Què diu la teoria del Cigne Negre?

La crisi financera global, els atemptats de l'11 de setembre als Estats Units, l'enfonsament de la borsa el 1928 o l'aparició d'Internet, Google i Facebook. Aparentment aquests esdeveniments no tenen cap relació. No obstant això, tenen una cosa molt important en comú: tots són esdeveniments Cigne Negre o, el que és el mateix, fenòmens que passen de manera totalment inesperada, sense que ningú els hagi previst, i que poden afectar l'economia mundial.

Per molt que no hàgim vist o observat prèviament una cosa, això no vol dir que no acabi passant.

Això és precisament el que planteja Nassim Nicholas Taleb, investigador i antic operador borsari, en la seva Teoria del Cigne Negre, una metàfora que s'utilitza per parlar d'esdeveniments que compleixen aquestes tres propietats:

ul.pialist,ol.pialist{color:#777;}ul.pialist li, ol.pialist li{font-size:14px; line-height: 22px}ul.pialist li{list-style: disc;}

• Inesperats. No presenten cap evidència que passaran.
• Impacte extrem. Comporten conseqüències molt importants.
• Predictibilitat retrospectiva. Un cop transcorreguts, es troben dades que proven que es podrien haver evitat.

Però, per què aquest nom? Quin n'és l'origen? Per entendre-ho ens hem de remuntar a una de les històries que explica Taleb en el seu llibre:

“Abans del descobriment d'Austràlia, els europeus no tenien cap motiu per pensar que podia existir un cigne negre. Fins que vam arribar a Austràlia, i el descobriment d'una sola au va acabar amb segles d'evidència. Aquest fet il·lustra una greu limitació del nostre aprenentatge a partir de l'observació i l'experiència.”

Dit d'una altra manera: per molt que no hàgim vist o observat prèviament una cosa, això no vol dir que no acabi passant. Per a l'economista Xavier Sala-i-Martin, això és molt important perquè “en economia solem fer prediccions i prendre decisions basant-nos en l'experiència passada, sense tenir en compte els Cignes Negres”.

Altres fenòmens que també són considerats Cignes Negres són: Primera i Segona Guerra Mundial, l'ensorrament del bloc soviètic i la caiguda del Mur de Berlín, entre d'altres. I ja mirant cap al futur, el Fòrum Econòmic Mundial ha estat capaç d'apuntar els tres grans Cignes Negres per als propers deu anys d'àmbit mundial: desigualtat econòmica, polarització social i perills mediambientals.

En aquesta línia, el mateix organisme també estableix els cinc grans reptes per afrontar-los, que són la reforma i el creixement de l'economia, reconstruir les comunitats socials, gestió de la disrupció tecnològica, enfortiment de la cooperació internacional i accelerar l'acció contra el canvi climàtic.