Què és la taxonomia climàtica i per què canviarà l'economia

Fa anys que Europa treballa per aconseguir un futur sostenible dins i fora de les seves fronteres. L'arribada d'Ursula von der Leyen a la presidència de la Comissió Europea va donar un impuls nou a aquest objectiu, especialment després de l'aprovació del Pacte Verd Europeu (PVE), en què es detallaven les tres grans transicions que havia de dur a terme l'eurozona per assolir la seva meta: la climàtica, l'energètica i la digital.

Abans que el PVE veiés la llum, Europa ja havia donat via lliure al Pla d'acció: finançar el desenvolupament sostenible, un programa centrat en les reformes financeres que seria necessari emprendre per afrontar aquesta gran transició.

El programa consta de tres objectius que es concreten en deu accions, entre les quals destaca l'elaboració d'un sistema de classificació de la UE per a les activitats sostenibles. I és aquí on entra la taxonomia mediambiental, que no és altra cosa que una classificació de les activitats econòmiques segons el seu grau de sostenibilitat ambiental per tal d'evitar que empreses, governs o inversors atorguin a les seves operacions un caràcter sostenible que en realitat no tenen.

Activitats econòmiques amb objectius climàtics

D'aquesta manera, i en aplicació de la taxonomia, qualsevol activitat econòmica que cerqui finançament i es denomini sostenible ha de contribuir a la consecució de sis objectius climàtics:

1. Mitigació del canvi climàtic a través de la generació, distribució i ús d'energies renovables, la mobilitat neta, la millora de l'eficiència energètica, el desenvolupament de la tecnologia d'emmagatzematge de carboni i, més en general, l'augment dels embornals de carboni.
2. Adaptació al canvi climàtic mitjançant la reducció o prevenció de les repercussions climàtiques actuals o futures.
3. Protecció dels recursos hídrics i marins, evitant abocaments d'aigües residuals i millorant l'accés de la població a aigua potable neta.
4. Transició a una economia circular, potenciant activitats que afavoreixin la “durabilitat”, “reparabilitat” i “reciclabilitat” dels productes i que augmentin l'ús de primeres matèries secundàries.
5. Prevenció i control de la contaminació, amb iniciatives que millorin la qualitat de l'aire, l'aigua i el sòl o mitiguin riscos per a la salut relacionades amb la producció i eliminació de productes químics.
6. Recuperació de la biodiversitat i ecosistemes, amb activitats que protegeixin els hàbitats naturals d'espècies, la gestió forestal i l'agricultura sostenibles o la cura del sòl.

Per què canviarà l'economia?

Perquè una activitat econòmica sigui considerada mediambientalment sostenible dins el marc de la taxonomia ha de complir quatre criteris:

• Contribuir substancialment a un dels objectius climàtics europeus.
• No perjudicar de manera significativa cap dels altres cinc.
• Complir unes garanties mínimes socials .
• Adequar-se als criteris tècnics de selecció que proposarà la Comissió Europea per a cadascun dels sis objectius climàtics.

Això, que en teoria pot semblar senzill, en la pràctica es converteix en extremadament complex tant per a les empreses que cerquen finançament com per a aquelles entitats que l'atorguen, ja que requereix oferir una gran quantitat d'informació detallada dels projectes.

Vegem-ne un exemple. Una empresa d'energies renovables busca finançament per posar en marxa un parc eòlic. Des del punt de vista de la taxonomia, l'objectiu mediambiental de mitigació del canvi climàtic estaria complert, però és necessari saber si la proposta perjudica algun dels altres cinc.

En aquest sentit, l'empresa hauria d'especificar aspectes com en quin grau afectarà l'ecosistema en què es construirà el parc, de quins materials estan fetes les aspes dels molins per garantir que el projecte contribueix a l'economia circular o de quina manera garanteix que aquest projecte no tindrà repercussions mediambientals negatives en el futur.

Fins ara, els criteris per definir les activitats "verdes" eren més aviat laxos. Amb l'aplicació de la taxonomia mediambiental, moltes activitats econòmiques que fins ara es consideraven sostenibles des del punt de vista mediambiental podrien quedar fora d'aquest marc si no justifiquen la seva contribució a la transició climàtica del continent.

La Càtedra CaixaBank de Sostenibilitat i Impacte Social – IESE analitza en el seu quadern núm. 50 "Taxonomia mediambiental i productes financers verds" l'impacte d'aquesta nova regulació.