Per què algunes monedes tenen un forat al mig? Aquests en són els motius

Recordes les monedes de 25 pessetes amb un forat al mig? Eren de les més curioses que van circular per Espanya.

Potser t'has preguntat alguna vegada per què algunes monedes tenien aquesta particularitat. No hi ha una única resposta, així que repassarem les més habituals.

Forats per diferenciar monedes

Les primeres monedes espanyoles amb un forat al centre van ser els 25 cèntims d'Alfons XIII . Aquestes peces es van encunyar el 1927 i eren tota una novetat. No només per la curiositat de tenir un forat al mig, sinó també per les innovacions que van incorporar a la seva producció.

Aquell mateix any va ser quan la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre (FNMT) va acabar d'adaptar els seus processos a una nova font d'energia: l'electricitat. A més, aleshores provava l'ús d'aliatges com el cuproníquel per encunyar monedes, en comptes de plata i altres metalls preciosos.

Cultura popular

De quin material estan fetes les monedes?

Article

El primer assaig amb aquest material es va fer amb la moneda de 25 cèntims el 1925. Això no obstant, va sorgir un problema : el color de l'aliatge era tan semblant al de la plata que es confonia fàcilment amb la moneda de dues pessetes feta d'aquest metall preciós.

Així que la solució es va instaurar el 1927, quan es va tornar a encunyar la moneda de 25 cèntims, però aquesta vegada amb un forat central que permetia diferenciar-la de la peça de dues pessetes.

Això presentava un avantatge addicional: en un moment en què l'enllumenat no era gaire eficient, resultava senzill distingir-la amb el tacte, fins i tot si es portaven les peces a la butxaca.

Més endavant, l'FNMT produiria altres monedes amb un forat al mig, com la de 50 cèntims, que es va començar a encunyar el 1949.

A Austràlia també hi va haver peces foradades i relacionades amb monedes espanyoles antigues.

Es tracta d'una curiositat fascinant: les primeres monedes australianes (holey dollar) eren, en realitat, peces de vuit espanyoles a les quals se'ls havia practicat un forat per diferenciar-les de les divises originals i evidenciar així que pertanyien a la colònia de Nova Gal·les del Sud .

Tota una lliçó d'aprofitament de recursos i economia circular que ens arriba des del segle xix.

Forats com a homenatge a altres monedes

Tornant a la peça de 25 cèntims del 1927, ens ajuda a explicar per què les últimes monedes de 25 pessetes que es van encunyar també tenien un forat al centre.

La raó és molt senzilla: la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre va decidir retre un homenatge als 25 cèntims d'Alfons XIII.

Alfonso Morales Muñoz, gravador en cap del Departament de Gravadors de l'FNMT, explicava a El Confidencial que el forat va integrat al cospell o disc que té la forma de la moneda abans de ser encunyada.

Això vol dir que les monedes es foraden des del mateix moment en què s'encunyen a la seca, no se'ls fa el forat després.

Forats per fer adorns i amulets

Si ens remuntem alguns segles enrere, ens trobarem que els forats de les monedes ja servien per a diversos propòsits. El més habitual consistia a permetre que fossin enfilades en un cordill.

Per què voldria algú enfilar monedes? Per diverses raons. Per exemple, es considera que algunes peces del període emiral que s'exhibeixen al Museu de l'Alhambra de Granada tenien forats per poder utilitzar-se com a penjolls, fermalls o per adornar tires i cinturons. S'utilitzaven com a adorns i fins i tot com a amulets.

Cultura popular

D’or prehistòric a corones visigodes: els grans tresors trobats a Espanya

Article

També era habitual enfilar monedes per poder transportar-les amb més facilitat. Això era habitual al segle xii , quan no tothom tenia butxaques a la roba. Un temps més endavant, entre els segles xiv i xv, moltes monedes es foradaven per assenyalar que eren falses.

Monedes amb forats quadrats al centre

Durant la dinastia Qing de la Xina (1644-1911) eren habituals les monedes amb un forat quadrat al centre. Aquestes peces també s'enfilaven, però el que passa és que, en aquest cas, es feia d'una manera estandarditzada.

Així, doncs, una corda de monedes estàndard tenia, en teoria, 1.000 monedes enfilades. Equivalien a un liang d'argent (uns 37 grams) , segons la taxa de canvi que estableix el Govern xinès. Això no obstant, el valor de les monedes de coure fluctuava tant que, a la pràctica, la taxa de canvi oficial amb prou feines s'utilitzava.

Cultura popular

El preu de la plata s'enfila: així afecta el valor de les monedes

Article

Amb tot, sembla que la raó principal per la qual aquestes monedes tenien un forat quadrat central no era per agrupar-ne el valor.

Pel que sembla, la seva fabricació exigia enfilar-les en una peça quadrada que permetés mantenir-les fixes mentre se'n llimaven les vores per eliminar-ne les imperfeccions. Si el forat fos rodó, ballarien lliurement i no es podrien afinar.

Fins i tot alguns experts assignen un significat espiritual i polític al forat quadrat que tenien aquestes peces.

Mentre que l'exterior rodó simbolitzaria l'univers, el quadrat del centre representaria la Terra, amb els cantells simulant cadascun dels punts cardinals.

Amb el nom de l'emperador o del rei vigent a la cara de la moneda, la peça serviria per assenyalar que era un ésser superior.

Avui encara hi ha alguna moneda en circulació amb un forat al centre: és el cas de les peces japoneses de 5 i 50 iens.

La moneda de 50 iens està foradada per una raó: la mateixa seca japonesa explica que va fer falta introduir-hi un forat per distingir-la de la de 100 iens.