"Estar sense blanca", "tenir un bon coixí" i altres expressions relacionades amb els diners

En el nostre dia a dia utilitzem moltes expressions curioses, algunes de les quals relacionades amb els diners.

En aquest article hem reunit sis d'aquestes expressions populars per entendre a què fan referència, així com el pes de les finances en la nostra percepció del món.

Estar sense blanca

Aquesta expressió significa no tenir recursos econòmics en un moment determinat. La blanca és una moneda de poc valor, encunyada a finals del segle XIV per Joan I de Castella. A causa del seu aliatge de plata i coure, la moneda tenia un to blanc, i d'aquí el nom de blanca.

Com la moneda falsa

L'expressió explica l'efecte de la introducció de moneda falsa: quan un descobreix que els seus diners no són autèntics, intenta desfer-se'n donant-los a una altra persona sense advertir-la.

Aquesta frase es va fer popular gràcies a la copla ‘Falsa monea’, amb versos com “la falsa moneda, que de mano en mano va, y ninguno se la queda”. Aquest tema, interpretat inicialment per Imperio Argentina, va ser compost per Ramón Perelló i Sixto Cantabrana i la música és de Juan Mostazo.

Encara que la intenció de la cançó és una altra, aquesta expressió se sol utilitzar de manera irònica quan moltes persones competeixen per disposar d'un objecte temporalment i aquest va passant de mà en mà.

Cada vegada que parla, s'apuja el pa

Es diu quan els comentaris d'una persona causen un gran impacte en el context general.

Tradicionalment, el pa és un aliment bàsic que moltes vegades ha estat regulat per les autoritats per fer-lo accessible per a tothom i evitar així descontentament i rebel·lions.

Els anomenats motins de subsistència han estat recurrents en la història europea: els romans ja sabien que era necessari pa i circ per mantenir el seu poble content, mentre que en les protestes del 1917 a Rússia, les dones (els homes eren al front de la Segona Guerra Mundial) es manifestaven demanant pa i pau.

Per això, el fet que el pa s'apugés era motiu d'incertesa i aixecaments.

Para ti la perra gorda

Quan utilitzem aquesta expressió, volem tancar una polèmica sense donar el nostre braç a tòrcer.

El seu origen està relacionat amb les monedes de 10 cèntims de pesseta de bronze encunyades a Espanya el 1870. En una de les seves cares, aquesta moneda tenia un lleó que molts confonien amb un gos.

L'apel·latiu de “gorda” va sorgir quan es van encunyar unes monedes iguals, però més petites, de 5 cèntims, en què el lleó apareixia de mida més petita i què es van batejar com a “perras chicas”.

No valdre un duro

Amb aquesta expressió, ens referim a alguna cosa que no té valor.

El duro era la moneda de 8 reals de la Corona de Castella, encunyada el segle XIV i d'ús comú a l'Imperi Espanyol els anys posteriors.

Aquesta moneda era de plata, pesada i dura. Per això se la coneixia com a “peso duro”, cosa que va donar lloc a la nomenclatura usada en les divises americanes de pes.

Per la seva semblança amb aquesta moneda, també es va denominar duro la moneda de 5 pessetes, encunyada en la dècada dels anys cinquanta i que va desaparèixer amb l'arribada de l'euro.

A principis del segle passat, 5 pessetes representaven un valor considerable, però en les últimes dècades amb prou feines s'hi podia adquirir un caramel.

Tenir un bon coixí

L'expressió tenir un bon coixí equival a tenir riquesa econòmica. El coixí seria la quantitat de diners de què es disposa i que representen alleujament econòmic.

Hi ha nombrosos sinònims informals per referir-se als diners, com ara calés, pistrincs, panís, pasta, quartos, i també a tot el que suposa un gran desemborsament, com valer un ronyó o costar un ull de la cara.