El creixement mundial, no tan feble com sembla

En l’àmbit econòmic predomina la percepció que un any més el creixement mundial serà feble. Tot i així, les dades són més optimistes, ja que s’espera que l’economia mundial registri una expansió del 3,4% el 2014, una xifra satisfactòria que coincideix amb la mitjana assolida en les dècades d’entre el 1980 i el 2013. Així ho recull l’informe de conjuntura internacional No tan feble com sembla, publicat en el darrer informe de ”la Caixa” Research.

Una altra mostra que la percepció de la recuperació és fràgil la trobem en les previsions de l’OCDE, que ha rebaixat el creixement per a la majoria de les grans economies i caracteritza l’actual expansió mundial de “moderada i desigual”.

Aquesta apreciació pot trobar la seva explicació en les circumstàncies següents:

1. La gran heterogeneïtat que s’observa entre països i regions, que fa visibles algunes ovelles negres molt vistoses (en aquests moments, l’eurozona).
2. El capgirament que s’ha produït en els pesos relatius: els emergents superen ja el 50% del PIB mundial, però són percebuts com un pol llunyà de creixement.
3. Sembla que encara queden en el record, com a punt de referència, els excepcionals registres de 2000 a 2007, l’última etapa d’auge abans de la gran crisi.

Tot i que no es preveu que arribem a les xifres d’abans de la crisi econòmica, sí que s’espera el 2015 un creixement de prop del 4%. Per assolir aquesta dada, serà crucial l’aportació dels dos grans motors econòmics: EUA i la Xina.

L’economia nord-americana va confirmar durant l’estiu la seva expansió i s’espera que el PIB avanci un 2,2% per al còmput total de l’any. Així mateix, tenen la inflació sota control i el seu mercat laboral continua millorant. L’únic punt feble el tenen en el sector immobiliari, el qual, malgrat els pronòstics, no es convertirà en un dels pilars d’aquest creixement el 2014, encara que segueixi recuperant-se.

Per la seva banda, a la Xina les perspectives de creixement segueixen ancorades al voltant del 7,5%. Les millors xifres les proporciona el superàvit exterior, que s’acosta als 50.000 milions de dòlars, gràcies principalment a la fortalesa de les exportacions. Una bona dada que contrasta amb la debilitat del consum intern, el seu màxim repte a curt termini.

Si t’interessa aprofundir més sobre aquest tema, et convidem a llegir el darrer número de l’informe mensual de ”la Caixa” Research – octubre 2014, on també s’analitzen les claus de la recuperació del crèdit

També pots seguir @laCaixaResearch per estar al dia de l’actualitat econòmica i financera.