“Falten referents femenins en enginyeria, però soc optimista”

Malgrat que no sempre es relacionen aquestes disciplines, hi ha molts tecnòlegs que són grans humanistes. Persones que sempre busquen el bé dels altres a l'hora d'enfocar el seu treball. Aquest és el cas de Lola Ardura, estudiant d'Enginyeria Biomèdica i Enginyeria de Sistemes de Telecomunicació a la Universitat CEU San Pablo de Madrid, que aspira a ajudar en el futur moltes persones.

La Lola ja cursa el seu últim any i ha resultat guanyadora de la III Edició dels Premis WONNOW que atorguen CaixaBank i Microsoft per contribuir a la visibilització de dones estudiants de disciplines STEM. Aquesta futura enginyera destaca la importància que hi hagi dones referents en l'àmbit tecnològic i científic per animar les joves a decantar-se per aquest tipus de carreres.

Com va sorgir el teu interès per aquest àmbit d'estudi?

El meu interès per l'àmbit tecnològic va sorgir quan era petita. Tant el meu pare com la meva mare són enginyers, per això a casa meva la tecnologia sempre ha estat molt present. Això, juntament amb la meva curiositat i les meves ganes d'aprendre, és el que m'ha portat a triar aquests estudis.

Aleshores, has comptat amb referents directes dins la teva família.

Tant el meu pare com la meva mare han tingut moltíssima influència, però és cert que també la meva tieta és enginyera, així com ho eren el meu avi i la meva àvia. Així que sí, em ve de família i, a més, he comptat amb referents femenins dins d'aquesta.

Per què vas triar aquests estudis?

Sempre he tingut la inquietud d'ajudar els altres amb el meu treball. Crec que és molt important, quan enfoques a què et vols dedicar, tenir present aquesta possibilitat d'aportar una mica a la vida dels altres. Crec que això és el que més ens realitza com a éssers humans i m'encantaria poder ajudar amb el meu treball aquelles persones que no tenen la mateixa sort que jo.

Em considero una privilegiada i crec que no m'he guanyat tot el que tinc. Per això penso que és el meu deure tornar amb el meu treball part d'aquella sort al màxim nombre de persones possible.

I què creus que pot aportar la teva carrera en aquest sentit a la societat?

Crec que la meva carrera pot aportar moltes coses. Pel que fa a les telecomunicacions, és evident que cada dia vivim més connectats i, gràcies a elles, podem estrènyer llaços encara que estiguem separats per llargues distàncies.

D'altra banda, l'Enginyeria Biomèdica pot aportar importants avenços en l'àmbit clínic, tant en diagnòstic com a l'hora de millorar la vida dels pacients. Des d'una diagnosi més senzilla i ràpida a intervencions més segures o el desenvolupament de facilitats perquè el seu dia a dia sigui més còmode.

Com veus la presència de dones en el teu àmbit d'estudis?

La presència de dones en enginyeries no és gaire habitual. Potser és una mica més gran en Enginyeria Biomèdica, probablement perquè és més habitual veure dones metges. Tanmateix, a Telecomunicacions és molt escassa. Jo crec que això es deu al fet que es promou poc quan som petites, perquè en realitat són carreres que les dones podem desenvolupar perfectament.

Encara que no ha estat el teu cas, creus que la falta de referents femenins pot tenir alguna cosa a veure amb aquesta realitat?

Sí, crec que l'escassa presència de dones en aquestes branques es deu a la falta de referents femenins. No sé si es deu a estereotips o a certa trajectòria històrica, però és fonamental que n'hi hagi més i també que s'inculqui a les nenes des que són petites que les dones també poden participar de la tecnologia.

Tenim capacitat de sobres per aportar a aquest àmbit allò que, potser, fins ara no s'hagi estat aportant precisament a causa d'una exclusió motivada per manca de motivació.

Cap a on t'agradaria orientar-te en un futur?

Precisament ara que estic acabant els meus estudis tinc molts dubtes sobre com orientar el meu futur. En principi, l'any vinent m'agradaria estudiar un Màster en Bioelectrònica a Suïssa.

Després voldria treballar en un àmbit reptador intel·lectualment i, com comentava anteriorment, que tingui com a últimes beneficiàries les persones perquè em permeti ajudar a millorar el seu dia a dia.

Com veus el futur de la dona en l'àmbit científic i tecnològic?

La veritat és que soc molt positiva. Crec que cada vegada hi ha menys estereotips i que hi haurà més dones consagrades que serveixin com a referents. Així que penso que, a poc a poc, es podrà corregir aquesta absència de dones en aquests àmbits. Per a això és fonamental que altres dones serveixin d'exemple i inspiració a les que venen darrere.

Soc optimista, perquè sé que moltes companyes seran futures líders i això ajudarà considerablement que unes estirem de les altres per estar presents en aquest sector.

Què diries a una noia que s'estigui plantejant estudiar una carrera de l'àmbit cientificotecnològic?

A una futura estudiant li diria que endavant, per descomptat. Es tracta de carreres precioses, amb una aplicació molt directa per millorar el dia a dia de les persones.

Les carreres tècniques tenen certa dificultat i requereixen esforç, però, si una noia té vocació per estudiar-les, no s'ha de deixar espantar perquè en serà perfectament capaç. I no només això: a més –literalment–, tindrà l'oportunitat de canviar el món i fer-lo una mica millor. Així que jo li dono tot el meu ànim i fins i tot la meva ajuda, si la necessita.

Què ha significat per a tu guanyar els Premis WONNOW?

Em vaig assabentar de la seva existència per la meva universitat i també per la meva tieta. Em va semblar una iniciativa excel·lent per donar visibilitat a dones presents en aquest tipus de carreres. Com que portava una trajectòria acadèmica força bona, em vaig animar a intentar-ho. No tenia grans esperances de resultar guanyadora, així que crec que encara no ho he assimilat gaire bé.

Rebre aquests premis ha suposat un impuls enorme per poder continuar l'any vinent amb la meva formació. També, una recompensa a tot el treball que estic fent. És un senyal que ho estic fent bé i només puc donar les gràcies per això.