Hedy Lamarr i altres dones inventores que van transformar el món

Avui, 9 de novembre, és el Dia Internacional de l'Inventor, una data que té un origen curiós: és el dia del naixement de l'actriu austríaca, posteriorment nacionalitzada estatunidenca, Hedy Lamarr.

La vida de Lamarr va ser, mai millor dit, de pel·lícula: de família jueva, va néixer a Viena el 1914, quan la ciutat encara era la capital de l'Imperi austrohongarès. Va iniciar estudis d'enginyeria als 16 anys però, atreta també per les arts escèniques, els va acabar abandonant. Va provar sort en el teatre berlinès i després va iniciar la seva carrera cinematogràfica a Txecoslovàquia, on va protagonitzar, quan encara no havia fet 20 anys, la polèmica pel·lícula Èxtasi, que es va estrenar el 1933.

L'enrenou que va suscitar va ser tal que, disfressada de la seva assistenta, va haver d'acabar fugint del seu marit, el seu país i el nazisme, viatjant primer a París i després a Londres. Allà va conèixer Louis B. Mayer, el president de la Metro-Goldwyn-Mayer, qui li va oferir un contracte en el mateix vaixell que els portava als Estats Units. Així, Lamarr va arribar a Amèrica i va acabar convertint-se en una estrella de Hollywood, protagonitzant nombroses pel·lícules en les dècades dels 30 i els 40, i rivalitzant amb la gran actriu del moment, Vivian Leigh d'Allò que el vent s'endugué.

Per què es va decidir llavors que el Dia de l'Inventor fos la data de naixement d'una actriu de Hollywood? El motiu cal cercar-lo en Hedy Lamarr, superdotada segons els seus professors d'infància, que tenia una vida paral·lela com a científica. I entre pel·lícula i pel·lícula, quan la Segona Guerra Mundial es trobava en les seves albors, va desenvolupar la tècnica de l'espectre eixamplat, la funció de la qual és trobar l'espectre de freqüència disponible per enviar dades i senyals a través dels sistemes de telecomunicacions. O, dit d'una altra manera, va inventar el sistema perquè dues emissions no se superposin, molt similar al que avui dia segueixen utilitzant tecnologies tan habituals com el Bluetooth o el wifi.

Hedy Lamarr no va registrar la patent del seu invent, sinó que la va cedir a l'exèrcit dels Estats Units, contribuint d'aquesta manera, des de l'anonimat, a la victòria dels aliats, que basant-se en els seus treballs havien creat un sistema de guia per ràdio per a torpedes que era capaç d'evitar les interferències de les potències de l'Eix.

Molts anys després, l'inventor i empresari alemany Gerhard Muthenthaler va proposar triar la data de naixement de Hedy Lamarr, el 9 de novembre de 1914, com a homenatge a tots els inventors del món, però principalment a l'oblidada Lamarr, que va morir el 2000 i que no va ser incorporada a la National Inventors Hall of Fame fins 14 anys després de la seva mort.

Però Hedy Lamarr, la vida de pel·lícula de la qual serà adaptada aviat en una sèrie, no ha estat, ni de bon tros, l'única dona inventora que ha passat per la història de puntetes. Recordem només algunes d'elles:

• El primer model de serra circular va ser patentat el 1810 per una dona, la nord-americana Tabitha Babbitt, gràcies a la qual tots podem practicar el bricolatge avui dia.
• El 1845, Sarah Mather va patentar el periscopi amb la intenció que servís per estudiar les profunditats de l'oceà. Com el de Lamarr, el seu invent va ser posteriorment adoptat per l'exèrcit dels Estats Units per detectar vaixells de guerra i altres amenaces ocultes en el mar.
• Mary Anderson, una dona de negocis d'Alabama, va inventar el 1903 l'eixugaparabrises, que posteriorment totes les marques de cotxe han inclòs en els seus models. La idea li va venir quan va observar un conductor de tramvia detenir-se amb freqüència per netejar els vidres en un dia de pluja intensa.

I naturalment, també poden considerar-se grans inventores les més conegudes Ada Lovelace, qui va crear el primer algoritme en ple segle XIX i és considerada la primera programadora d'ordinadors, o les guanyadores del premi Nobel Marie Curie (en dues ocasions, Física el 1903 i Química el 1911) i Gertrude Bell Elion (Fisiologia i Medicina el 1988).

Grans dones, moltes vegades oblidades, han contribuït als avenços més revolucionaris de la societat i, a vegades, van ser les precursores de petits i grans invents que utilitzem avui dia. I és que no podem negar que sense la seva participació la història hauria estat molt diferent.

CaixaBank impulsa el talent femení

CaixaBank duu a terme diverses iniciatives per impulsar el talent femení. Com a exemple, juntament amb Microsoft Ibèrica, ha creat Wonnow, un programa per fomentar la diversitat i reduir la bretxa de gènere en els sectors STEM (Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques).

WONNOW són uns premis d'àmbit nacional, destinats a alumnes universitàries de les carreres STEM amb menys presència femenina. El guardó té com a finalitat promoure, posar en valor i estimular l'excel·lència, tant acadèmica com personal, de les dones estudiants universitàries d'aquestes àrees, donant visibilitat social a l'esforç, la tenacitat i la capacitat femenina en aquests camps.

Una altra de les finalitats d'aquest programa és donar més visibilitat a aquest tipus de carreres per contribuir al foment de les vocacions científiques i tecnològiques en nenes i adolescents. Així, no només es treballa per la igualtat de gènere, sinó que també es proposa una solució a l'escassetat general de vocacions científiques i tecnològiques, cosa que comença a ser un problema greu a Espanya i a Europa.