Aeroponia: el cultiu vertical que no consumeix sòl

Alimentar una població planetària creixent és una tasca complexa, per bé que és cert que cada dècada disposem de noves eines tecnològiques. Innovacions com ara la tecnologia CRISPR/Cas9 d'edició genètica o la robotització dels cultius en són algunes, juntament amb el cultiu vertical per aeroponia, un tipus d'agricultura amb un consum de sòl pràcticament nul.

Posar fi a la fam, un repte global complex

El primer Objectiu de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) perseguia “erradicar la pobresa extrema i la fam”. Per bé que és cert que es va aconseguir la meta primera d'aquest objectiu —reduir a la meitat la proporció de persones amb ingressos inferiors a un dòlar per dia— cinc anys abans del que es preveia, erradicar la fam continua sent un propòsit complex.

Segons els informes de l'ONU respecte al que ara s'ha convertit en segon Objectiu de Desenvolupament Sostenible (“fam zero”), de 2015 a 2019 s'han aconseguit metes gens menyspreables, com ara una reducció mundial de la malnutrició infantil, que ha passat del 23,1 % al 21,3 %. Això suposa un rècord en velocitat: en cinc anys s'ha avançat en països en desenvolupament el que als desenvolupats els va costar moltes dècades.

Tanmateix, segons la FAO, l'augment del nombre de terres de cultiu impacta negativament en la qualitat dels sòls, i el fet que el canvi climàtic fa dècades que converteix els cultius en menys productius implica que es necessiten noves eines per garantir la fam zero. L'ús de l'aeroponia al costat dels llocs de consum sorgeix com una eina molt interessant en aquest sentit.

Què és l'aeroponia i per què és interessant?

Des de fa segles, cultures de diverses regions del món, com els romans del segle I a. de C. o els asteques (chinampas) del XVI, es van adonar que podien cultivar diluint nutrients en el terreny. Tècniques més modernes d'aquest mètode de cultiu, avui denominat hidroponia, consisteixen a fer créixer les plantes en solucions aquoses d'alta concentració de nutrients sense utilitzar sòl.
L'aeroponia recull aquests principis de cultiu sense sòl però va un pas més enllà: en comptes de diluir nutrients en l'aigua, i submergir-hi les arrels, en l'aeroponia les arrels de les plantes es troben al descobert i a sobre s'hi vaporitzen els nutrients, de manera que es redueixen les entrades de manera considerable.

Els nutrients, nebulitzats, penetren molt millor en les arrels que si aquestes estiguessin dins la terra o el mitjà aquós, en tenir més oxigen. Significa que la planta necessita menys recursos per créixer en reduir el seu cost metabòlic. S'estima que aquests cultius utilitzen una desena part de l'aigua respecte als cultius tradicionals sobre sòl, especialment en interior.

Avantatges de l'aeroponia d'interior

Tant els cultius tradicionals com els intensius, els ecològics o els basats en organismes modificats genèticament cultivats al camp fan ús de sòl. Això significa que necessiten una quantitat d'espai important que, si no es gestiona adequadament, pot desplaçar o destruir ecosistemes complets. És molt conegut l'avenç dels camps de cultiu de soja que devasten la selva amazònica.

L'aeroponia d'interior, també denominada cultiu sota sostre o cultiu vertical, presenta certs avantatges que poden ajudar a mitigar aquest problema:

- No utilitza pesticides, ni naturals ni artificials, atès que els patògens o animals no poden entrar en aquestes condicions de laboratori.
- L'energia usada és mínima comparada amb la d'altres cultius. Destaca el cultiu d'enciams i altres herbàcies.
- No queden afectats pel clima, ni són susceptibles a gelades, tornados, riuades ni cap altra adversitat.
- L'estalvi d'aigua i nutrients és considerable respecte a d'altres tècniques.
- Evita el desplaçament d'espècies de molts entorns, en aprofitar la construcció en altura.
- Facilita el cultiu a prop dels llocs de consum, fet que implica menys emissions de carboni en el trasllat.

Cultiu vertical, un estalvi d'emissions considerable

Juntament amb l'estabilitat de ser independents del clima o de les plagues, permetre el cultiu al costat dels llocs de consum com les ciutats és un dels màxims avantatges de l'aeroponia. El 2019, amb prou feines el 16,2 % de la població espanyola vivia al camp, i d'aquesta, gairebé tota ho feia en entorns urbanitzats. Alguns pronòstics de l'ONU estimen que, el 2035, un terç dels espanyols viurà en grans ciutats. Una tendència que pot influir sobre l'extensió de les tècniques de cultiu vertical.

Això és resultat del fet que alimentar les ciutats exclusivament amb els sistemes agrícoles actuals amb prou feines és sostenible. Els aliments arriben a recórrer milers de quilòmetres del cultiu al plat —els cereals, prop de 3.000 km, i els llegums i les fruites, 6.500 km. Tanmateix, l'agricultura vertical aeropònica afavoreix el necessari cultiu de proximitat.

El “menjar de quilòmetre 0”, cultivat en un radi pròxim de pocs centenars de quilòmetres del lloc de consum, s'està popularitzant cada vegada més. Gràcies a l'aeroponia, les ciutats del futur podrien tenir el suport d'una font més de subministrament sostenible d'aliments de qualitat.