Generacions Z i T, el que la demografia ens diu del futur

“A la nostra joventut li agrada el luxe i és mal educada, no fa cas a les autoritats i no té el mínim respecte pels de més edat. Els nostres fills avui són uns veritables tirans”. Qui parlava així no era el pare d’un mil·lennista rebel. És una cita que s’atribueix al filòsof grec Sòcrates, nascut 470 anys abans de Crist. És més, la frase “la joventut d’avui no serà capaç de mantenir la nostra cultura” estava escrita en un vas d’argila de fa més de 4.000 anys que va aparèixer a les ruïnes de Babilònia.

La preocupació per l’evolució de les generacions següents no és res nou. I és natural que sigui així. Fa milers d’anys que observem amb incredulitat els nous membres de la comunitat humana. Ens costa entendre’ls i tendim a parlar-ne de manera condescendent i, fins i tot, apocalíptica. Tanmateix, si alguna cosa ens ha ensenyat la història és que cap nova generació no ha aconseguit posar fi a milers d’anys de presència humana a la terra.

Actualment, la generació Z és la que fa que les anteriors es trenquin el cap per entendre’ls. Fins i tot els nens de la nova generació T (o generació tàctil) desperten certa inquietud en els seus pares amb aquesta facilitat sorprenent que tenen per manipular tota mena de dispositius.

Tots plegats són, en certa manera, finestres a un futur que heretaran i que encara gaudiran els seus pares. Per això, observar-los ajuda els més grans a fer-se una idea de què els espera quan els seus fills agafin el comandament.

Mil·lennistes, els (gairebé) natius digitals

Abans d’analitzar als joves de les generacions Z i T, podem fer una ullada als seus antecessors, els mil·lennistes. Es tracta de la generació nascuda entre 1981 i 1996, segons la definició de Pew Research Center, i que suposa prop del 24% de la població mundial. És una quota molt més alta que la dels nascuts a la generació X (19,5%) i la dels baby boomers (17%).

Per comprendre com són els mil·lennistes cal fer un cop d’ull als grans esdeveniments que hi va haver quan ells anaven creixent i que els han marcat, tal com explica un informe de CaixaBank Research. En el seu cas, són la globalització, la revolució digital i la gran crisi econòmica de 2008.

Els mil·lennistes són la generació que ha vist néixer internet, cosa que els ha convertit en una generació hiperconnectada, tant en la seva faceta personal com professional. Precisament la seva afinitat a la tecnologia provoca que prefereixin la immediatesa. Per això valoren la rapidesa, l’eficiència, la facilitat i la simplicitat en tot el que fan, fins i tot al món fora de línia. És com si aquests adults joves comencessin a esbossar els trets que caracteritzaran els seus successors, els membres de les generacions T i Z, que també ha marcat intensament la presència de tecnologia a les seves vides.

Hi ha una tendència a identificar els mil·lennistes com natius digitals. Tanmateix, això no és exacte. Caldria esperar a la generació següent, la Z, per trobar aquests primers nens que es van criar des del principi en una societat connectada.

Generacions Z i T, els autèntics natius digitals

L’ús de les tecnologies dels mil·lennistes i el de les generacions anteriors és un dels trets que més els diferencien. Encara que no convé perdre de vista que tots van néixer en un món analògic i s’han adaptat a un altre de digital. Els veritables natius digitals, els que han nascut pràcticament amb un dispositiu connectat a la mà, són els que pertanyen a les generacions Z i T.

Els primers són els nascuts entre 1997 i 2012, els que s’han trobat internet implantat a totes les facetes de la seva vida. Segons un estudi de McKinsey, es tracta d’una generació que prefereix el diàleg al conflicte, i que és realista, pragmàtica i inclusiva. I, per posar les coses una mica més difícils a les generacions anteriors, que intenten analitzar-los, no els agrada definir-se d’una sola manera. Per això fugen dels estereotips.

També són membres de la generació Z, com Greta Thungberg, els que reclamen de manera més notòria als de més edat un canvi que salvi el planeta que heretaran. Es tracta d’una mostra clara del seu compromís mediambiental.

La generació tàctil

Pel que fa als més nous, també coneguts com els nens de la generació T (o generació tàctil), es tracta de nens que estan a internet pràcticament des que neixen. O fins i tot abans. Una enquesta indica que el 23% dels nadons té presència en línia fins i tot abans d’arribar al món, perquè els seus pares publiquen imatges de les ecografies durant l’embaràs.

Es tracta de nens que estan permanentment en contacte amb dispositius digitals. Hi interactuen amb els seus propis dits, per això se’ls denomina generació tàctil. La immediatesa, una vegada més, en marca les vides. A més, fan un ús tan intensiu de les tecnologies des de petits que els experts aconsellen prendre certes mesures perquè això no afecti la seva capacitat de tolerar la frustració o, fins i tot, d’expressar-se. Fins i tot podria ser que, entre aquests petits, ja hi hagi els primers representants del transhumanisme, segons el qual home i màquina acabaran per fusionar-se per ampliar les capacitats de l’ésser humà.

La tecnologia, igual que a la resta de les facetes de la nostra societat, és un dels principals factors que defineixen les noves generacions i que les diferencien entre si. Això explica, en part, que visquem en un món en què la immediatesa es valora cada vegada més i en què les relacions socials canvien a tota velocitat. Les noves generacions es valdran en gran mesura d’aquesta immediatesa per construir el món del futur. Les antigues, per part seva, aprendran a delegar i deixar-ho a les seves mans. Tal com s’ha fet sempre.