Goirigolzarri destaca el repte de millorar la reputació de la banca: “Hem de seguir esforçant-nos en comunicar millor la nostra utilitat a la societat”

Durant la seva participació en el ‘XL Seminari APIE Santander’

• El president ha abordat els tres principals desafiaments a què ha de fer front el sector financer: el canvi d'hàbits dels clients units a l'evolució de la tecnologia, la reputació i la millora de la rendibilitat.
• Ha explicat que a l'entitat “comptem amb un model diferencial de fer banca. Un model que parteix de la base que la sostenibilitat d'un projecte no se sustenta només en els resultats financers, sinó també en com s'aconsegueixen”.
• Ha repassat els objectius del Pla Estratègic 2022-2024 de l'entitat: “Són molt ambiciosos, però amb les dades de tancament del primer trimestre d'aquest any, podem confirmar que anem pel bon camí per al seu compliment”.
• Sobre la situació de l'economia espanyola, ha afirmat que “està mostrant una fortalesa molt superior a la que anticipàvem l'any passat” i ha assenyalat els seus principals punts febles: “la productivitat i el desequilibri dels comptes públics”.

El president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, ha afirmat aquest dimarts que un dels principals reptes del sector financer és la reputació. Malgrat la millora dels últims anys, “tenim molt de camí per recórrer” i, com a sector, “hem de continuar esforçant-nos en comunicar millor la nostra realitat i la nostra utilitat a la societat”.

“El futur d'un sector, d'una empresa o d'un projecte, la seva supervivència, la seva sostenibilitat en el temps depèn de que la societat el trobi útil i que la societat vulgui que existeixi”, ha assegurat durant la seva intervenció en el ‘XL Seminari APIE Santander’, sota el títol  ‘L'economia de la democràcia. De la transició i l'entrada a la UE fins a la crisi de la pandèmia’.

Goirigolzarri s'ha referit a més de a la reputació, a dos desafiaments més a què ha de fer front el sector financer: el canvi d'hàbits dels clients units a l'evolució de la tecnologia, i la millora de la rendibilitat.

Sobre el primer, ha assenyalat que “els clients continuen modificant els seus hàbits a l'hora de relacionar-se amb el seu banc, continuen accelerant la seva digitalització, i nosaltres hem de donar una resposta”. Pel que fa al repte de la rendibilitat, ha explicat que és cert que la recuperació del terreny positiu dels tipus d'interès ha tingut com a conseqüència una millora de la rendibilitat del sector, encara que segueix estant per sota del cost de capital del sector, i les cotitzacions dels bancs continuen estant per sota del valor en llibres.

El president de CaixaBank ha aprofitat la seva intervenció per deixar clar que existeixen enormes diferències entre la situació de la banca regional americana, amb entitats que han presentat dificultats durant els últims mesos, i el sistema bancari europeu i, en concret, l'espanyol. Diferències, ha dit, en termes de model de negoci de les entitats i de regulació i supervisió.

En qualsevol cas, ha comentat la necessitat de comptar a Europa amb un sector financer, no només molt solvent i amb una gran liquiditat, sinó amb entitats amb més massa crítica, “que puguin competir amb els grans bancs americans o asiàtics, i d'aquesta manera tenir prou capacitat de finançament per donar suport al creixement europeu”.

Sobre el context europeu, ha expressat també que “la Unió Bancària roman incompleta i la Unió del Mercat de Capitals és incipient”. En concret, ha advocat per “culminar” el Fons de Garantia de Dipòsits comú.

Segons Goirigolzarri, “la inexistència d'una unió bancària i un mercat únic de capitals té impacte a tots els nivells: deixa sense tancar un problema important per als països europeus, com és el risc de fragmentació, amb el seu consegüent efecte en les primes de risc; i la falta d'una unió real és un obstacle per a la consolidació bancària, ja que no permet aprofitar economies i sinergies a nivell europeu”.

Fase de transformació

D'altra banda, el president de CaixaBank ha traslladat que un cop completada la integració “comencem la part més prometedora de la nostra fusió, que és la de la transformació”. En aquest sentit, ha recordat les prioritats que recull el Pla Estratègic 2022-2024 de l'entitat: donar un impuls decisiu al negoci, creixent més enllà dels obstacles de la banca tradicional; continuar, al mateix temps, adaptant els canals de distribució a les noves necessitats dels clients; i tot això amb l'objectiu de ser un referent europeu en sostenibilitat.

Aquestes prioritats, ha afegit, han de portar a l'entitat a assolir a tancament del 2024 una rendibilitat sobre recursos propis superior al 12%, una millora de l'eficiència fins a situar-la per sota del 48%. I consolidar la posició de fortalesa en termes de capital i solvència, amb l'objectiu de generar capital disponible per distribuir als nostres accionistes per un import de 9.000 milions d'euros durant el període 2022-2024. “Uns objectius molt ambiciosos, però que considero que, amb les dades de tancament del primer trimestre d'aquest any, podem confirmar que anem pel bon camí per al seu compliment”, ha subratllat.

A més, ha incidit en què CaixaBank vol anar més enllà i “liderar el procés de transformació del sector financer”. “Aquesta transformació la volem dur a terme amb un model de fer banca molt inclusiu i molt pròxim a les famílies i empreses, així com a la societat a la que servim”, ha assegurat.

Model diferent de fer banca

A més, Goirigolzarri ha defensat que el compromís de CaixaBank amb els seus clients i amb la societat en general  “va més enllà de la simple relació financera”, i ha posat l'èmfasi en el vessant social de l'entitat perquè “tenim una forma molt diferent de fer banca”.

“Comptem amb un model diferencial de fer banca, molt inclusiu i pròxim a la societat a la que servim. Un model que parteix de la base que la sostenibilitat d'un projecte no se sustenta només en els resultats financers, sinó també en com s'aconsegueixen”, ha agregat.

D'aquesta manera, ha posat en valor iniciatives com MicroBank, el banc social de CaixaBank i principal entitat europea de microfinances; CaixaBank Dualitza, la fundació per donar suport a la formació professional dual; o l'ampli parc d'habitatges en lloguer social de l'entitat. A això cal afegir que la Fundació “la Caixa “ té una participació superior al 30% de CaixaBank, cosa que ha significat un dividend de 550 milions d'euros en l'últim exercici per finançar la seva tasca social.

Fortalesa de l'economia espanyola

El president de CaixaBank també ha abordat la situació de l'economia espanyola, per afirmar que “és innegable que la nostra economia està mostrant una fortalesa molt superior a la que anticipàvem l'any passat. Ha sorprès molt positivament, fins i tot als que érem més optimistes”.

En qualsevol cas, ha indicat que Espanya serà dels últims països de la zona euro a recuperar els nivells de PIB del 2019, una cosa que s'espera que succeeixi en aquest segon trimestre, “amb el que significa de pèrdua d'oportunitat per al creixement”.

Goirigolzarri també ha exposat els reptes que ha d'afrontar l'economia espanyola, ja que el seu punt feble més important és la seva productivitat i el més gran factor de vulnerabilitat és el desequilibri dels comptes públics.

A més, s'ha referit a la inflació, al control de la qual “cal continuar donant prioritat”, i ha indicat que l'objectiu principal del BCE ha de ser tornar-la al seu objectiu a mig termini del 2%. “És fonamental controlar la inflació perquè no fer-ho afectaria a l'ancoratge de les expectatives, i tots sabem les nefastes conseqüències d'una situació en la que la inflació estigui descontrolada”, ha defensat.