La càtedra AgroBank Qualitat i Innovació de la Universitat de Lleida (UdL) ha premiat una tesi doctoral sobre mitjans de control biològic de la podridura marró en la fruita de pinyol causada per la floridura filamentosa Monilinia spp, que pot arribar a ocasionar la pèrdua de fins al 80% de la producció. La investigadora valenciana Amparo Gotor, doctora per la Universitat de Lleida (UdL), s’ha convertit en la guanyadora de la segona edició d’aquest guardó dotat amb 3.000 euros que té com a finalitat premiar la recerca d’excel·lència en el sector agroalimentari.
El jurat ha escollit la tesi, titulada New advances in the control of brown rot in stone fruit using the biocontrol agent Bacillus amyloliquefaciens CPA-8, d'entre un total de 77 sol·licituds arribades des de 13 comunitats autònomes espanyoles. Gotor ha treballat amb una soca d'aquest bacteri (B. amyloliquefaciens) per lluitar contra el fong que més afecta als cultius de fruita de pinyol a Europa i que fins ara només es tractava amb fungicides. L’efectivitat del bacteri ha estat validada en camps de cirera, préssec i nectarina.
Gràcies a les investigacions desenvolupades durant la tesi, l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ha obtingut dos productes biològics que es troben actualment en l'última etapa del seu desenvolupament comercial. "El seu ús en els sistemes de cultiu habituals pot arribar a ser una estratègia prometedora per aconseguir un descens de les pèrdues originades per la podridura marró, contribuint així al control de les malalties post-collita en fruita d'os, en el marc d'una agricultura més sostenible i ecològica", destaca el director de la Càtedra AgroBank, Antonio Ramos.
Els microorganismes que actuen com agents de biocontrol s'han convertit en una alternativa davant la limitació de productes autoritzats a Europa per al seu ús en post-collita, la recerca de pràctiques agrícoles més sostenibles, l'increment de la producció ecològica i la necessitat de prevenir l'aparició de soques resistents a fungicides.
Amparo Gotor ha realitzat la seva tesi doctoral sota la direcció dels investigadors de l'IRTA, Neus Teixidó i Josep Usall, i la tutorització acadèmica de la catedràtica de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària (ETSEA) de la UdL, Immaculada Viñas, obtenint una qualificació d'excel·lent cum laude. Els seus resultats han permès confirmar el potencial del bacteri B. amyloliquefaciens CPA-8 com una alternativa eficaç en el control del fong Monilinia spp, avaluant la seva eficàcia al camp i en la post-collita.
La Càtedra, creada el 2016, consolida el lideratge de CaixaBank en el sector agrari i reforça l'objectiu de l'entitat de modernitzar aquest sector, tal com es recull en l'acord entre l'entitat financera i el Ministeri d'Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi ambient (MAPAMA). Entre les finalitats de la càtedra AgroBank es troben el reconeixement de la recerca d'excel·lència que s'està desenvolupant en l'àmbit agroalimentari, promoure la transferència de coneixement científic i tècnic entre investigadors, professionals del sector i clients de l'entitat financera i impulsar la qualitat i innovació en l'àmbit agroalimentari.
La Càtedra AgroBank Qualitat i Innovació en el sector agroalimentari de la UdL obrirà a la tardor el termini per presentar candidatures a la tercera edició d'aquest guardó per a tesis doctorals.
AgroBank arriba als 18.000 milions d'euros en el seu tercer any
AgroBank ha complert recentment el seu tercer aniversari amb un volum de negoci gestionat proper als 18.000 milions d'euros, la qual cosa es tradueix en un increment del 25,5% des del seu llançament en el mes de setembre de 2014. En concret, en aquest període, el volum de passiu ha crescut un 33,4%, fins a aconseguir els 10.873.000 d'euros, mentre que el volum d'actiu ha augmentat un 15,1% i se situa per sobre dels 6.800 milions d'euros.
La tendència positiva d'aquests tres anys s'ha vist reforçada pels creixements d’AgroBank en els primers nou mesos de 2017. Des de gener de l’any passat, el volum de negoci d'aquesta línia de negoci ha augmentat un 7,2%, mentre que els clients agraris ja superen els 348.000, un 1,8% més respecte al 31 de desembre de 2016. A més, un de cada quatre agricultors espanyols ja confia en AgroBank per realitzar part de la seva operativa financera.
Una altra resposta al bon comportament del negoci ha estat l'aposta de l'entitat per la innovació i, per això, ha llançat una nova aplicació mòbil per a clients: l’app AgroBank.
