Cinc dones matemàtiques que van canviar la història

Actualment, a Espanya, el percentatge de dones matriculades al grau de Matemàtiques és del 14 %.  Però no sempre ha estat així. Als anys 90, la meitat d'estudiants d'aquesta disciplina científica eren dones. Aquesta circumstància es dona en altres àrees STEM.

Una de les causes de l'escassa presència de dones en les ciències és la falta de referents, segons apunten els experts.

Per això, amb motiu del Dia Internacional de la Dona Matemàtica, que se celebra el 12 de maig, parlem sobre els perfils de cinc dones rellevants en el camp de les matemàtiques.

Hipàcia (Alexandria, 355 o 370 – Alexandria, 416)

Hypatía de Alejandría gran matemática y astrónoma, que tuvo una muerte trágica, en el siglo IV d. C. #100mujeres10 pic.twitter.com/HCFT9wcLzW

— Fundación Créate (@FundCreate) March 7, 2014

Filòsofa neoplatònica, va mostrar gran interès pels estudis científics, en particular, les matemàtiques i l'astronomia. És considerada com la primera dona matemàtica coneguda al món occidental.

Les seves investigacions es van centrar en àrees com la geometria i l'àlgebra. Tanmateix, la seva aportació més gran va ser la capacitat de transmetre el coneixement: no només va liderar una acadèmia, on explicava les seves matèries als alumnes, sinó que va comentar obres sobre matemàtiques per facilitar-ne la comprensió i el posterior aprenentatge.

A la pel·lícula d'Ágora (2009), dirigida per Alejandro Amenábar, s'ofereix una aproximació a la seva influent figura.

Aquí pots escoltar un pòdcast sobre Hipàcia d'Alexandria.

Maria Gaetana Agnesi (Milà, 1718 – Milà, 1799)

María Gaetana Agnesi logró convertirse en una brillante matemática, en una época, en la que la mujer no tenía acceso a educación alguna. En 1750 fue nombrada por Benedicto XIV como catedrática de matemáticas y filosofía natural (física) de la Universidad de Bolonia. pic.twitter.com/qVKBzzGPLc

— MEMORABLE (@EsMemorable) May 18, 2019

Agnesi va néixer al si d'una família acomodada, que aviat es va adonar de la facilitat que tenia la nena per a l'aprenentatge. Hi ha diverses cròniques que li atribueixen el domini perfecte de diferents llengües, una cosa que li va facilitar l'acostament a l'obra de Ptolomeo o Newton. Ben aviat, eminències matemàtiques de l'època es van convertir en els seus mestres.

Més enllà de les seves importants contribucions com l'anàlisi d'infinitesimals, el càlcul diferencial i integral i la geometria analítica i de càlcul, Maria Gaetana és recordada per dos aspectes: la famosa corba d'Agnesi i les seves publicacions.

Aquestes últimes presenten una manera d'explicar les matemàtiques concisa i aclaridora, que ha ajudat posteriors matemàtics. A més, la mateixa Maria es va encarregar de la seva impressió, pagant-ne les despeses i instal·lant una impremta a la seva casa familiar per tenir cura de tots els detalls.

Per si vols saber més coses sobre Maria Gaetana Agnesi, et deixem aquest vídeo.

Ada Lovelace (Londres, 1815 – Londres, 1852)

Did you know? The first program was written by a woman, Ada Lovelace, in 1843.
It was from a machine created by Charles Babbage. pic.twitter.com/FaMaXa6P24

— Adrian Batista ��‍������ (@adrianbatdev) May 9, 2024

Augusta Ada King, coneguda com a Ada Lovelace, va ser filla d'una aristòcrata britànica interessada en les matemàtiques, Anne Isabella Milbanke, i el poeta Lord Byron.

La seva mare, que atribuïa a la literatura el comportament polèmic del seu pare, va intentar centrar Ada en l'estudi de les ciències. Per fer-ho, li va assignar una tutora, la brillant matemàtica escocesa Mary Sommerville.

Més endavant, va coincidir amb el matemàtic Charles Babbage, amb qui va unir esforços per crear una màquina que pogués elaborar càlculs complexos. Inspirats per la Revolució Industrial, amb màquines com el teler de Jacquard, que produïa teles estampades segons una targeta, van dissenyar el precedent dels actuals ordinadors, que funcionava també amb targetes perforades.

El segon dimarts d'octubre se celebra a tot el món el Dia d'Ada Lovelace, que celebra les seves aportacions en un món on no era comú que les dones estudiessin, i encara menys, en l'àmbit de les ciències.

Aquest vídeo t'explica més coses sobre Ada Lovelace.

Katherine Johnson (Virgínia Occidental, 1918 – Virgínia, 2020)

#OTD 5/5/2017: @NASA_Langley honored Katherine Johnson by naming a new computer research lab as a tribute to her. https://t.co/kR3fOgWEys @HiddenFigures #WomeninSTEM pic.twitter.com/iGd5GPCpw4

— Cady Coleman (@Astro_Cady) May 5, 2024

Katherine va destacar des de nena en les matemàtiques. Tanmateix, les lleis de segregació racial que imperaven als Estats Units a la seva època dificultaven a aquesta afroamericana l'accés a una educació formal de qualitat. No obstant això, la seva família va fer enormes sacrificis per facilitar a la seva filla estudis matemàtics.

Els seus primers treballs es van centrar en la docència; tanmateix, per casualitat es va assabentar que l'acabada de crear NASA estava reclutant perfils semblants al seu, així que va decidir enviar la seva candidatura.

A partir de llavors, va posar el seu talent al servei d'aquesta institució; al principi, es va ocupar de fer càlculs complexos (abans que existissin ordinadors que poguessin executar-los) orientats a la millora del rendiment d'avions. Més endavant, va participar en el disseny de tecnologia avançada, com la que va permetre l'arribada a la Lluna de l'Apolo 11 o el retorn a la Terra de l'Apolo 13.

La seva història, juntament amb la d'altres matemàtiques afroamericanes que van coincidir amb ella a la NASA, s'explica a la pel·lícula Figures ocultes (2026). Te'n deixem aquí el tràiler.

Karen Uhlenbeck (Cleveland, 1942)

En la historia del Premio Abel de Matemáticas, solo se le ha otorgado a una mujer, la matemática estadounidense Karen Uhlenbeck.

En 2019. pic.twitter.com/Y58cd5E6Tn

— Clara Grima (@ClaraGrima) March 21, 2024

Es tracta de la primera dona que ha rebut un Premi Abel (2019) per les seves equacions en derivades parcials de les formes de l'espai en diverses dimensions. La seva vocació també va ser primerenca i gràcies a beques va poder orientar la seva carrera a l'estudi de les matemàtiques.

Ha compatibilitzat l'ensenyament amb investigacions, com per exemple en l'àrea de l'anàlisi geomètrica, del qual és una de les pioneres. Les seves aportacions també s'han estès a equacions en derivades parcials geomètriques, la teoria gauge i els sistemes integrables.

Uhlenbeck, en rebre l'Abel, va declarar que «un dels problemes més greus que tenen les dones és fer-se a la idea que hi ha una subtil falta d'acceptació envers elles i que han d'actuar-hi en conseqüència». «No puc pensar en una dona matemàtica per a qui la vida hagi estat fàcil. Els esforços heroics tendeixen a ser la norma», va sentenciar.

Aquí pots veure i sentir Karen Uhlenbeck comentant la seva recepció del Premi Abel.