De les drogues a la pantalla: què opinen els adolescents de les addiccions?

“La marihuana, l’alcohol i la pantalla són els principals riscos amb 13 o 14 anys. Això és Disneyland per a ells”. Les paraules les signa Julio Alberto Moreno, un home que va arribar al més alt com a exfutbolista, va jugar un Mundial amb la selecció espanyola i va compartir vestidor amb llegendes com Maradona, Luis Aragonés, Quini o Schuster, però que també va tocar fons per culpa de les addiccions.

Des de 2023, quan va fundar la Fundació Relife, Julio Alberto és conegut per una tasca que va més enllà de la seva pròpia experiència: l’exfutbolista recorre tot Espanya amb el ‘Circuit Relife’ , impartint xerrades i tallers a adolescents, als quals adverteix del perill de les addiccions.

Unes addiccions que no es limiten a les drogues, l’alcohol o el joc ‘de tota la vida’, sinó també a les noves addiccions, com les pantalles dels mòbils, sense anar més lluny, i altres aspectes relacionats amb l’ús d’internet, la gestió de la privacitat o la intimitat, unes matèries que van a càrrec de la resta d’especialistes dels quals s’envolta l’exfutbolista.

Com detectar una addicció en adolescents

“Abans feia servir el mòbil onze hores al dia”, reconeix un dels alumnes que ha assistit a la xerrada de Julio Alberto. “És una addicció”, admet, “i si no en soc conscient, hi passo moltes hores. Ara hi dedico tres hores al dia”.

‘Addicció’ és una paraula que sembla que ens queda massa gran, però potser no ho és tant. I quan som addictes –en major o menor mesura– a alguna cosa, el primer pas és adonar-nos-en.

Un altre company afegeix “una mica més del mateix”. “Em passava hores al llit, enganxat, però ara faig esport, surto amb els amics... Faig altres coses”. La reacció de molts d’aquests alumnes és significativa, perquè la majoria, quan se’ls pregunta per les drogues ‘habituals’ o ‘tradicionals’, declaren que no en consumeixen. 

Tanmateix, amb l’addicció al mòbil, la cosa canvia. I aquest és un dels primers passos que impulsa Julio Alberto: que els adolescents siguin conscients de què són les addiccions i que, amb el temps, van canviant i evolucionant.

La detecció pot semblar una cosa senzilla, però no ho és en absolut. Sobretot, així ho indiquen els docents, ja que no sempre seran capaços d’adonar-se d’aquest tipus de conductes.

“El nostre centre treballa amb nois en situació de vulnerabilitat i no sempre és fàcil captar la seva atenció ni trobar discursos que connectin amb les seves realitats”, explica Henar Bobillo, professora del centre d’FP La Salle Managua de Palència, una de les nou ciutats on va fer parada el ‘Circuit Relife’ el curs acadèmic passat. Tanmateix, “l’experiència d’assistir a les xerrades ha estat molt positiva i enriquidora, tant per als alumnes com per a l’equip docent”.

Part d’una xerrada del Circuit Relife a Almeria.

Com que l’efectivitat de la comunicació és una de les claus per aconseguir resultats, aquesta professora celebra que “les xerrades connectin de manera real amb els nois. En van sortir contents i molt identificats amb algunes de les vivències dels ponents, ja sigui per experiències pròpies o per situacions que veuen de prop en familiars i en el seu entorn”.

Especialment útil li va semblar una ponència sobre la petjada digital i les xarxes socials, ja que “va ajudar els alumnes a ser conscients dels perills reals que comporten i dels greus problemes en què poden incórrer per un mal ús d’internet”.

Conscienciació i prevenció davant les addiccions juvenils

Després de la detecció, arriba el moment de la conscienciació. “El mòbil està tan normalitzat que la gent no se n’adona”, afegeix una altra alumna. “Estem sempre pendents de si ens arriba una notificació o no, i això hem d’aprendre a controlar-ho”. 

“És cert que no ens adonem de com fem servir les pantalles ni dels perills que hi ha al darrere”, afegeix Mario, un estudiant de 14 anys de l’IES Las Marinas, a Almeria. “Jo no coneixia tot el que ens han explicat sobre les xarxes socials”, afegeix.

Una altra de les persones assistents afegeix un factor interessant: els prejudicis que tenia abans d’assistir a la xerrada i com, gràcies a Julio Alberto, va canviar de perspectiva: “Pensava que serien les típiques xerrades que et fan a classe sobre que ‘les drogues són dolentes’, però veure les experiències personals de cadascú t’ensenya com t’afecta”.

I és que les addiccions igualen tothom en un aspecte: “Tant si ets ric com si ets pobre, tenen repercussions. M’ha semblat molt interessant conèixer l’experiència d’un exjugador professional que va arribar al cim i va caure en les addiccions”. 

De fet, “quan escoltes una persona que ho ha viscut, ho sents més real. Ets més conscient que ens pot passar a qualsevol de nosaltres”, explica María, una estudiant de 15 anys de l’IES Santo Domingo Guzmán FESD de Palència.

Assistents al Circuit Relife a Palència.

I tot aquest coneixement, aquest acostament a un cas tan cru com real, aprofundeix en com n’és d’imprescindible també la prevenció, que ajuda els adolescents a “aprendre determinats hàbits per no enganxar-nos-hi en el futur”, afegeix una altra alumna.

I en aquesta tasca, els centres educatius són essencials. I no ho opinen només els experts, els pares o els docents, sinó també el mateix alumnat. “Són temes molt interessants dels quals hauríem de parlar més a les escoles”, sentencia Ángela, una estudiant de 15 anys del centre La Salle Chocillas, a Almeria.

Com ajudar un adolescent amb una addicció

Hi ha un altre punt interessant en aquestes xerrades: l’ajuda. Perquè no es tracta només de veure l’addicció en nosaltres mateixos, sinó també d’identificar-la en els altres. Perquè un adolescent pot no ser addicte a l’alcohol, a les drogues o a una pantalla, però què passa si el seu amic sí que ho és?

Sobretot, cal intentar evitar que la persona afectada es trobi sola, ja que “les addiccions no només afecten la teva salut, també t’aïllen socialment”, afirma Manuel, un estudiant de 16 anys de l’IES Santo Domingo Guzmán FESD de Palència. Així doncs, com es pot actuar?

“Intentaria ajudar-lo”, explica un alumne. “No ho diria als seus pares, perquè, si volgués que se n’assabentessin, els ho diria. A més, si m’ho ha reconegut, és perquè confia en mi”. Així doncs, en aquests casos, els aprenentatges podrien arribar per una altra via: “Me l’enduria a jugar a futbol o a quedar amb altra gent, per ajudar-lo”.

Sigui quina sigui la manera, el cert és que “sempre hi ha alguna porta per on et pots colar per ajudar aquella persona”, afegeix Julio Alberto, que no desaprofita el moment per deixar una llavor d’esperança: “No s’és addicte per a tota la vida; quan se surt d’una addicció, se’n surt”.

Més de 3.000 adolescents participen en el Circuit Relife

El Circuit Relife, impulsat per CaixaBank i la Fundació Relife, treballa amb dos objectius essencials. El primer, recuperar les vides de les persones que han caigut en alguna addicció, reintegrant-les a la societat i proporcionant-los els mecanismes necessaris perquè no hi tornin a caure. El segon, prevenir aquest tipus de casos, especialment entre adolescents. Tot això ho fa a través de programes educatius i formatius, envoltant-se d’experts en altres matèries que també poden afectar els joves (privacitat, protecció de dades, salut mental...) que ofereixen ajuda tant als alumnes com als seus pares i docents.

En la seva segona temporada, el ‘Circuit Relife’ ha fet parada en nou ciutats d’Espanya (Toledo, Palma, Barcelona, Tenerife, València, Múrcia, Palència, Almeria i Pamplona) i aquests testimonis els han escoltat més de 3.000 alumnes de 36 escoles i instituts que, com a mínim, han reflexionat sobre les diferents addiccions des d’una perspectiva no moralitzadora, sinó educativa.

Perquè qui millor els pot parlar d’aquest tema és qui l’ha viscut de prop i n’ha experimentat les conseqüències.

Et recomanem:

• Com pots preparar als teus fills perquè tinguin el seu primer telèfon mòbil
• La farmacèutica que vol millorar la salut mental dels adolescents
• Julio Alberto Moreno: educar per prevenir addiccions