Accessibilitat digital: una assignatura pendent

Una enquesta recent de Forrester ha revelat que 8 de cada 10 empreses han fet els primers passos per treballar en l'accessibilitat tecnològica. Tanmateix, només el 36% està realment compromès amb aquesta disciplina.

Un món hiperconnectat, encara inaccessible per a molts

L'IdC (Internet of Things, internet de les coses) està en auge des de fa diversos anys, ja que permet connectar dispositius de qualsevol tipus entre si per crear una xarxa en què l'usuari hi pugui interactuar.

Les aplicacions són pràcticament il·limitades: des de les etiquetes RFID (identificació per radiofreqüència) per a peces de roba, que atorga identitats úniques i permet traçabilitat des del magatzem del proveïdor fins que surt de la botiga, fins a neveres intel·ligents que ens permeten fer fotografies per saber si hem de passar pel supermercat.

Però l'IdC també és a les càmeres de vigilància remota, dispositius antirobatori o aplicacions per regular els llums o localitzar les claus perdudes.

No obstant això, en un món cada vegada més hiperconnectat i en constant evolució, les empreses que estan realment compromeses amb l'accessibilitat per a tot el món segueixen sent una minoria. La prova és l'enquesta de Forrester.

L'accessibilitat és la disciplina que s'ocupa de desenvolupar solucions accessibles perquè qualsevol dispositiu, aplicació, pàgina web, producte, bé o servei l'adopti de cara a la seva usabilitat per part de la totalitat de la població, independentment de l'edat, el gènere, la cultura o el grau de discapacitat. D'aquesta manera, el contingut digital a què accedim, sigui quin sigui l'àmbit, ha de ser comprensible i accessible, així com oferir alternatives per a les persones que puguin veure'n l'accés limitat per algun tipus de discapacitat.

Els quatre pilars de l'accessibilitat digital

Per unificar l'estàndard d'accessibilitat s'utilitzen les WCAG,“pautes d'accessibilitat al contingut web", que el W3C (Word Wide Web Consortium) va crear l'any 1999 amb les WCAG 1.0. Avui dia, les últimes recomanacions oficials són les WCAG 2.1, que daten del 5 de juny de 2018.

Per bé que van néixer com a pautes per a les pàgines web utilitzades des d'ordinadors de sobretaula o portàtils, són recomanacions canviants, que intenten adaptar-se a les noves tecnologies sense discriminació, i actualment també abracen aspectes d'accessibilitat en web mòbil i altres suports i aplicacions.

En qualsevol cas, hi ha quatre principis fonamentals pels quals es regeix l'accessibilitat. El primer és que el contingut digital accessible ha de ser perceptible a tots els sentits i ha de garantir que tots els usuaris poden percebre els continguts. En altres paraules, si el web conté un vídeo o imatges, s'han d'incloure audiodescripcions i atributs alt per a les persones cegues; o si s'utilitza àudio, s'ha de subtitular-ho per a les persones sordes; a més, han d'oferir contrastos de color, opcions de mida, una clara distinció en la jerarquia del text, entre d'altres.

Un altre principi és l'operabilitat, que fa referència a l'accessibilitat independentment del dispositiu utilitzat. Ja sigui un mòbil, una tauleta tàctil, un ordinador amb o sense ratolí o un smart tv, el contingut ha d'oferir opcions per utilitzar-los.

Un contingut accessible ha de ser comprensible en llenguatge, que ha de ser clar i concís, i en forma, escollint una font llegible per a tots els usuaris.

Finalment, ha de ser robust. En aquest context, la robustesa es refereix a una programació capaç de fer front a errors, mentre s'executa, i ser compatible amb tots els navegadors web (Chrome, Mozilla, Microsoft Edge, Safari, entre altres), en tots els sistemes operatius (Windows, Mac, Android, iOs, etcètera), i en tots els dispositius (ordinadors, smartphones, tauletes digitals, i fins i tot smart tv), però també amb eines digitals per a persones amb discapacitat.

Els beneficis de l'accessibilitat, més enllà del component social

L'accessibilitat digital i la construcció d'una cultura d'accessibilitat tenen un valor inestimable a escala social, però, a més, el té per al progrés tecnològic, mentre que impulsa la innovació de manera constant. Així mateix, per a les empreses pot tenir beneficis directament relacionats amb els seus negocis, com la millora de la imatge de marca, la fidelització de clients, un abast més ampli en el mercat, la millora de la indexació i l'optimització del posicionament SEO o la minimització de riscos legals.

En aquest sentit, les empreses tecnològiques emergents parteixen amb un gran avantatge: no arrosseguen anys de programació no accessible. Les startups poden comprometre's totalment i realment amb l'accessibilitat digital des del començament, amb una única inversió intel·ligent, en comptes d'haver d'invertir més vegades en l'adaptació del contingut digital. A més, per la seva pròpia naturalesa altament tecnològica i tendència a la innovació constant, aquestes empreses poden ser clau per canviar la tendència recollida per Forrester.