Claus per entendre la crisi de les matèries primeres

La pandèmia de coronavirus ens ha demostrat com en som, de dependents, del que passa al món. Però no només ens ha ensenyat que no som aliens al que passa en una altra banda del planeta en termes sanitaris o mediambientals, sinó que també ha posat de manifest la creixent interdependència econòmica que tenim en un context globalitzat.

Un dels fenòmens que reflecteix més bé aquesta relació econòmica mundial és l’actual crisi de les matèries primeres, provocada, entre altres factors, per un acaparament dels subministraments per part d’algunes potències mundials.

Per fer front a la pandèmia, la Xina està retenint matèries primeres per garantir el consum propi i el dels seus socis comercials, la qual cosa n’està ocasionant l’escassetat en els mercats internacionals.

Aquesta circumstància s’està donant, per exemple, amb la major part del liti necessari per a la fabricació de cotxes, amb els semiconductors (xips necessaris per a la fabricació tecnològica), amb el sector ramader o amb altres matèries primeres fonamentals com el coure, el zinc o l’alumini.

Colls d’ampolla

Una de les conseqüències principals d’aquest acaparament és el dèficit de matèries primeres per a la producció en mercats com l’europeu. Segons l’anàlisi del Banc d’Espanya en el seu últim informe trimestral, l’escassetat de matèries primeres està impedint que les empreses manufactureres europees puguin respondre a la recuperació de la demanda que s’està produint després del cessament de les restriccions sanitàries.

Segons l’informe Evolució del compte corrent de la zona euro durant la pandèmia, del Banc Central Europeu, el 23 % de les empreses manufactureres de la zona euro acusen limitacions en la producció per la manca de subministraments.

Per part seva, l’enquesta d’opinió de la Comissió Europea del mes de juliol parla d’un 40 % de les empreses manufactureres europees afectades per la manca de matèries primeres, una situació que a Espanya es reprodueix en un 37 % de les empreses.

Segons el Banc d’Espanya, aquesta crisi s’està veient reflectida en sectors com l’automoció, la fabricació de material i equip elèctric, la fabricació de productes informàtics i electrònics i la de productes de cautxú i plàstic, així com en la indústria química.

Xips

Una de les conseqüències principals que s’està derivant d’aquesta crisi de les matèries primeres és l’escassetat mundial de semiconductors, més coneguts com a xips, un tipus de component bàsic per a la fabricació de multitud de productes tecnològics, i que requereixen diversos metalls bàsics per a la seva fabricació.

Al ja esmentat acaparament del subministrament per part de la Xina i els seus socis internacionals, s’hi uneix la tendència de consum derivada de la pandèmia de la COVID-19. L’augment de les necessitats de digitalització sorgides en l’àmbit laboral, educatiu i domèstic van fomentar la compra de dispositius electrònics, un augment de la demanda que aviat va començar a topar amb l’escassetat de matèries primeres.

El resultat han estat els problemes de subministrament acumulats durant els darrers mesos en productes com telèfons mòbils, ordinadors, cotxes, avions, equips mèdics o electrodomèstics.

La creixent connectivitat digital i l’arribada del 5G fa, a més, que cada vegada més productes nous, com ara termòstats, bombetes, frigorífics o automòbils, incorporin circuits integrats.

Aquest efecte també ha tingut el seu impacte en el sector de l’automoció. Després de les aturades de producció provocades per la pandèmia, les fàbriques europees, en elevar-se novament la demanda, es van trobar que bona part de les matèries primeres destinades a la fabricació de semiconductors havien estat copades durant el confinament pel sector electrònic.

El 43 % de les seves empreses s’estan veient limitades en la seva capacitat de producció, i la manca de components electrònics i de plàstics ja ha provocat aturades parcials en alguns fabricants d’automòbils i està generant tensions en altres indústries auxiliars.

Aquestes restriccions d’oferta s’han anat traslladant a la resta de l’economia i mantenen expectants altres sectors de la petita i mitjana empresa.

Pujada de preus

Però, com està afectant això al dia a dia dels ciutadans? El cert és que el que passa en les grans economies acaba afectant les nostres butxaques.

La pandèmia ha tingut també un efecte contagi en les economies domèstiques, com a resultat de crisis globals com la de l’escassetat de subministraments i altres fenòmens resultants.

Un exemple és la crisi dels contenidors provocada per l’escassetat d’espai (en vaixells i contenidors) i l’encariment dels nolis en el trànsit marítim per fer arribar les mercaderies de l’Àsia a Occident.

Aquestes circumstàncies estan tenint un efecte paral·lel a la butxaca dels consumidors espanyols. Segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística, l’Índex de Preus de Consum (IPC) va registrar una variació interanual del 5,5% l’octubre, el seu nivell més alt des del setembre de 1992. Malgrat que encara es desconeix en detall l’evolució dels components de la inflació, l’INE destaca les fortes pujades dels preus de l’electricitat i dels carburants i combustibles, davant els descensos observats l’octubre de l’any passat.

Malgrat que els indicadors apunten que segurament es tractarà d’una situació transitòria, el consum responsable es perfila com una forma adequada de fer front a l’actual escenari.