Capital natural: què és i per què hem de parar-li atenció

Com mesurem la riquesa? Al llarg de la història, hi ha hagut diversos mètodes que ens han ajudat a estimar-la. Des de la possessió de terreny dels antics imperis al PIB actual, que s'utilitza per mesurar el creixement de l'economia d'un país, o fins i tot de tot el món, en un període determinat.

Ara, el capital natural se suma com un important factor que s'ha de tenir en compte.

Què és el capital natural

Quan parlem de capital natural, ens referim al conjunt de recursos naturals que tenen la capacitat de produir béns i serveis ecosistèmics.

En són alguns exemples la producció d'oxigen, la depuració natural de l'aigua, la prevenció de l'erosió i la desertificació, la pol·linització o els serveis recreatius de les excursions de muntanya.

Aquest capital natural ens pot ajudar a recollir millor el nivell de riquesa de qualsevol territori. Per fer-ho, ens hem de fixar en l'evolució del seu estoc general, que seria una suma del capital produït (que és el que ens indica el PIB), el capital humà i també el capital natural.

Això és així perquè el benestar i el progrés no es mesuren ja exclusivament per la producció, sinó pel valor dels actius existents al final de cada període.

De fet, els recursos naturals, tant vius com inerts, cobren cada vegada més importància en l'evolució de la riquesa dels països i també en el progrés del nivell de vida dels seus habitants.

Quins serveis pot prestar el capital natural

Existeix fins i tot una classificació internacional de serveis d'ecosistemes (CICES) que ens ajuda a reconèixer els serveis que pot prestar el capital natural. Els divideix en tres grans grups:

• Serveis ecosistèmics de provisió o proveïment: es refereix a productes que s'obtenen de la naturalesa i que serveixen per al seu consum o utilització, tant de manera directa com processada. Aquí entrarien els aliments, l'aigua, les fonts d'energia, les fibres, els recursos genètics, els elements bioquímics i farmacèutics, juntament amb els recursos ornamentals (per exemple, petxines o flors).
• Serveis ecosistèmics de regulació: aquests són els processos ecològics que milloren o possibiliten la nostra vida. Per exemple, el manteniment de l'atmosfera, la regulació del clima, la regulació del flux de l'aigua, de la fotosíntesi o de la pol·linització, així com processos de control de l'erosió, de plagues i de nutrients.
• Serveis ecosistèmics culturals: aquí parlem de valors o beneficis no materials que podem obtenir de la naturalesa, des de l'enriquiment personal o espiritual al gaudi o el plaer estètic que ens proporciona.

Com es mesura el capital natural

Mesurar el capital natural d'un territori no és senzill, ja que no tot el valor que aporta és evident. Hi ha una diferència entre els preus de mercat que tenen determinats serveis i el valor social d'uns altres beneficis que aporten, però que no incorpora el mercat.

Vegem-ne un exemple: com valorem el servei de pol·linització de les abelles? Els ciutadans no paguem per ell, com tampoc no ho fem pel sistema de depuració natural de les aigües. De fet, ni tan sols existeix un mercat per a aquests serveis. Encara més, com calculem l'estoc dels recursos del capital natural? Com quantifiquem els recursos genètics o els elements bioquímics disponibles?

L'ONU ja s'ha posat a la feina per desenvolupar una metodologia que permeti mesurar el capital natural, denominada SEEA (sistema de comptabilitat econòmica i mediambiental). És molt complexa i trigarà encara alguns anys a estar llesta.

Mentre no arriba, alguns mètodes han intentat estimar a grans trets la valoració del capital natural mundial. Els resultats indicarien un pes enorme, entre els 2,5 trilions europeus de dòlars (25 vegades el PIB mundial) i els 9 trilions europeus de dòlars (90 vegades el PIB mundial).

Amb tot, resulta molt difícil fer estimacions sobre això. De fet, el capital natural podria ser molt més alt, ja que resulta impossible calcular el preu que comporta posar en risc la nostra existència si no regenerem els recursos naturals que consumim.

En realitat, en tractar la natura com un actiu, el que cerquem és prendre millors decisions en avaluar projectes que tinguin realment en compte la riquesa que generen les diferents accions, i no només el creixement com un flux, que és el que determina el PIB.

El deteriorament de la biodiversitat així ho exigeix: per continuar creixent, és necessari fer-ho sense exhaurir els recursos naturals del planeta, tant els limitats com els renovables, que no hauríem de situar per sobre de la seva taxa de regeneració. En aquest context, el creixement sostenible és l'objectiu al qual ens hem de dirigir, i el capital humà, la mesura que hem de tenir en compte per aconseguir-ho.