Separació amb custòdia compartida, com fer la declaració de la renda?

La vida de les persones és molt diversa i, per tant, també ho són les liquidacions dels seus impostos. Un exemple és el dels pares en règim de separació amb custòdia compartida. Com han de fer la declaració de la renda? Pot ser conjunta amb els fills? Qui pot aplicar les exempcions fiscals per descendents?

Són preguntes habituals i hi ha respostes per a totes. L'Agència Tributària ja ha tingut en compte aquests casos; per això, ofereix orientació a aquelles persones que estan separades legalment o divorciades i comparteixen la custòdia dels seus fills, perquè facin correctament la declaració de la renda.

Comunicar els canvis a Hisenda

Abans de passar a resoldre dubtes concrets, convé tenir clar que sempre cal deixar constància de qualsevol canvi de la situació personal i familiar que s'hagi produït durant l'exercici per al qual es presentarà la declaració de la renda.

Què significa això? Per exemple, que és necessari especificar al model 145 —el que permet a les empreses saber quines retencions han d'efectuar en l'IRPF— si ha canviat el nostre estat civil —com passa en els casos de separació o divorci —, si s'ha tingut un fill o si es produeix una discapacitat.

També caldrà actualitzar la informació personal i familiar al model 100, que és el que es presenta per a la declaració de la renda.

Cal tenir en compte que la situació personal i familiar de les persones determina l'aplicació de reduccions i deduccions en la declaració de la renda. Per exemple, les persones amb fills de menys de 25 anys tenen la possibilitat d'aplicar-se el mínim per descendents en la seva declaració de la renda. Aquest mínim és la quantitat que Hisenda considera imprescindible per cobrir les necessitats dels fills i que està exempta de tributar per l'IRPF.

Separació amb custòdia compartida: es pot fer declaració conjunta?

Comencem per aclarir el dubte més habitual en els casos de separació o divorci amb guàrdia i custòdia compartida: cal fer la declaració de la renda de manera individual o es pot fer conjunta amb els fills?

Com a norma general, en els supòsits de separació o divorci, un dels progenitors pot fer la tributació conjunta amb els seus fills, una modalitat que permet aplicar diferents deduccions per aquests. Concretament, ho pot fer aquell que tingui la guàrdia i custòdia en la data de meritació de l'IRPF, és a dir, a 31 de desembre de l'exercici corresponent.

Què passa quan la guàrdia i custòdia és compartida? Que qualsevol dels dos progenitors podrà fer la declaració conjunta, sempre que comparteixin la custòdia. Això sí, l'altre haurà de fer-la de manera individual. Això és així perquè ningú no pot formar part de dues unitats familiars al mateix temps, tal com explica la Direcció General de Tributs en una consulta vinculant.

Com que presentar la declaració conjunta un any no determina qui l'haurà de presentar el següent, és possible establir diferents acords. Per exemple, alternar-se en la presentació de la declaració conjunta: un progenitor ho pot fer els anys parells i l'altre, els imparells.

Si un dels dos no treballa, també pot acordar-se que, mentre no accedeixi a un treball, presenti la declaració conjunta amb els fills el progenitor que sí que ho faci, si resulta fiscalment convenient.

Si no hi ha acord, cal recordar que Hisenda no permet presentar dues declaracions conjuntes amb els fills. Per tant, en aquests casos, el millor és tributar de manera individual per evitar problemes posteriors.

Què passa amb el mínim per descendents?

Presentar una declaració de la renda conjunta en cas de separació o divorci amb custòdia compartida no significa que un dels dos progenitors es quedi sense poder aplicar el mínim per descendents a què ens referíem anteriorment.

Ans al contrari: Hisenda estableix que aquest mínim es prorratejarà entre els dos progenitors a parts iguals, independentment que els fills hagin tributat de manera conjunta amb un d'ells.

Hi ha una excepció: que el descendent tingui rendes superiors a 1.800 euros i presenti una declaració conjunta amb un dels seus progenitors. En aquest cas, només aquest progenitor podrà aplicar-se el mínim per aquest descendent.

Hi ha altres beneficis fiscals que només es podrà aplicar el progenitor que faci la declaració de manera conjunta amb els fills. Per exemple, algunes comunitats autònomes apliquen deduccions per despeses educatives, jardins d'infants, residència en municipis de menys de 5.000 habitants o conciliació de vida laboral i familiar. En aquests casos, només podria beneficiar-se'n qui inclogui els fills en la seva declaració de la renda.