació (25 %).

D'altra banda, l'anàlisi de la població segons el nivell de formació assolit indica que els percentatges més elevats d'homes inactius corresponen a l'educació superior, a la segona etapa d'educació secundària amb orientació general i a la primera etapa d'educació secundària i similar. Tanmateix, pel que fa a les dones es dona més en els segments d'analfabets, estudis primaris incomplets i educació primària.