Low Touch Economy, l’inici d’una nova era?

Potser aquest any no hem ballat la cançó de l’estiu, però sí que hi ha hagut una frase que s’ha repetit pertot arreu: “Quin estiu més estrany!”. I és cert que aquests mesos han estat molt diferents. La pandèmia de la COVID-19, que ho ha inundat tot, hi té molt a veure.

Una de les seves conseqüències més quotidianes té relació amb la falta de contacte físic: la manera de comprar un gelat o demanar la carta en un restaurant ha canviat, i tampoc no anem a concerts o espectacles com abans. Fins i tot hem vist platges amb semàfor per regular l’aforament amb un objectiu clar: reduir el contacte entre persones per evitar contagis.

En realitat, la pandèmia només ha accelerat una transformació que ja tenia molta influència en la nostra manera de relacionar-nos i que també afectava diversos sectors econòmics. La Low Touch Economy o economia de baix contacte ja era una realitat que es materialitzava en gestos tan quotidians com la compra a distància, el pagament a través del mòbil o, fins i tot, l’oferta de formació en línia.

Llavors es tractava d’eliminar barreres físiques i facilitar l’experiència dels consumidors. Ara, a més, cal reduir a la mínima expressió el contacte de superfícies comunes per evitar contagis. Per aconseguir-ho, ha sorgit una sèrie de productes i serveis que conformen aquesta Low Touch Economy, un concepte que sembla haver arribat per quedar-se.

Una economia de baix contacte

El cert és que la falta de contacte en certes circumstàncies és un avantatge enorme. Hi ha una infinitat de processos que es poden beneficiar de les tecnologies i serveis sense contacte. Potser el més evident és el pagament de productes i serveis: hem passat de comptar monedes a la caixa del súper a fer un simple gest per abonar la compra. Tanmateix, no és l’únic.

De fet, el concepte Low Touch Economy al·ludeix un context en què l’economia s’ha intentat adaptar a un context que exigeix menys contacte físic. Això comprèn des de les targetes i smartphones que eviten utilitzar diners en efectiu a les solucions de signatura digital. També els autocines, les visites virtuals a museus o les plataformes de reunions en línia. Molts eviten l’aglomeració de persones i haver de tocar superfícies comunes, però també eliminen barreres físiques alhora que generen negoci.

Es tracta de productes i serveis que ens ajuden a evitar riscos en temps de pandèmia, però, sobretot, a fer la nostra vida diària molt més senzilla. Aquesta serà, precisament, la clau per la qual es quedaran amb nosaltres fins i tot quan el virus només sigui un mal record. Benvinguts a l’era de la Low Touch Economy.