Inflació hedònica i reduflació, les altres inflacions

Què passa quan un producte que fa anys que compres baixa en quantitat o qualitat, però manté el preu? I quan se't presenta un producte amb qualitats millorades, que potser no necessites però que et veus obligat que cal pagar, i el preu és elevat? Aquests dos supòsits es produeixen en l'economia real i reben els noms de reduflació i inflació hedònica.

El terme hedònic prové del grec i fa referència al concepte de plaer. Per tant, darrere de la inflació hedònica hi ha determinar quant de plaer extra ens pot generar una millora en un producte o servei a un preu més alt.

Vegem-ne un exemple.

Tenim un telèfon mòbil que ens dona un servei perfecte, però s'avaria i optem per comprar-ne un de nou semblant. Tanmateix, aquest model ja no es comercialitza perquè s'han introduït noves gammes en el mercat amb moltes més prestacions. Quin és el problema? Que tenint en compte l'ús que fem del nostre terminal, no traurem partit a aquestes millores. I, fins i tot així, hem de pagar per elles perquè necessitem el producte.

Per veure l'impacte real d'aquest fenomen al cistell de la compra, es fan servir mètodes de regressió hedònica. Per poder dur-los a terme és necessari un coneixement molt especialitzat del producte, i per això se sol aplicar a un nombre reduït de béns. A Espanya, per exemple, l'Institut Nacional d'Estadística (INE) aplica models de regressió hedònica per fer ajustos en rentadores i televisors.

Reduflació: menys per més

Per la seva banda, la reduflació consisteix a oferir menys quantitat de producte o la mateixa quantitat, però de pitjor qualitat sense variar el preu.

Avui dia, per exemple, veiem que pugen els preus dels cereals, del cartró o dels combustibles. Per lògica, deu haver pujat el preu d'una capsa de cereals d'esmorzar de 300 grams.

En les nostres visites al supermercat, comprovem que el preu es manté igual des del 2019. Per què? Perquè el fabricant de cereals manté el packaging, seguim comprant la mateixa caixa exacta, però no ens hem fixat en un detall: en lloc de 300 grams de producte, la caixa en conté 270. És a dir, el preu es manté, però no la quantitat del producte. Aquest canvi és fàcil de comprovar, ja que la quantitat s'ha d'indicar de manera clara a l'envàs.

Però, què passa amb la qualitat? La qualitat del producte és, sovint, difícil de comprovar. Un fabricant de cereals pot introduir canvis en els ingredients o processos que, com a consumidor, no podem detectar a la primera.

D'aquesta manera, es produeix un estalvi en el cost de fabricació del producte, que repercuteix en la qualitat, però no en el preu.