La revolució tecnològica als mundials de futbol

No sabrem quants milers de milions de persones han seguit el de Rússia 2018 fins que acabi, però el que sí que ja són notòries són les noves tecnologies que s’hi estan utilitzant. Quin ha estat el camí per arribar fins aquí? Aquesta és una cronologia dels moments i les innovacions tecnològiques més importants de la història dels mundials.

• L’Uruguai, 1930. L’única via per informar-se sobre el primer mundial de futbol de la història era la premsa escrita.
• Itàlia, 1934. Primera Copa del Món que va tenir lloc a Europa, i primera en què alguns partits es van retransmetre per ràdio. Però només a 12 països.
• Suïssa, 1954. El famós maracanazo del Brasil 1950 només el van poder veure en directe els qui es trobaven a l’estadi. No va ser fins quatre anys més tard que el mundial es va poder veure per televisió. 50 milions de persones van seguir la final de Berna.
• Anglaterra, 1966. El senyal per satèl·lit es generalitza en les retransmissions televisives en directe.
• Mèxic, 1970. Per primera vegada, les imatges televisives de la Copa del Món es poden seguir en color. Fins llavors, eren totes en blanc i negre.
• Espanya, 1982. S’utilitza el sistema Betamax per gravar els partits. La tecnologia, molt superior al VHS, no tindria, tanmateix, massa anys de vida.
• Corea-Japó, 2002. Yahoo obté els drets exclusius per retransmetre en directe, via streaming, els partits del Mundial.
• Alemanya, 2006. La tecnologia 2G permet una velocitat més alta que la primera generació de xarxes mòbils per veure els partits per internet mòbil. Les millors jugades del campionat estan disponibles en una nova plataforma de vídeo digital, YouTube.
• Sud-àfrica, 2010. Són els temps de la tecnologia 3D i, per primera vegada, de l’alta definició: 29 càmeres HD segueixen els jugadors en cada partit. A més, les emergents xarxes socials permeten la participació dels aficionats.
• El Brasil, 2014. Mentre el telèfon mòbil i les xarxes 4G conquereixen el món, els últims televisors incorporen la tecnologia Ultra HD. 3.200 milions de teleespectadors van seguir el Mundial, i 280 milions el van veure en línia o des dels seus dispositius mòbils.

I, després de 10 mundials, arriba el torn de la Copa del Món a Rússia: com no podia ser d’una altra manera, aquest és el Mundial més tecnològic de la història. Una de les innovacions més rellevants és que, com a la Lliga espanyola durant la temporada passada, els partits s’emeten en ultra alta definició (UHD/4K). Per fer-ho, s’utilitzen 8 càmeres amb capacitat per gravar vídeo 4K HDR i 8 més capacitades per fer el mateix 1080p HDR. A més, també s’utilitzen 8 càmeres super slow motion, 2 càmeres d’ultramoviment, 1 càmera de cable i 1 helicàmera Cineflex.

Però les novetats no acaben aquí. Entre d’altres, els estadis disposen de càmeres i dispositius de reconeixement facial per accedir a l’estadi i identificar persones amb antecedents vandàlics, les pilotes tenen un xip NFC ocult per enviar dades a mòbils i tauletes, o el famós sistema de videoarbitratge VAR que, després d’un període de proves, s’ha implantat per primera vegada en una copa del món.

Què ens oferirà el proper Mundial de Futbol de Qatar el 2022? Ho veurem d’aquí a 4 anys…