D’or prehistòric a corones visigodes: els grans tresors trobats a Espanya

Tots hem somiat alguna vegada amb trobar un tresor. Llegendes, llibres o pel·lícules ens donen compte de troballes fortuïtes, cofres plens de monedes d’or i joies… però no sempre parlem de ficcions.

Els tresors són reals i Espanya és un país ric en històries d’aquesta mena. En aquest article, t’expliquem les troballes de quatre importants tresors apareguts en diferents llocs de la nostra geografia i que encara es recorden pel seu valor econòmic i arqueològic.

El tresor del Carambolo: peces d'or tartèssiques trobades a Sevilla

De los albores de la historia llega oro

Oro fenicio dicen unos, púnico apuntan los otros, mientras los arqueólogos discuten el origen del maravilloso Tesoro de El Carambolo. Esta magnífica colección fue encontrada el municipio de Camas, a tres kilómetros de Sevilla. pic.twitter.com/fkPiZOnOMP

— ��Jf (@gandalf_u) October 31, 2022

Tartessos són una civilització enigmàtica que es va estendre per l’extrem oest de la península. Cada dia, els investigadors en recullen més informació. Una de les fites en la cerca d’informació sobre els Tartessos es va produir per accident.

El 30 de setembre de 1958, uns obrers que feien una obra a les instal·lacions de la Real Sociedad de Tiro Pichón de Camas, Sevilla, van veure la seva rutina alterada per la troballa de gairebé 3 quilos de peces d’or.

Al principi, es va pensar que era un tresor modern, però aviat es va confirmar que les 21 peces de 24 quirats acuradament llavorades eren d’origen tartèssic, amb influències fenícies.

El tresor incloïa collarets, braçalets i plaques d’or amb finalitats religioses. El descobriment va suposar un punt d’inflexió en l’estudi d’aquesta civilització, ja que la qualitat de l’or i la delicada manufactura van evidenciar que Tartessos tenia una sofisticada xarxa comercial amb el Mediterrani oriental.

En l’actualitat, el tresor del Carambolo es pot admirar al Museu Arqueològic de Sevilla.

El tresor d'Aliseda: joies i pedres precioses tartèssiques descobertes a Càceres

Arracada de oro
Tesoro de Aliseda (Cáceres)
Museo Arqueológico Nacional (Colección Tesoros del MAN) - Enlace: https://t.co/ZSV21scmeP

Foto: Arantxa Boyero Lirón pic.twitter.com/jrwtLkDkyl

— Folklore y mitología de la zona de Talavera (@FolkloreToleda1) May 12, 2022

Seguint les petjades dels Tartessos, ens traslladem en l’espai i en el temps a Aliseda, Càceres, el 1920. Allà, uns pagesos, mentre llauraven, van trobar un conjunt de joies d’or i pedres precioses. De seguida van alertar les autoritats, que van fer venir a arqueòlegs, qui van ser els encarregats de recuperar les peces.

Un collaret, un braçalet, una sivella d’un cinturó i una diadema d’or, a més d’objectes de ceràmica i metall formaven part d’aquesta singular troballa. Tot i que no es va poder determinar si pertanyia a un aixovar funerari, les pedres precioses revelen el contacte amb pobles d’Orient, fet que confirma la relació comercial de Tartessos amb els fenicis.

Aquestes peces s’exposen al Museu Arqueològic Nacional de Madrid.

El tresor de Guarrazar: corones visigodes aparegudes a Toledo

Coronas votivas del Tesoro de Guarrazar, Museo de Cluny (París). pic.twitter.com/dMfvBnc1fD

— Ruta por el Medievo (@RMedievo) May 13, 2025

Era l’any 1858. Unes pluges torrencials a Guadamur, Toledo, van provocar l’esfondrament de l’església del monestir de Santa María de Sorbaces. Aquest fet va deixar al descobert dos cofres que van ser manipulats per pagesos de la zona.

En obrir-los, s’hi van trobar un enorme tresor compost de corones i altres elements d’orfebreria datats entre els segles VII i VIII. Es tractava d’ofrenes de reis i personatges destacats de la cort visigoda de Toledo a esglésies de la zona. Els pagesos van vendre les peces: algunes van ser refoses i d’altres venudes a França i incorporades al Museu Nacional de l’Edat Mitjana (Museu de Cluny) a París.

Quan es va saber que França tenia aquestes peces, el Govern d’Isabel II va intentar recuperar-ne elements que s’havien venut a col·leccionistes i joiers d’Espanya. Alguns pagesos, davant la dificultat de venda de les peces, van optar per regalar-les a la mateixa reina.

El tresor incloïa corones dels reis Recesvint i Suintila, elaborades en or i decorades amb safirs i perles. Aquestes peces van ser ofertes com a exvots a esglésies visigodes i representen una de les millors mostres de l’orfebreria de l’època, en línia amb l’estil bizantí.

El 1941, Espanya va aconseguir recuperar-ne algunes peces, que avui s’exhibeixen al Museu Arqueològic Nacional de Madrid. La resta del tresor de Guarrazar està exposat al Museu de Cluny de París i al Palau Reial de Madrid.

El tresor de la Mercedes: monedes d'or i plata al golf de Cadis

¿Conoces la historia de Nuestra señora de las Mercedes?
Una fragata perteneciente a la Armada española.
Su tesoro fue hayado en Cadiz, unas 590 K monedas que ahora se encuetran en el Museo Nacional de Arqueología Subacuática.ARQVA
¿En qué año fue su hundimiento? #Cartagena pic.twitter.com/9lUSaivO0d

— LoopINN Hostels (@theloopinn) February 15, 2019

Malgrat que les troballes de tresors ens semblin una cosa del passat, la tecnologia del segle XXI ens permet continuar cercant-ne amb èxit.

És el cas de l’empresa caçatresors Odyssey Marine Exploration, que el 2007 va recuperar un carregament de monedes d’or i plata de la fragata espanyola Nuestra Señora de les Mercedes, enfonsada el 1804 al golf de Cadis. La fragata transportava més de 500.000 monedes d’or i plata provinents d’Amèrica, quan va ser atacada per la marina britànica.

L’anunci de la localització de la fragata enfonsada va desfermar una batalla legal entre Espanya i Odyssey, que pretenia quedar-se amb el tresor. Finalment, el 2012, Espanya va guanyar el litigi i va recuperar les monedes, que van ser traslladades al Museu Nacional d’Arqueologia Subaquàtica a Cartagena.

Aquest cas ha marcat un precedent en la protecció del patrimoni històric davant espoliadors moderns.

El tresor de Villena: or prehistòric a Alacant

El impresionante Tesoro de Villena #arqueología https://t.co/VEOPLCSzqr pic.twitter.com/PXJ58JIIQN

— Historia y Arqueología (@redhistoria) May 1, 2018

I tanquem amb un dels conjunts d’or prehistòric més importants: el tresor de Villena. Novament, va ser gràcies a un accident que va tenir lloc el 1963: a Villena, Alacant, un paleta, mentre paleja grava per fer el formigó d’una obra, hi va trobar una cosa que brillava.

Es tractava d’un braçalet, però ell es va pensar que només era una peça mecànica d’algun camió; així que la va deixar oblidada en una oficina. Un altre paleta va decidir emportar-se la peça a casa i la seva dona, amb bon ull, la va portar a un joier. Aquest, en adonar-se del valor del braçalet, va avisar els arqueòlegs, que es van posar mans a l’obra per determinar l’origen de la peça i en van assabentar les autoritats.

Un mes després, un transportista de grava i la seva dona es van presentar davant del mateix joier amb un altre braçalet semblant, assegurant que es tractava d’una herència familiar. Es van iniciar diligències judicials i el transportista va assenyalar una rambla pròxima com el lloc de la troballa. Afortunadament, la resta del tresor es va poder recuperar a l’interior d’un atuell. Però encara s’hi havia d’incorporar un braçalet: el Nadal del 1963 es va exposar el tresor per primera vegada i un ferroviari hi va identificar una peça que tenia a les golfes i la va lliurar als arqueòlegs.

El conjunt inclou 28 braçalets d’or, 11 bols, tres ampolles de plata i altres peces ornamentals, també de ferro, ja que era un metall reservat per a les elits. En total, el conjunt pesa gairebé 10 quilos.

Aquesta troballa ha estat clau per entendre les xarxes comercials i la metal·lúrgia de l’edat del bronze a la península Ibèrica.

El tresor s’exposa al Museu de Villena.