Més enllà de la caritat: les quatre claus per a una filantropia estratègica

"La filantropia existeix des del principi de la humanitat", però "el seu abast és força desconegut i, en moltes societats, fins i tot una mica desprestigiada". Qui explica això sap molt bé de què parla. Es tracta ni més ni menys que d’Alejandro Álvarez, vicepresident per a Europa de la Rockefeller Philanthropy Advisors, que ha compartit la seva visió sobre el present i el futur de la filantropia en una nova edició de CaixaBank Talks .

En un col·loqui sota el títol D'"ajudar" a "transformar": nous models d’impacte social , Alejandro Álvarez va exposar la recepta del que, segons la seva opinió, hauria de ser el següent pas que ha de fer qualsevol model d’ajuda als altres: una filantropia més estratègica. Una recepta que es cuina a través de diversos ingredients.

1.- Planificació i mesurament de l’impacte social real

Alejandro Álvarez parteix d’una premissa essencial: "La filantropia sempre s’ha entès com una mena de caritat: fer una acció puntual al voltant d’un problema, però no s’adreça a l’objectiu d’erradicar aquest problema". I com que la capacitat de resoldre els grans reptes socials mitjançant la caritat és limitada, "la filantropia amb una mirada estratègica es pregunta quines accions podem dur a terme –i quins recursos podem desplegar– per tenir el major impacte possible".

Es tracta de buscar "un canvi sistèmic" que s’ha de dur a terme a través del que ell anomena 'l’acupuntura' de l’ajuda: "Trobant els llocs i els problemes concrets en què l’ajuda pot tenir més impacte. Si ens preocupa la sanitat o l’educació a l’Àfrica, per exemple, preguntem-nos quins factors fan que els infants no tinguin accés a aquesta sanitat o a aquesta educació. Perquè normalment hi ha molts factors: culturals, socials... Mapegem-ho, identifiquem les causes i identifiquem en quins punts del sistema les nostres intervenions poden tenir més impacte".

L’impacte, fins ara, s’ha mesurat de manera molt pobra: o no s’ha mesurat gens o s’han mesurat les coses equivocades

Alejandro Álvarez

Vicepresident per a Europa de la Rockefeller Philanthropy Advisors

La manera de mesurar l’impacte de la filantropia també suposa, per a Álvarez, un punt interessant de debat. "L’impacte, fins ara, s’ha mesurat de manera molt pobra: o no s’ha mesurat gens o s’han mesurat les coses equivocades”, assegura.

I, per fer-ho, posa un exemple. "Mesurar el nombre de beneficiaris d’una ajuda és el més fàcil, però no és suficient en el sentit que no ajuda a mesurar l’impacte sobre la vida d’aquestes persones. Podem mesurar quantes persones es beneficien d’una iniciativa concreta, però com mesurem si les estem ajudant a acabar amb les causes de la seva situació? Podem obrir l’enèsima escola a Kenya i dir que hi ha 20 infants que per fi poden estudiar, però què estan estudiant? Estan aprenent de debò? Estan adquirint els coneixements i les habilitats que els permetran tenir una vida pròspera? La transformació social és molt més difícil de mesurar".

2.- Filantropia de confiança: delegar en qui treballa sobre el terreny

Ho anticipàvem al principi: la filantropia, tot i ser necessària i fins i tot aplaudida, no sempre desperta confiança. "De vegades es percep com una activitat una mica sospitosa", reconeix, i "aquesta desconfiança és terrible, perquè limita molt l’impacte que es pot aconseguir". Es tracta, a més, d’una sospita que "asfixia el tercer sector, que es passa sis mesos demanant una subvenció... i sis més justificant-la en lloc de dedicar la major part del seu temps i recursos a resoldre els problemes socials".

Segons la seva opinió, "no es tracta de donar un xec en blanc", però sí de delegar en "les institucions que treballen sobre el terreny, que són les que millor coneixen la situació i les que millor poden resoldre-la".

"No es tracta de donar un xec en blanc, sinó de delegar en les institucions que treballen sobre el terreny", assegura Alejandro Álvarez, vicepresident per a Europa de la Rockefeller Philanthropy Advisors

I això ens porta a desterrar un altre mite: el fet que cada cèntim que es dona hagi d’arribar al beneficiari final, que no es pugui quedar res pel camí. L’expert assegura que es tracta d’"un mantra que sona raonable, però que també és molt perjudicial. Com gestionaran les ONG la feina que fan si no tenen recursos ni tan sols per contractar personal i capacitar-lo adequadament?".

Com a exemple, Álvarez posa el de MacKenzie Scott, accionista d’Amazon i exdona de Jeff Bezos, que "des de 2019 ha donat 26.000 milions de dòlars, i ho ha fet d’una manera molt diferent: investigant, identificant les organitzacions que treballen millor i donant-los un finançament substancial sense que hagin de fer un gran informe a canvi". Segons la seva opinió, aquesta forma de “filantropia de confiança s’assembla més a la filosofia del venture capital que a la filantropia: busca donar suport als equips que tenen un model de molt alt potencial i els dona suport amb recursos financers i no financers, deixant-los fer la seva feina sense dirigir les seves activitats en el dia a dia".

3.- Ecosistemes de col·laboració i fons col·laboratius

“Ningú ho pot resoldre tot sol. Ni tan sols Bill Gates, amb els seus 200.000 milions de dòlars, ho pot fer”. Així de contundent es mostra Alejandro Álvarez per assegurar que "cal treballar amb ecosistemes de col·laboració. Les millors intervencions solen ser aquelles en què treballen, de manera conjunta, les administracions públiques, les empreses, les ONG, el món acadèmic, la societat civil...".

I és que "tothom parla de col·laborar, però la col·laboració és molt difícil. Moltes vegades, la col·laboració és 'Vine a ajudar-me en el meu projecte', però no 'Creem això junts'. És més fàcil fer el meu 'projectet' pel meu compte i ja està, però això no genera el major impacte possible".

El vicepresident per a Europa de la Rockefeller Philanthropy Advisors considera, en definitiva, que "un bon projecte requereix la col·laboració entre diversos actors, i això és molt més complex, però també més eficaç a la llarga".

A Rockefeller Philanthropy Advisors, per exemple, existeixen els anomenats fons col·laboratius, en què "diverses organitzacions s’ajunten i aporten recursos per abordar un problema concret: els plàstics als oceans, la biodiversitat a l’Àfrica, etc.". I no sembla que es tracti d’un fet puntual; més aviat al contrari, ja que, "en l’última dècada, hi ha hagut una espiral exponencial de fons col·laboratius, perquè s’ha arribat al reconeixement que no podem fer-ho sols".

4.- Inversió d’impacte: com escalar les solucions socials

La filantropia tradicional sempre ha buscat un impacte social, és a dir, sense retorn econòmic. Aquest tipus d’ajuda sempre es mantindrà i és bo que sigui així. Tanmateix, Álvarez proposa anar un pas més enllà i apostar per l’anomenada inversió d’impacte, un tipus d’inversió que "busca un retorn social positiu i mesurable, però també recuperar el capital invertit o fins i tot obtenir un benefici".

I això per què? Perquè la filantropia i la inversió d’impacte es complementen i totes dues són necessàries. En primer lloc, "la filantropia pot apostar per projectes socials en què, pel seu risc, no inverteixen les institucions públiques ni privades", per generar i testar solucions amb un potencial de gran impacte social.

La filantropia és el “capital risc social” per excel·lència. Però la filantropia no té el volum ni la capacitat de portar aquestes solucions a gran escala. Això ho poden fer o bé les administracions públiques, o bé els capitals privats. El gran potencial de la inversió d’impacte és, per tant, "poder donar suport a empreses socials, amb models de negoci viables, amb un volum de capital que els permeti escalar molt més les seves solucions".

"La inversió d’impacte permet portar a escala models de negoci d’impacte social", afirma Alejandro Álvarez, vicepresident per a Europa de la Rockefeller Philanthropy Advisors

Es tracta, en resum, que una empresa amb un marcat caràcter social pugui rebre finançament d’un fons d’inversió perquè el seu model de negoci no només pugui ser viable, sinó que, a més, acceleri el seu creixement i la seva expansió i, per tant, el seu impacte.

Per al vicepresident per a Europa de la Rockefeller Philanthropy Advisors, en definitiva, aquests són alguns dels principals ingredients d’una pràctica més estratègica de la filantropia. Un model que pretén fer evolucionar la filantropia tradicional i centrar-se en intervencions que desencadenin canvis més profunds perquè, entre tots, puguem passar d’‘ajudar’ a ‘transformar’ la societat.

Et recomanem:

• Recupera la xerrada completa d'Alejandro Álvarez '"D'ajudar a transformar": nous models d'impacte social'
• Impulsant el canvi: l'emprenedoria social a Espanya i el seu impacte transformador
• La banca social, la gran aliada de la inversió d'impacte