Mullar-se contra la contaminació dels rius

Segons l'ONU, s'estima que 11 milions de tones de deixalles plàstics acaben cada any en llacs, rius i mars, una quantitat que equival al pes de més de 1.000 torres Eiffel juntes. La contaminació dels rius representa una amenaça directa per a la biodiversitat i la salut dels nostres entorns naturals, la qual cosa fa imprescindible impulsar iniciatives que promoguin la seva recuperació i conservació.

Abocaments de residus industrials i agrícoles, alts nivells de pesticides i una intensa càrrega de residus urbans són alguns dels factors que han provocat l'empitjorament de la qualitat dels rius espanyols i, com a conseqüència, el descens de les poblacions d'espècies de peixos tant autòctones com migratòries, mol·luscs endèmics i invertebrats. D'altra banda, la proliferació d'espècies invasores de fauna i flora també repercuteix en la conservació dels rius i en la pèrdua de biodiversitat.

Descens i pèrdua de qualitat de recursos hídrics

Segons un recent informe de la Comissió Europea, només el 39,5% de les masses d'aigua superficial a la UE estan en bon estat. A més, en el cas concret d'Espanya, fins al 46% dels rius es troben en males condicions a causa de la contaminació de les seves aigües, segons les dades que presenta l'informe d'Estratègia Nacional de Restauració de Rius 2023-2030, elaborat per la Secretaria d'Estat de Medi Ambient del Ministeri per a la Transició Ecològica. Aquest mateix document apunta que, precisament, un dels majors reptes als quals ens enfrontem és l'elevat descens i pèrdua de qualitat dels recursos hídrics a les conques hidrogràfiques.

Per intentar pal·liar aquesta contaminació, imagin, el neobanc impulsat per CaixaBank, ha identificat una desena de rius espanyols i seran objecte del programa mediambiental Flueix. La iniciativa preveu retirar 250.000 quilos de residus en rius i conques hidrogràfiques de tot Espanya, concretament al Miño i l'Ulla (Galícia), el Nalón (Astúries), el Jarama (Madrid), el Tajo (Castella-la Manxa), el Duero (Castella i Lleó), l'Ebre (Tarragona i Saragossa), el Llobregat (Barcelona), el riu Guadalquivir (Andalusia) i el riu Turia (València).

Aquesta iniciativa comptarà amb la participació de més de 600 voluntaris, que contribuiran a la retirada de residus de tot tipus, des d'elements plàstics fins a metalls, fusta processada, vidre, tèxtils, gomes i residus de construcció que s'hagin filtrat al medi natural. Les tasques s’iniciaran el proper mes de juny i seguiran la seva llera fins al desembre. En paral·lel a la tasca dels voluntaris, molts dels quals procediran d'instituts, també es realitzaran accions amb maquinària en àrees molt impactades per abocaments no controlats. En el cas concret del riu Turia, a més, es promourà la replantació de més de 2.000 plantes de ribera autòctones per restaurar l'ecosistema fluvial de la zona.

Monitoratge i iniciatives de sensibilització

En les neteges manuals, els residus seran separats i pesats per fraccions, la qual cosa propiciarà l'obtenció de dades quantitatives i qualitatives per conèixer millor l'impacte dels residus que es filtren al medi natural. A més, també es monitoritzaran els residus mitjançant una metodologia internacional per afavorir el coneixement sobre quantitats, tipologies i fonts d'origen dels residus, per tal de dissenyar estratègies enfocades a la prevenció i millora en la gestió dels residus.

El programa inclou també iniciatives més orientades a la sensibilització, la qual cosa es traduirà en xerrades formatives a joves de centres educatius que es troben a l'entorn dels rius seleccionats, així com a altres col·lectius interessats. De fet, l'enfocament preventiu es considera prioritari per part del Ministeri de Medi Ambient per tal d'evitar intervencions que degradin els rius.

Flueix es durà a terme de la mà de Chelonia, entitat ambiental internacional sense ànim de lucre enfocada en la investigació científica, la conservació d'espècies i ecosistemes amenaçats i de la biodiversitat, la neutralitat climàtica, la sostenibilitat i l'economia circular.

Compromís mediambiental

Durant els últims cinc anys, imagin, a través d'imaginPlanet, ha promogut causes per a la conservació i regeneració d'oceans i boscos. És el cas, per exemple, del programa MedCoral, que ha contribuït a la recuperació del corall taronja al Mediterrani gràcies a la creació, a Almunyécar, del primer escull artificial de coralls a Europa, i posteriorment a Nerja. En virtut d'aquesta iniciativa, s'han aconseguit plantar més de 120.000 coralls, sembrar més de 4.000 larves i atraure més de 137 espècies als esculls, amb el consegüent impacte positiu en la biodiversitat.

En aquest context global marcat per la urgència climàtica i la necessitat d'avançar cap a una transició sostenible, CaixaBank manté el seu paper com a entitat referent en sostenibilitat. La protecció del medi ambient és una de les prioritats estratègiques de l'entitat. Per això, CaixaBank compta amb una estratègia mediambiental i climàtica l'objectiu de la qual és contribuir a la transició cap a una economia sostenible mitjançant el finançament i inversió en projectes sostenibles, la gestió del risc mediambiental i climàtic, la descarbonització de les carteres d'inversió i de finançament i la reducció de l'impacte directe de les seves operacions mitjançant una gestió eficient i neta de la seva activitat.

Amb el Pla de Sostenibilitat, que és un dels pilars del Pla Estratègic 25-27 de l'entitat, CaixaBank reforça el seu compromís amb la sostenibilitat a través de la seva activitat financera, posant al servei de les persones el que millor sap fer, que és banca, per acompanyar el teixit empresarial i les llars perquè facin realitat els seus projectes, oferint solucions que accelerin la transició econòmica i millorin el benestar financer de les persones al llarg de la seva vida. Per a això, ha fixat un objectiu per a aquests tres anys de mobilitzar 100.000 milions d'euros en finances sostenibles, que se sumen als més de 86.700 milions d'euros que va aconseguir mobilitzar amb el pla triennal anterior, un 35% més de l'objectiu inicial previst de 64.000 milions d'euros.