“Els microcrèdits són un instrument excel·lent al servei de la inclusió social a Europa”

Michel Camdessus va estar al capdavant del Fons Monetari Internacional durant 13 anys —del 1987 fins al 2000— en una època en què la institució es va veure obligada a exigir ajustos econòmics dràstics a països d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia. Ara, l’economista francès, nascut a Baiona l’any 1933, fa pública la seva preocupació per l’economia europea i defensa la importància d’avançar cap a un model de desenvolupament inclusiu en el continent.

Per a Camdessus, actual president de l’Observatori de Microfinances del Banc de França, “Europa està experimentant un canvi de paradigma en què se cerca una economia amb més preocupació ètica i encaminada a la reducció de les desigualtats” i proclama que “aquest ha de ser el segle de la fraternitat”.

Hem de preocupar-nos per l’evolució prevista de l’economia europea en els propers anys?

Sí. Per cert! Encara que la majoria dels economistes pensin que ja estem sortint de la crisi més greu dels últims 80 anys, queden molts problemes per resoldre en els nostres països. Però hi ha una evolució més profunda que ens hauria de preocupar, al meu entendre, molt més. En realitat, estem vivint un canvi d’època. Els millors estudis econòmics a llarg termini ens anuncien, per als nostres fills i néts, un món radicalment nou del qual els nostres líders, obsessionats pels problemes immediats, es preocupen molt poc.

Quins serien els trets principals d’aquest nou món que s’anirà construint en els propers 30 anys?

Serà un món envellit, amb un desenvolupament demogràfic lent, excepte a l’Àfrica, la població de la qual s’haurà doblat, passant de 1.000 milions a 2.000 milions d’habitants en els propers 30 anys, mentre que la d’Europa es quedarà estable; un món urbanitzat massivament; un món marcat per la globalització creixent però exposat a una gran inestabilitat financera; un món en el qual més del 80% de la població es considerarà classe mitjana, cosa que crearà una gran competència pels recursos finits del planeta si els 4.000 milions de persones que assoliran aquest nivell de vida decideixen replicar el nostre estil de vida i de consum actual; un món exposat a amenaces climàtiques molt greus; un món que es beneficiarà d’avenços tecnològics formidables; un món obligat a reorganitzar-se políticament per respondre al lliscament tectònic del poder econòmic global de l’oest cap a l’est, perquè Àsia produirà més de la meitat del PIB mundial; un món, al capdavall, exposat a les amenaces per a la seva seguretat col·lectiva d’actors no estatals violents. Per afrontar aquests reptes, caldrà generalitzar un model de desenvolupament inclusiu.

Per què és tan important avançar cap a un model de desenvolupament inclusiu?

Si consideren aquesta llista de les noves característiques del món, aviat es convenceran que la inclusió social serà determinant per maximitzar les oportunitats i minimitzar els riscos. Podria oferir-los molts exemples. N’esmento només un: les desigualtats. Són, segons Kofi Annan, l’obstacle més greu per al desenvolupament sostenible de l’Àfrica i dels països en desenvolupament i emergents. El desafiament més important per als seus dirigents és adoptar polítiques en els terrenys econòmic, social i financer que contribueixin a reduir-les, quan, fins ara, el creixement s’ha traduït molt freqüentment en el seu augment.

En les seves intervencions públiques, vostè afirma que el s. xxi ha de ser el segle de la fraternitat. A què es refereix amb això?

Doncs, precisament a això! Malraux va dir un dia que “el segle xxi serà religiós o no serà”. Jo estaria content amb dir que serà fratern o no serà. Per mil raons i, principalment, perquè sota l’impuls de la globalització el món cada dia és més un. Tots els seus habitants són els nostres veïns, i tots sabem que entre veïns, com més estrets, com més cordials siguin els vincles humans, millor. Què seria del món dels nostres néts si, actualment, no adoptéssim com una prioritat màxima el desenvolupament integral de l’Àfrica, quan, a 26 quilòmetres d’Espanya, els seus habitants (actualment 1.000 milions) seran 2.000 milions o més al 2050? Dels nostres esforços d’avui per facilitar-ne el desenvolupament, demà en dependrà la qualitat de vida dels seus fills i la dels nostres. El que podem dir així, a nivell mundial, és igualment vàlid per a la qualitat de desenvolupament dels nostres països. El microcrèdit pot ser un instrument molt important per aconseguir-ho.

Com valora l’adaptació que s’ha fet perquè la idea original de Muhammad Yunus sobre els microcrèdits en crear Grameen Bank pugui ser útil en el context europeu?

Això és molt important, ja que les iniciatives genials i profètiques del meu amic Muhammad Yunus poden ser, en l’àmbit financer, un instrument excel·lent al servei de la indispensable inclusió social a Europa. El nostre continent es classifica entre els països avançats però pateix un grau alt de pobresa i d’exclusió bancària. La seva població en risc de pobresa és de gairebé 80 milions de persones, és a dir, el 17% de la població total. I, a això, hi hem d’afegir que els treballadors pobres, els ingressos dels quals se situen sota la línia de pobresa, són 28 milions. Entre les persones més exposades a aquests riscos, hi trobem, sense sorpresa, les dones, els joves i els pares i mares solters amb fills. L’exclusió financera, és a dir, la gent sense compte bancari, arriba al 47% en els 10 països de l’Europa de l’Est.

Davant d’aquests reptes ja s’ha avançat, però queda molt per fer per promoure el microcrèdit i fer que prevalguin les millors pràctiques i experiències, entre les quals les de MicroBank em semblen molt adequades.

Quin és la seva opinió sobre el model de MicroBank i la seva aportació al sector de les microfinances a Europa?

MicroBank és, al meu entendre, el model més eficient en aquest moment a Europa. Té l’avantatge que té la garantia d’un banc amb una gran tradició social i que reinverteix a MicroBank els beneficis que genera. Aquesta experiència mereixeria expandir-se per tot Europa, encara que és important preservar la diversitat de les experiències.

Considera que l’activitat de MicroBank contribueix al progrés social i a la reducció de les desigualtats?

Ho crec i admiro la seva obstinació per transformar les persones que busquen ocupació en creadors d’ocupació per a elles mateixes i per a d’altres, recolzant-se en la creativitat i l’energia emprenedora dels seus clients. El seu lema “Creiem en tu” defineix perfectament el seu projecte, molt proper als objectius que es va marcar M. Yunus, i amb un suport especial a les iniciatives de les dones. És una contribució molt efectiva per reduir les desigualtats. El fet que les seves operacions es caracteritzin per un finançament que no exigeix garanties, juntament amb una morositat molt baixa, el converteix en un model exemplar.