Menjar reciclat: com acabar amb la fam i el malbaratament

El 2011, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) va fundar SAVE FOOD, una iniciativa que té com a objectiu reduir els milions de tones d’aliments que es perden o desaprofiten cada any al món. Aquest malbaratament representa un terç dels aliments que es produeixen al món per al consum humà, i equival a una pèrdua de prop d’un bilió de dòlars a l’any.

Davant de les dades del malbaratament, podem contraposar els números de la fam: cada any moren 2,8 milions de nens per causes que tenen a veure amb la desnutrició, segons les dades d’UNICEF de 2020.

Espanya ocupa el setè lloc dins de la Unió Europea pel que fa al malbaratament d’aliments: llencem 7,7 milions de tones d’aliments cada any. En el marc del primer debat multisectorial sobre el malbaratament d’aliments a Espanya, que va organitzar l’OCU al 2016, es va comprovar que entre un 30 % i un 50 % dels aliments comestibles acaben llençats. La majoria es llencen sense ni tan sols haver-los cuinat (fruites, verdures, pa). A la cadena alimentària, les pèrdues es desglossen en un malbaratament del 42 % del total a les llars; a la fase de fabricació, el 39 %; a la restauració, el 14 %, i a la distribució, el 5 %.

Quan es desaprofita el menjar no només es malbaraten els aliments, també s’està causant un impacte negatiu, ja que es fa una despesa innecessària de recursos (matèries primeres, aigua, energia) i un augment de la contaminació derivada del procés de producció i de distribució.

Iniciatives per evitar el malbaratament d’aliments

Sabem que el compliment dels ODS és un compromís i una missió global als quals tots hem de contribuir, però, a més, s’està veient com poden suposar oportunitats de negoci i la creació de nous nínxols de mercat.

Així, últimament han sorgit diversos projectes empresarials que pretenen disminuir la pèrdua d’aliments que donen al comerç o a la cadena de distribució que llençarà un aliment aprofitable (per la seva data de caducitat o per no poder conservar-lo) l’oportunitat d’obtenir cert benefici econòmic revenent-lo a un preu assequible que en disminueixi la pèrdua.

Així sorgeixen noves formes de consum:

• Restaurants de menjar reciclat, com The Real Junk Food Project. Es proveeixen d’aliments que rebutgen diàriament supermercats, llars, restaurants. Els cuiners i cambrers són voluntaris, i el visitant no està obligat a pagar, per la qual cosa deixa la propina que considera convenient.
• Too Good to Go. App que ofereix packs de menjar d’establiments pròxims al domicili del consumidor. Els packs són una sorpresa, ja que els han de compondre aliments que han sobrat aquell dia a l’establiment (a un preu rebaixat). Amb aquesta proposta, els locals de restauració donen sortida als excedents diaris i en recuperen part dels costos, alhora que els consumidors tenen accés a provar plats nous i aliments de qualitat a un preu assequible.
• Encantado de Comerte. És una app espanyola que es diferencia de l’anterior perquè es poden filtrar les ofertes per tipus de local i plat. Actualment, la seva implantació es redueix a Madrid, Saragossa, Logronyo i Santiago de Compostel·la.
• Food and Save. Similar a les anteriors, va néixer a les Illes Balears i s’ha anat estenent. Com a peculiaritat, cal ressaltar que cada vegada que es col·labora amb aquesta app, Food and Save fa una donació a associacions locals.
• Tapper. En aquesta app, els establiments donen sortida als aliments que no podran vendre l’endemà amb ofertes d’última hora.
• Nooddle. Es tracta d’una app diferent de les anteriors que ofereix receptes de menjar sa, ajuda a utilitzar els aliments que ja es tenen a casa, ensenya a elaborar el menú setmanal o la llista de la compra i dona trucs per reduir el malbaratament de menjar.

Consum conscient o comprar amb cap

La guerra al malbaratament arriba de la mà de la filosofia Zero Waste, un moviment que també es coneix com escombraries zero. A la cuina podem practicar un consum conscient, basat en la reutilització i el reciclatge, que contribueixi a la descontaminació de l’ambient, seguint unes pautes ben senzilles:

• Comprar només el que necessitem i de conformitat amb una planificació prèvia.
• Congelar els productes, frescos o cuinats, abans que es facin malbé.
• Introduir a la nostra dieta més proteïnes vegetals que supleixin les que aporten la carn, ja que es tracta d’un producte la producció del qual és molt contaminant.
• Practicar la compra setmanal, que permet adquirir els productes que es mantindran frescos en aquesta finestra temporal.
• Practicar cuina d’aprofitament i reservar un dinar o un sopar setmanal per donar sortida a les restes.
• Procurar utilitzar envasos sostenibles i reutilitzables.
• Optar per productes frescos i de temporada davant dels plats preparats o precuinats.
• Separar bé les escombraries.