Loteria de Nadal 2021: així serà el sorteig

Ja és aquí la Loteria de Nadal, una de les tradicions més nostres que ha sobreviscut gairebé sense canvis malgrat l'embat de la pandèmia.

Per al sorteig extraordinari de Nadal de 2021, es comercialitzaran un total de 172 milions de dècims, la mateixa quantitat que l'any passat, segons la Sociedad Estatal de Loterías y Apuestas del Estado, SELAE. Es tracta de 172 sèries de 100.000 números cadascuna, amb la venda de les quals es preveu recaptar uns 3.440 milions d'euros, per bé que el 70 % d'aquesta quantitat, uns 2.408 milions d'euros, es repartirà en premis, xifres calcades de les del sorteig de 2020.

El premi més desitjat és el conegut com El Gordo , el primer premi, que suposa 400.000 euros al dècim. El segon premi ofereix 125.000 euros al dècim, mentre que el tercer és de 50.000 euros al dècim. El sorteig tindrà lloc el dia 22 desembre, i el preu dels dècims es manté en 20 euros, igual que anys anteriors.

Segons SELAE, la despesa mitjana per persona per a aquest sorteig ha anat creixent any rere any, llevat de l'any passat, a causa de la pandèmia. El 2018, la despesa mitjana va assolir els 67,56 euros; el 2019, va augmentar a 68,48 euros, mentre que el 2020 va baixar a 54,92 euros.

La facturació de l'any passat es va retallar un 11 % respecte del 2019, amb prou feines superant els 2,5 milions d'euros. Les perspectives per a aquesta edició del sorteig extraordinari de la Loteria de Nadal són més favorables, ja que Espanya afronta moltes menys restriccions en mobilitat i en obertura i aforament de punts de venda de loteria.

Loterías del Estado recorda la seva tasca de col·laboració amb els més desafavorits per mitjà d'entitats com Creu Roja, Cáritas o l'Associació Espanyola contra el Càncer. Calcula que el 2021 ha ajudat un milió de persones.

Si ets un dels agraciats, has de tenir en compte la fiscalitat dels premis, ja que alguns tributen i d'altres no. També hauràs d'informar-te sobre com cobrar-los.

Història de la Loteria de Nadal

El primer sorteig extraordinari de Nadal de la Loteria Nacional a Espanya va tenir lloc l'any 1812, quan pràcticament tot el territori peninsular estava ocupat per les tropes napoleòniques. Només Cadis resistia el setge i albergava el Govern en funcions.

Amb l'objectiu de recaptar fons per combatre els invasors, Ciriaco González Carvajal, ministre del Consell i de la Cambra d'Índies, va idear una loteria l'any 1812, semblant a la Loteria Nacional que coneixem avui dia. Llavors, els números es fraccionaven en quatre quarts, en comptes d'en deu dècims.

Aquesta loteria va rebre el nom de La Moderna per diferenciar-la d'un sorteig previ que el 1763 havia posat en marxa Carles III, amb un sistema semblant a l'actual Loteria Primitiva.

Per fer-ho, es van disposar 25.000 boles dins el bombo. El quart del número (que no el dècim) tenia un preu de 40 reals. Les boles eren de “boge”, un material semblant a la goma, i van ser encarregades al mestre Antonio Banetti, tal com consta a l'Arxiu Provincial gadità, segons apunta La Voz de Cádiz. El número guanyador d'aquest primer sorteig, és a dir, el primer Gordo, va ser el 03604, i el premi va assolir els 8.000 reals.

A mesura que els francesos es retiraven de la península, el sorteig de Nadal va anar creixent. El 1814, la Loteria Nacional s'estableix a Madrid i quatre anys després es comença a celebrar el sorteig de Nadal a la capital. Tanmateix, fins al 1892 no rep el seu nom: fins llavors, aquest sorteig es coneixia amb el nom de “loteria de Pròspers Premis”. L'any 1897 comença a aparèixer la nomenclatura “Sorteig Extraordinari de Nadal” als bitllets.

El dia del sorteig

La jornada prèvia al sorteig, la junta examina els materials públicament: les boles amb els números i els premis, els bombos... Amb permís del president, qualsevol assistent pot demanar examinar personalment els materials. Perquè les boles siguin lleugeres i resistents, s'utilitza fusta de boix en la seva fabricació.

Un dels requisits és que cada bola tingui el mateix pes, per la qual cosa passen un exhaustiu control de qualitat. Els números es marquen amb làser, tot evitant que la pintura pugui modificar el pes de les boles.

Per garantir la seguretat de l'auditori, quan s'acaba l'examen del material, es buida el saló i es tanquen les portes amb sistemes de seguretat interiors, llevat de la porta de l'estrada. Aquesta porta es tanca amb unes claus que queden custodiades per tres persones diferents.

El dia del sorteig, s'obre l'auditori a les vuit del matí. Els assistents hi poden accedir depenent de l'aforament. A les 8.30 h, la junta fa les seves comprovacions i dona pas al sorteig.

Per fer-ho, les boles examinades el dia anterior es transporten en un contenidor denominat tremuja cap als bombos, que es tanquen abans d'introduir-hi les boles. Quan el president de la junta ho indica, s'aboquen totes les boles, les dels números i les dels premis, alhora a cadascun dels bombos.

Aquest procés pot trigar entre uns 30 i uns 45 minuts. Una vegada està tot llest, el president autoritza l'inici del sorteig. Per fer-ho, és necessària la participació dels alumnes del Col·legi de San Ildefonso.

Aquest centre, amb més de 400 anys d'història, participa en els sortejos de loteria des que Carles III va crear la Loteria Primitiva. Els seus estudiants, els denominats nens de San Ildefonso, són la mà innocent que extreu les boles.

En el sorteig extraordinari de Nadal, un dels nens extreu boles del bombo dels números, un altre nen canta el número i col·loca la bola al filferro. A l'altre bombo, el dels premis, dos nens més fan el mateix. Els bombos només giren quan els nens han completat un filferro.

Quan es completa una taula (amb 200 boles de números i 200 boles de premis), es tanquen davant la junta. En aquest moment, els quatre nens que han extret les boles i han cantat descansen i són reemplaçats per quatre companys més.

El sorteig continua fins que s'esgoten les boles al bombo dels premis: això vol dir que s'han lliurat tots els premis i que ens queda un any sencer per seguir somiant amb el sorteig.