Cooperatives: en què consisteixen i quins són els seus avantatges fiscals

Aquest tipus d'empresa té diferents avantatges fiscals i cada soci té el mateix dret a vot i al repartiment de beneficis

Per desenvolupar una activitat laboral, per construir un edifici d'habitatges, per posar en marxa una escola, per estalviar… Darrere de tots aquests propòsits, i molts altres, hi pot haver una cooperativa. Aquest tipus d'associacions és molt comú, encara que no gaire conegut. Compta amb un règim fiscal especial i la seva història es remunta a segles enrere.

Així van començar les cooperatives

Les cooperatives sempre apareixen envoltades en una aura solidària a causa del seu règim de propietat i gestió democràtiques. Pot ser que aquesta característica porti a pensar que es tracta d'un moviment recent. No és així: els seus orígens es remunten, almenys, al segle XVII i involucren un grup de filadores escoceses amb ganes de diversificar la seva activitat.

Els primers registres que hi ha sobre una cooperativa procedeixen de Fenwick (Escòcia), on les filadores van començar a vendre amb descompte el contingut d'un sac de civada a l'habitació de davant d'una casa. Va ser el 14 de març de 1761 quan es va constituir la Societat de les Filadores de Fenwick, que evolucionaria des d'un propòsit purament gremial a la compra col·lectiva de diversos aliments i llibres.

Ja a mitjan segle XIX, els Pioners de Rochdale van establir el moviment cooperatiu modern. El 1844, un grup de 28 artesans que treballaven a les fàbriques de cotó d'aquesta localitat del nord d'Anglaterra van fundar la Societat Equitativa dels Pioners de Rochdale, considerada com la primera empresa cooperativa moderna.

Les condicions precàries de treball dels teixidors els impedien pagar els elevats preus dels aliments i articles domèstics. Per això se'ls va ocórrer unir els seus recursos i força de treball per accedir als béns de consum bàsics a un preu més baix. Van començar a vendre farina, civada, sucre i mantega en una botiga.

Aquests pioners van decidir que els consumidors havien de ser tractats amb honestedat, transparència i respecte, a més de participar dels beneficis segons la seva contribució i gaudir del dret democràtic a tenir alguna cosa a dir sobre el negoci. Així, cada client de la botiga es va convertir en membre d'una cooperativa, la qual cosa va ser tot un èxit. Al principi, obria només dues nits a la setmana. Al cap de tres mesos, funcionava cinc dies a la setmana.

Més endavant, el 1862, van sorgir les primeres cooperatives de crèdit a partir d'un model desenvolupat a Alemanya per Friedrich Wilhelm Raiffeisen i Franz Hermann Schulze-Delitzsch. La seva evolució ha portat al desenvolupament de cooperatives financeres a tot el món.

Què és una cooperativa moderna

Segons ho defineix l'Aliança Cooperativa Internacional, una cooperativa és una associació autònoma de persones que s'uneixen de manera voluntària per satisfer les seves necessitats i aspiracions comunes, que poden ser econòmiques, socials i culturals. Ho fan mitjançant la constitució d'una empresa que és de propietat conjunta i de gestió democràtica.

Així, les cooperatives són negocis que els seus membres tenen i gestionen. Tots ells tenen el mateix vot respecte a l'activitat del negoci i el repartiment igualitari dels beneficis. Aquesta condició és independent que els seus membres siguin clients, empleats o residents. Per això hi ha tants tipus de cooperatives que serveixen per a tants fins diferents.

Concretament, la Llei 27/1997 de Cooperatives distingeix els tipus següents: cooperatives de treball associat, de consumidors i usuaris, d'habitatges, agràries, d'explotació comunitària de la terra, de serveis, del mar, de transportistes, d'assegurances, sanitàries, d'ensenyament i de crèdit.

Què és el Règim Fiscal de les Cooperatives

A més de l'esmentada Llei 27/1997 de Cooperatives, n'hi ha una altra sobre el Règim Fiscal de les Cooperatives (20/1990), que estableix alguns beneficis fiscals bàsics per incentivar la constitució d'aquest tipus d'institucions. En aquest marc, s'estableixen dos nivells de protecció fiscal: un de general i un altre de cooperatives especialment protegides, que comprèn les de treball associat, les agràries, les d'explotació comunitària de la terra, les del mar i les de consumidors i usuaris. Aquestes últimes tenen, a més, una sèrie de beneficis addicionals, recollits a l'article 34.

D'altra banda, aquesta norma es refereix de manera particular a les cooperatives de crèdit i les seves particularitats. També a les societats agràries de transformació, que compten amb beneficis fiscals propis.

A partir d'aquesta legislació, l'Agència Tributària aplica un règim especial a les societats cooperatives protegides i especialment protegides que no hagin perdut la seva condició d'acord amb la llei.

En qualsevol cas, cal tenir en compte que les comunitats autònomes tenen competències en aquesta matèria i les seves pròpies lleis de cooperatives, per la qual cosa s'ha de consultar cada cas particular amb la normativa en vigor.

Beneficis fiscals

Les cooperatives incloses dins el règim especial que aplica l'Agència Tributària tenen descomptes en alguns impostos, com el de societats. En aquest cas, la base imposable està formada per resultats cooperatius i resultats extracooperatius. El 50% de la part d'uns i altres que es destini al Fons de Reserva Obligatori es pot deduir de la base imposable. A més, la part de la base imposable que correspon als resultats cooperatius tributa al 20% (al 25% per a les cooperatives de crèdit).

Les cooperatives protegides també gaudeixen de llibertat d'amortització d'elements d'actiu fixos que s'hagin adquirit en el termini de tres anys des de la seva inscripció i poden compensar pèrdues amb posteriors resultats positius.

En el cas de les cooperatives especialment protegides, a més, poden obtenir una bonificació del 50% de la quota íntegra minorada prèviament, si escau, per les quotes negatives d'exercicis anteriors pendents de compensar. Algunes poden, fins i tot, bonificar-se la quota íntegra fins al 90% durant cinc anys. Pel que fa a les explotacions agràries associatives prioritàries, la bonificació de la quota íntegra és del 80%.

Altres beneficis fiscals d'aquestes organitzacions poden ser l'exempció en alguns casos del pagament de l'impost d'actes jurídics documentats i el de transmissions patrimonials. A més, gaudeixen del 95% de bonificació en la quota de l'impost d'activitats econòmiques.

Les cooperatives són iniciatives molt populars que serveixen per a diversos propòsits: protegir els seus valors ètics de solidaritat, democràcia, igualtat i vocació social, juntament amb la seva capacitat per generar rendibilitat empresarial, és una de les principals raons per les quals gaudeixen de legislació i fiscalitat pròpies.