Perspectives 2013

Fa uns anys, en plena polèmica sobre els riscos geopolítics que plantejava la situació de l'Iraq, Donald Rumsfeld, secretari de defensa dels Estats Units, va pronunciar unes frases que són recordades sovint. Va dir: «Hi ha certeses conegudes, és a dir, coses que sabem que sabem. Hi ha incògnites conegudes, és a dir, coses que sabem que no sabem. I hi ha incògnites desconegudes, és a dir, coses que no sabem que no sabem».

Els elements de l'escenari que ofereixen més certesa fan referència a determinades forces estructurals que ja fa temps que estan en marxa i que tot fa pensar que continuaran actives durant algun temps addicional. En general, signifiquen vents de cara per als països desenvolupats i de cua per als emergents.

La més important és el procés de despalanquejament en què encara estan immersos nombrosos sectors de països avançats clau, com els Estats Units, el Regne Unit i diversos estats de la zona de l'euro. Famílies, Governs i entitats financeres han de reduir els nivells de deute, de manera que es frena l'expansió de la despesa i del crèdit en aquests països.

En el cas del sector financer europeu, perquè el procés de despalanquejament es pugui dur a terme de manera compassada, és imprescindible continuar avançant de forma decidida en el procés de reformes, tant a nivell nacional com europeu.

Com a contrapunt, els països emergents presenten nivells baixos d'endeutament i disposen, a més a més, de diverses palanques impulsores del creixement: la demografia, l'adopció de progressos tecnològics, la liberalització dels mercats i una estabilitat política i social cada vegada més consolidada.

Les «incògnites conegudes» són factors de risc ja identificats que, per bé o per mal, ens poden allunyar d'aquestes xifres. La llista és llarga, però les més destacades remeten a les actuacions de política econòmica i institucional i al calibratge dels seus efectes.