De best-seller a superproducció: 5 llibres que han triomfat a les llibreries i als cines

Hi ha llibres que t'atrapen i pel·lícules que podries veure mil vegades. I també hi ha històries que primer es van explicar a les pàgines d'un llibre i després es van portar a la pantalla gran, i van resultar ser tot un èxit en els dos suports.

Amb motiu del Dia del Llibre, que se celebra el 23 d'abril, repassem els llibres més venuts de la història que al cap d'uns anys van veure com la seva adaptació al cinema també triomfava en taquilla.

El senyor dels anells

J. R. R. Tolkien, filòleg britànic, va idear un univers de fantasia èpica inspirat en els efectes negatius de la revolució industrial i el colonialisme, així com les guerres mundials.
Tolkien va creure que les aventures de Frodo i els seus companys interessarien a pocs, però s'equivocava.

Des de 1954, la saga ha venut uns 150 milions d'exemplars, i ha conquerit els cors de diverses generacions de lectors de tot el món.

Mentre Tolkien vivia, se li van proposar diverses adaptacions de la seva obra a la pantalla gran, des d'animació fins a una pel·lícula protagonitzada per The Beatles sota la direcció de Stanley Kubrick.

La complexitat de l'argument i el cost de la producció, així com la negativa de Tolkien a simplificar la seva obra, van fer que aquests projectes mai no arribessin a bon port.

Amb l'autor mort, es va estrenar el 1978 un llargmetratge d'animació que va obtenir en taquilla mig milió d'euros.

Finalment, el 1995, el director neozelandès Peter Jackson i la seva dona, la guionista Fran Walsh, van adaptar l'extensa obra de Tolkien en tres pel·lícules: La comunitat de l'anell (2001), Les dues torres (2002) i El retorn del Rei (2003).

Juntes arriben a la xifra de 3.000 milions d'euros en taquilla, uns 1.000 milions per cinta.

Harry Potter

Res no feia presagiar a J. K. Rowling quan va començar a imaginar les aventures del nen mag Harry Potter que els seus llibres es vendrien com a rosquilles i que les seves adaptacions cinematogràfiques també serien un èxit.

Centrem-nos en el títol de la saga més venuda, Harry Potter i la pedra filosofal, publicat el 1997 i amb 140 milions d'exemplars venuts.

Només dos anys després de llançar la seva obra, Rowling va vendre a Hollywood els drets d'aquest llibre i les seves tres seqüeles per 2,9 milions d'euros. Van haver de passar dos anys més només perquè l'adaptació s'estrenés, sota la direcció de Chris Columbus. El llargmetratge va recaptar als cinemes més de 916 milions d'euros.

Si donem una ullada a la resta de títols de la saga, Harry Potter i la cambra secreta va aconseguir 77 milions d'exemplars venuts i la seva versió al cinema va facturar en taquilla uns 900 milions d'euros.

Harry Potter i el presoner d'Azkaban, Harry Potter i les relíquies de la mort, Harry Potter i el calze de foc, Harry Potter i l'Ordre del Fènix i Harry Potter i el misteri del príncep van superar els 65 milions de llibres venuts, mentre que els seus llargmetratges van arribar de mitjana als 900 milions cadascun, tenint en compte que de Harry Potter i les relíquies de la mort es van fer dues pel·lícules (una és continuació de l'altra).

El codi Da Vinci

El 2003, Dan Brown va submergir lectors d'arreu del món en una novel·la detectivesca plena d'esoterisme: ordes religiosos, heretges, el Sant Grial i la descendència de Jesús de Natzaret.

El codi Da Vinci ha venut 80 milions de llibres, i ha disparat l'interès per la història i les seves interpretacions més conspiranoiques. Això no va passar inadvertit a Hollywood, que tres anys després en va estrenar l'adaptació cinematogràfica amb el mateix títol, dirigida per Ron Howard.

La cinta va amassar 700 milions d’euros, malgrat les polèmiques que va despertar pel tractament de certes sensibilitats religioses amb el seu argument i la manera de retratar organitzacions religioses.

El nombre de la rosa

Seguim parlant de detectius i religió, en aquesta ocasió de la mà del filòsof italià Umberto Eco, autor de la novel·la El nombre de la rosa.

El llibre va sortir a la venda el 1980 i va aconseguir força popularitat, fet que també va sorprendre el mateix Eco, ja que li va semblar que la complexitat de les seves referències podrien espantar els lectors no erudits.

Tanmateix, amb 50 milions d'exemplars venuts, el seu èxit va cridar l'atenció de la indústria cinematogràfica europea, que va produir el film dirigit per Jean-Jacques Annaud, que va desembarcar a les sales el 1986. La seva taquilla va assolir els 6,47 milions.

Peter Rabbit

Peter Rabbit és la creació de l'escriptora i il·lustradora Beatrix Potter, els contes infantils de la qual mostren personatges entranyables i perfectament reconeixibles, com un entremaliat conill anomenat Peter.

El conte de Peter Rabbit va veure la llum el 1902 i des de llavors milions de nens han gaudit de les delicades il·lustracions i emocionants aventures del conill i els seus amics.

Els exemplars venuts d'aquest llibre arriben als 45 milions. Va haver de passar més d'un segle perquè Peter arribés a la pantalla gran, en un llargmetratge dirigit per Will Gluck que combina animació digital amb acció real.

Peter Rabbit, amb la veu de Jordi Boixaderas al doblatge al català, es va llançar el 2018 i va recaptar 323 milions d'euros.