L'estudi del mercat laboral, Premi Nobel d'Economia 2021

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha atorgat el Nobel d'Economia al canadenc David Card, a l'estatunidenc Joshua D. Angrist i al neerlandès Guido W. Imbens per les seves «contribucions empíriques a l'economia del treball», en el cas de Card, i «les contribucions metodològiques a l'anàlisi de les relacions causals», en el cas d'Angrist i Imbens.

L'abast de les investigacions i dels estudis dels guardonats suposen un èxit pel que fa a «nous coneixements sobre el mercat laboral i han demostrat quines conclusions sobre causa i efecte es poden extreure dels experiments naturals», explica l'Acadèmia.

A més a més, es destaca que l'enfocament d'aquests tres investigadors s'ha aplicat a altres camps, la qual cosa ha suposat una revolució en la investigació empírica. En ciències socials, multitud de qüestions responen a dinàmiques de causa-efecte, però no és fàcil demostrar-ho de manera empírica, ja que no hi ha referents per poder comparar.

Tanmateix, gràcies a les aportacions de Card, Angrist i Imbens s'han pogut fer demostracions a través d'experiments naturals, situacions que apareixen en la vida real que tenen els mateixos trets que experiments aleatoris.

Desterrant tòpics sobre el mercat laboral

Per exemple, gràcies als experiments naturals de Card sabem moltes més coses del mercat laboral. Els seus estudis han demostrat que la pujada del salari mínim interprofessional (SMI) no té per què generar desocupació. Aquesta recerca, desenvolupada als anys 90 del segle passat, va generar sorpresa entre els economistes, ja que sempre s'havia donat per fet el contrari.

Card també va estudiar si els recursos educatius repercuteixen en els ingressos futurs d'un treballador. Per fer-ho, va fer la comparació del nivell educatiu de treballadors de la mateixa ciutat, però que eren originaris d'altres estats dels Estats Units d'Amèrica. Van descobrir que el rendiment escolar augmentava si hi havia més professors per estudiant. L'Acadèmia subratlla que, gràcies a la seva aportació, «existeix un suport empíric relativament sòlid per demostrar que les inversions en educació influeixen en l'èxit posterior dels estudiants, sobretot per als d'entorns desafavorits».

La relació entre immigració i ocupació és un altre dels temes que han despertat l'interès de Card. També als anys 90, va analitzar l'impacte de la immigració cubana a l'estat de Florida (EUA ) durant la dècada anterior. El resultat dels seus estudis va demostrar que els sous dels immigrants no han de minvar respecte dels sous dels seus països d'origen, tot i que els salaris dels primers a arribar-hi sí que poden disminuir.

Solucions metodològiques per a ciències socials

Per part seva, Angrist i Imbens tenen el mèrit d'haver resolt el problema metodològic de l'extracció de conclusions concretes d'experiments naturals; és a dir, vincular de manera consistent científicament causa i efecte. La seva proposta ha resultat ser tot un èxit, perquè ja s'aplica a la resta de ciències socials.

Els tres premiats tenen passaport estatunidenc i han desenvolupat la seva tasca en universitats del mateix país.

Un Nobel que no és un Nobel

El coneixem com a Nobel d'Economia, però en realitat es tracta del Premi del Banc de Suècia en Ciències Econòmiques en Memòria d'Alfred Nobel. Quan el 1895 el científic Alfred Nobel va crear els premis que porten el seu nom, va seleccionar cinc disciplines: Física, Química, Literatura, Medicina i Pau. El 1969, el Banc de Suècia, per celebrar el seu tercer centenari, va voler crear un premi semblant que reconegués les aportacions d'investigadors en l'àmbit de l'economia.

En paraules de l'Acadèmia Sueca de les Ciències, les investigacions de Card, Angrist i Imbens «han millorat substancialment la nostra capacitat per respondre a qüestions causals clau, la qual cosa ha suposat un gran benefici per a la societat».