De la propietat a l'ús. Cap on avança l'economia col·laborativa?

Car2Go, BlaBlaCar, Relendo, Emov, Zity… desenes d'empreses del top of mind de la societat practiquen l'economia col·laborativa. Però, sabem què és realment? Segons la Universitat de Deusto es tracta d'un concepte que redefineix la forma tradicional de compartir, intercanviar, prestar, llogar i regalar a través de les noves tecnologies i les comunitats, en què l'accés a un servei o bé preval davant la propietat.

Les definicions són diferents, i més enllà dels conceptes de propietat i compartició, hi ha alguns aspectes implícits a aquesta pràctica. El Ministeri de Turisme, Energia i Agenda Digital subratlla en una publicació recent que “l'economia col·laborativa té més relació amb la reducció dels costos de transacció” i “té la capacitat d'alleujar els problemes socials com l'hiperconsumisme, la contaminació i la pobresa mitjançant la reducció del cost de la coordinació econòmica dins les comunitats”

Segons dades de la CNMC, 1 de cada 3 internautes fa servir aquestes plataformes almenys un cop l'any. La pregunta és: Cap a on va l'economia col·laborativa?

El rènting com a fórmula d'economia col·laborativa

Tal com recull un article de Consumo Colaborativo, el 2016 es va consolidar l'interès de la indústria tradicional de l'automòbil per fer aliances i compres a startups de mobilitat. En conseqüència, la tendència dels clients ha canviat considerablement ja que aquells que abans eren reticents a acceptar fórmules d'economia col·laborativa, com el rènting, ara el veuen com una gran oportunitat i inversió. Però com s'ha aconseguit aquest canvi de percepció?

Pot semblar que el rènting és un sistema tradicional, però és una de les vies per les quals es pot estructurar aquest nou enfocament econòmic. Moltes marques de cotxe han llançat aquest servei per captar i fidelitzar els clients, aprofitant les seves fortaleses: la transformació de la propietat en servei, la simplificació de l'ús del bé i la potenciació de l'estalvi econòmic i del desenvolupament sostenible.

A més, en aquest context entren en joc dos factors. El primer és el fet que un cotxe està parat o aparcat el 97% del temps i per tant, el pagament per ús cala cada vegada més en la societat, perquè es tracta d'un servei molt rendible per al client final. I d'altra banda, l'augment del servei “tot inclòs”, que permet al client pagar una quota mensual que inclou totes les despeses del cotxe, llevat del carburant.

Aquesta pràctica també s'està estenent a altres sectors. A CaixaBank, per exemple, dins les nostres línies de finançament, estem apostant per la comercialització, amb la fórmula del rènting, de nous models de fabricants de cotxes com el Seat Ibiza que es va llançar el juny. I ara els clients particulars també poden gaudir d'un vehicle sempre nou amb tots els serveis inclosos amb una quota mensual.

Regulació

La velocitat d'assentament i els debats que estan generant fa que sigui necessari desenvolupar regulacions transparents per a aquestes iniciatives. A més, ja sigui per la pressió regulatòria o per la lògica col·laborativa, en un futur es caminarà cap a més plataformes descentralitzades com OpenBazaar.

Ciutats cada vegada més col·laboratives

Durant els propers mesos continuarà l'impuls a les ciutats col·laboratives amb plans específics de desenvolupament i promoció de polítiques públiques. Aquest any estem veient les primeres aliances globals en ciutats col·laboratives. Països com Holanda o Corea van al capdavant del desenvolupament. Segons l'article esmentat de Consumo Colaborativo: “Les ciutats hauran de començar a tractar les plataformes d'economia col·laborativa com a infraestructura ciutadana per a la col·laboració”.

L'economia col·laborativa és una alternativa en aquests moments amb un calat social i empresarial, encara que és difícil preveure el rumb d'aquest sector pel mateix perfil del consumidor i el rol que han d'assumir les autoritats a l'àmbit nacional i global.