Educació financera per a infants i adolescents: de la paga al primer sou

Parlar de diners continua sent una assignatura pendent en moltes famílies. L’educació financera ajuda infants i adolescents a comprendre com estalviar, gastar i prendre decisions sobre els diners.

Gairebé totes les famílies consideren que l’educació financera dels fills és una responsabilitat pròpia. Tanmateix, només el 18 % parla sovint dels ingressos de la llar i el 31 % ho fa de les despeses familiars.

L’experta Laura Mascaró assenyala que l’educació financera dels infants està molt relacionada amb la manera com els mateixos pares viuen i parlen dels diners. La manera de parlar de les despeses, l’estalvi o la feina influeix directament en la percepció que desenvolupen els menors.

Els infants no necessiten conèixer tots els detalls de l’economia familiar, però sí entendre idees bàsiques, com ara que l’habitatge, l’alimentació, l’electricitat o internet tenen un cost i que els diners s’obtenen mitjançant la feina.

Educació financera per a infants: què cal aprendre sobre els diners des de ben petits

L’educació financera no s’ha d’adaptar únicament a l’edat, sinó també al nivell de maduresa i d’interès de cada infant.

Tot i així, hi ha alguns aprenentatges fonamentals que es poden introduir des de les primeres etapes:

• Tots els objectes tenen un preu
• Els diners són limitats
• No és el mateix voler que necessitar
• Estalviar permet assolir objectius futurs
• Cada despesa implica renunciar a altres opcions

Aquestes idees es poden ensenyar mitjançant exemples quotidians, sense necessitat de recórrer a explicacions complexes ni a conceptes financers avançats.

Per exemple, quan un infant disposa d’una certa quantitat de diners, pot decidir entre gastar-los immediatament o reservar-ne una part per adquirir alguna cosa més valuosa en el futur. Aquest tipus de situacions ajuda a desenvolupar la capacitat de planificació i de presa de decisions.

Com aprenen infants i adolescents a prendre decisions sobre els diners?

L’educació financera requereix marge per equivocar-se. Una de les lliçons que els pares poden transmetre als fills és que una despesa impulsiva o una mala decisió de compra es poden convertir en oportunitats d’aprenentatge molt més efectives que qualsevol explicació teòrica.

També és útil plantejar situacions reals que fomentin la reflexió. Per exemple, analitzar si comprar un producte rebaixat suposa realment un estalvi quan no hi havia intenció d’adquirir-lo.

Així mateix, implicar infants i adolescents en activitats quotidianes, com ara fer la compra, revisar una factura o planificar unes vacances, permet comprendre com es prenen les decisions econòmiques a la llar.

Una eina útil és el mètode de les quatre guardioles, que distribueix els diners entre gastar, estalviar, compartir i reservar per a objectius futurs. Així, els infants poden visualitzar que els diners tenen destinacions diferents.

Per a què serveix la paga en l’educació financera?

La paga pot ser una eina útil per aprendre a gestionar els diners i assumir petites despeses. Perquè compleixi una veritable funció educativa, ha de reunir algunes característiques essencials:

• Tenir una quantitat coneguda
• Lliurar-se amb una periodicitat fixa
• Ser suficient per prendre decisions reals
• Permetre que el menor administri una part de les seves despeses

Quan un infant sap quants diners rebrà i quan els rebrà, pot aprendre a fer pressupostos, planificar i establir prioritats. En canvi, les quantitats simbòliques o els diners als quals no té accés gairebé no generen aprenentatge pràctic.

Laura Mascaró recomana no vincular la paga a tasques domèstiques habituals, com ara parar taula, perquè formen part de la convivència familiar. La raó és senzilla: col·laborar a casa forma part de la convivència familiar i no s’hauria de convertir en una transacció econòmica permanent.

Com poden els adolescents controlar les seves despeses digitals?

L’adolescència introdueix els infants en un nou escenari financer. Els pagaments amb targeta, mòbil o aplicacions com Bizum han reduït la visibilitat física dels diners, cosa que fa que gastar sigui més ràpid, fàcil i immediat.

Aquesta situació pot dificultar la percepció real del que es consumeix, especialment en entorns digitals en què n’hi ha prou amb un clic per fer una compra. Per això, els experts recomanen adquirir hàbits com ara:

• Consultar regularment el saldo disponible
• Activar notificacions de moviments
• Revisar pagaments recurrents
• Controlar subscripcions digitals
• Verificar promocions temporals
• Analitzar compres dins de videojocs i aplicacions

Les ofertes inicials, els descomptes de llançament o els períodes gratuïts també exigeixen una atenció especial. Entendre quant costarà realment un servei a llarg termini és una habilitat financera cada vegada més necessària.

Què hauria d’aprendre un jove abans de rebre el primer sou?

L’educació financera no consisteix únicament a estalviar diners, sinó també a saber-los gestionar.

Un moment clau en la vida de les persones és la incorporació al mercat laboral, que comporta rebre la primera nòmina. En aquell moment, qualsevol jove hauria de comprendre tres idees essencials: que els diners són limitats, que tota tria implica una renúncia i que la planificació millora l’ús dels recursos disponibles.

En conclusió: l’educació financera comença a casa, es desenvolupa mitjançant la pràctica i acompanya les persones durant tota la vida.

Et recomanem:

• Infants i diners: com educar financerament en família
• Competències en finances digitals: allò que tots els infants i adolescents haurien de saber
• Estrenes feina? Així pots començar a estalviar amb la primera nòmina