Descobreix el rànquing per superfície i les claus que expliquen la sobirania, l’economia i la població
Temps de lectura | 5 min.

La Ciutat del Vaticà, Mònaco o Nauru tenen menys superfície que moltes ciutats espanyoles, però són estats sobirans reconeguts internacionalment. Malgrat la seva mida reduïda, disposen de govern propi, relacions diplomàtiques i economies especialitzades.
Sabies que hi ha estats sobirans més petits que el parc del Retiro de Madrid? O amb menys votants censats que l’illa d’El Hierro?
Alguns són tan diminuts com un poble remot o tenen menys habitants que un llogaret, però són països amb totes les de la llei.
La majoria dels microestats actuals van sobreviure a processos històrics molt específics. Alguns van mantenir la seva independència gràcies a acords diplomàtics amb potències veïnes, com San Marino o Liechtenstein. D’altres, com Nauru o Tuvalu, van sorgir arran de processos de descolonització durant el segle XX.
Malgrat la seva mida reduïda, aquests microestats no tenen limitada la seva sobirania: tots disposen de representació internacional i del mateix vot a l’Assemblea General de les Nacions Unides que potències molt més grans.
Si vols descobrir més coses sobre aquests microestats, et presentem aquesta llista amb els països més petits del món. Coneix la base de les seves economies i alguna altra dada curiosa.
| País | Superfície | Població aprox. |
|---|---|---|
|
Ciutat del Vaticà |
0,44 km² | 900 |
| Mònaco | 2,02 km² | 38.000 |
| Nauru | 21 km² | 12.000 |
| Tuvalu | 26 km² | 9.500 |
| San Marino | 61 km² | 34.000 |
| Liechtenstein | 160 km² | 40.000 |
| Iles Marshall | 181 km² | 35.000 |
| Saint Kitts i Nevis | 261 km² | 47.000 |
Fonts: CIA World Factbook i ONU.

La Federació de Saint Kitts i Nevis és el país més petit d’Amèrica per superfície. Situada al Carib oriental, està formada per dues illes volcàniques amb una població propera als 47.000 habitants. La seva superfície és poc superior a la de la ciutat de Santiago de Compostel·la.
Aquestes dues illes compten amb nombrosos rius i platges de sorra al litoral. La seva economia es basa principalment en el turisme, l’agricultura i les manufactures lleugeres.
Després del declivi de la indústria sucrera, base de l’economia del país, Saint Kitts i Nevis va diversificar l’economia cap al turisme i l’agricultura. Avui, els visitants hi arriben atrets per les platges, els boscos tropicals i el patrimoni colonial.

La República de les Illes Marshall està formada per 29 atols i més de 1.000 illes i illots dispersos per l’oceà Pacífic. Tot i que la seva superfície terrestre suma només 181 km², la seva zona marítima és immensa.
La capital és Majuro i l’economia depèn fonamentalment de la pesca i de la presència d’una base militar nord-americana en un dels seus atols. L’agricultura és eminentment de subsistència i la indústria es limita a l’artesania i al processament de tonyina i copra.
El país, que té una població d’uns 35.000 habitants, també és un dels més exposats a la pujada del nivell del mar derivada del canvi climàtic.

Enclavat entre Suïssa i Àustria, Liechtenstein ocupa amb prou feines 160 km² i té al voltant de 40.300 habitants, dels quals una mica més d’un terç són estrangers. Malgrat la seva mida, figura entre els països amb una renda per capita més alta del món.
La seva situació geogràfica transfronterera explica que cada dia més de 20.000 persones es desplacin a treballar a Liechtenstein , la majoria procedents de Suïssa i Àustria, però també d’Alemanya.
La seva economia es basa en la indústria d’alta tecnologia, els serveis financers i un teixit empresarial molt internacionalitzat. El sector terciari aporta el 57,3 % del producte interior brut (PIB) del país.

Completament envoltat per Itàlia, San Marino presumeix de ser una de les repúbliques més antigues del món. Els seus 61 km² acullen uns 33.600 habitants, que gaudeixen del seu aspecte medieval.
És una república parlamentària en què la prefectura de l’Estat l’exerceixen dos capitans regents, elegits entre els ciutadans que tenen la nacionalitat de San Marino i que no han exercit aquest càrrec en els tres anys anteriors.
El turisme és un dels seus principals motors econòmics gràcies a les fortificacions medievals i al centre històric, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L’agricultura i la ramaderia també impulsen la seva economia.

Amb una superfície de només 26 km², Tuvalu és un dels països més petits i aïllats del planeta, fet que explica que formi part de la llista de països menys desenvolupats de l’ONU. Tampoc no ajuda la seva vulnerabilitat a factors externs, com ara els fenòmens climàtics.
Tuvalu està format per nou illes coral·lines situades entre Hawaii i Austràlia. La seva població el 2026 ronda els 9.300 habitants.
El país es va fer mundialment conegut pels ingressos obtinguts a través del domini d’internet .tv, molt demandat per empreses audiovisuals i plataformes de vídeo. També és un dels territoris més vulnerables a l’augment del nivell del mar.

Nauru és la república insular independent més petita del món, independitzada d’Austràlia el 1968. Situada a Micronèsia, ocupa amb prou feines 21 km² i té al voltant de 12.100 habitants.
Durant dècades va obtenir gran part dels ingressos de l’explotació de fosfats, però, després de l’esgotament progressiu d’aquest recurs, el país ha buscat noves fonts d’ingressos mitjançant acords internacionals i serveis relacionats amb l’activitat marítima.
Nauru no té capital oficial, però tant el Parlament com la major part del Govern tenen la seu al districte de Yaren , al sud de l’atol.

Amb només 2,02 km², Mònaco és el segon país més petit del món i un dels més densament poblats. Els seus prop de 38.000 habitants conviuen en un territori més petit que molts parcs urbans. Per fer-se’n una idea, la població de Mònaco és lleugerament inferior a la de la ciutat de Sòria.
Malgrat tot, només 9.961 persones tenen la nacionalitat monegasca i, d’aquestes, poc més de 7.000 compleixen l’altra condició necessària per votar: tenir més de 25 anys. Això significa que el seu cens electoral és menor que el de l’illa d’El Hierro.
El principat és conegut pel Gran Premi de Fórmula 1, el casino de Montecarlo i el seu potent sector financer. A més, té un dels nivells de renda per capita més elevats del planeta.

La Ciutat del Vaticà ocupa el primer lloc entre els països més petits del món. La seva superfície és de només 0,44 km², equivalent a unes 44 hectàrees. Està situada a l’interior de Roma i constitueix el centre espiritual de l’Església catòlica.
És un estat relativament recent —es va constituir com a tal arran dels Pactes del Laterà de 1929— i el que té menys habitants: només 882 residents .
La seva influència internacional és enorme: el Vaticà manté relacions diplomàtiques amb més de 180 països i és la seu espiritual de més de 1.300 milions de catòlics d’arreu del món.
El papa és el cap d’Estat d’un país tan diminut que està envoltat per una ciutat, Roma. Les activitats associades al sector turístic, com ara la venda d’entrades per visitar el seu patrimoni, de records o de segells, sostenen bona part de la seva economia.
La superfície del Vaticà és tan reduïda que es podria recórrer a peu en pocs minuts. Per fer-se’n una idea, ocupa menys espai que alguns recintes firals o complexos universitaris espanyols. Amb els seus 0,44 km², és aproximadament una cinquena part de la mida de Mònaco, el segon país més petit del món.
La majoria dels ciutadans vaticans no hi van néixer. La ciutadania està vinculada al càrrec o servei prestat a la Santa Seu i se sol perdre quan cessa aquesta activitat. Això converteix el Vaticà en un dels pocs països on la nacionalitat té un caràcter eminentment funcional.
Malgrat la seva mida, concentra monuments mundialment coneguts com la Basílica de Sant Pere, la Capella Sixtina o els Museus Vaticans, que custodien obres de Miquel Àngel, Rafael, Leonardo da Vinci i Caravaggio. Només els Museus Vaticans van rebre prop de 6,9 milions de visitants el 2025.
El Vaticà disposa d’una oficina postal pròpia, un sistema telefònic independent, estació de tren, monedes d’euro pròpies (tot i no formar part de la Unió Europea ni de l’eurozona), matrícules de vehicles exclusives i mitjans de comunicació propis, com Vatican News i Ràdio Vaticana.
La seguretat cerimonial del papa recau en la Guàrdia Suïssa Pontifícia, fundada el 1506. Els seus característics uniformes renaixentistes la converteixen en una de les forces militars més reconeixibles del planeta.


