D'on venen els productes que consumim per Nadal?

Des de la garlanda que decora el teu saló fins a les delícies nadalenques que gaudeixes a taula, hi ha un munt de productes que només utilitzem o consumim en aquesta època.

Alguns tenen les arrels en tradicions centenàries, d'altres s'han reinventat per satisfer una demanda o abaratir-ne els costos.

Avui ens ocupem de cinc productes nadalencs emblemàtics i n'explorem l'origen:

D'on ve el torró que consumim per Nadal?

El torró és, sens dubte, un dels productes nadalencs més representatius d'Espanya. Té l'origen en la gastronomia àrab, amb ingredients molt típics d'aquesta cultura, com les ametlles i la mel, que, al seu torn, abunden a la península Ibèrica.

Xixona i Alacant disposen de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP); és a dir, obeeixen les directrius del consell regulador que estableix les bases per mantenir la qualitat i l'autenticitat en l'elaboració d'aquest dolç. Per part seva, Agramunt, a Lleida, té la seva pròpia IGP.

Amb tot, molts torrons no es fabriquen a l'empara d'aquestes IGP, per la qual cosa es produeixen en altres punts i segueixen altres processos d'elaboració.

D'on provenen les flors de Nadal que comprem per les festes?

La ponsètia o flor de Nadal és una planta originària de l'Amèrica del Nord. Avui dia, la combinació de vermells i verds (i fins i tot blancs) a les seves fulles fa que s'hagi convertit en la planta ornamental per excel·lència.

Segons l'Associació d'Organitzacions de Productors de Fruites i Hortalisses de la província d'Almeria (Coexphal), la producció mundial de flors de Nadal arriba als 200 milions d'unitats a l'any, una dada a la qual atribueixen un valor comercial de 1.000 milions d'euros.

Europa produeix 95 milions anuals d'aquesta espècie, assegura la mateixa font. Espanya i Portugal són responsables cada any de 10 milions d'unitats de flor de Nadal.

I al nostre país, Almeria n'és la principal productora, amb 3,5 milions d'unitats a l'any, el 33 % de la producció nacional, estipula ASAJA.  

En 300 hectàrees de cultiu (160 d'hivernacle i 140 a l'aire lliure), Níjar, El Ejido o Adra s'omplen de tons vermellencs el novembre, coincidint amb l'inici de la campanya.

Precisament la seva temporalitat, inversa a la de moltes hortalisses, suposa una activitat per als mesos de tardor. La flor de Nadal genera només a Almeria 5.000 llocs de treball. La Comunitat Valenciana, Catalunya i Galícia en són altres enclavaments productors.

La flor de Nadal sol ser per a consum intern, ja que el transport afecta negativament la planta, per la qual cosa la seva producció no es destina a l'exportació.

D'on venen els polvorons i mantecados que mengem per Nadal?

A Estepa, Sevilla, s'hi produeix més del 90 % dels polvorons i mantecados que es consumeixen a Espanya.  

Els polvorons són un dolç d'inspiració àrab, amb l'ametlla com a ingredient principal. Els mantecados són una innovació relativament recent, atribuïda a la natural d'Estepa Micaela Ruiz Téllez (1821-1904), coneguda com La Colchona, que utilitzava llard de porc per mantenir la consistència dels seus productes en els viatges i vendre'ls a través d'Andalusia.

A més d'Estepa, hi ha obradors de polvorons i mantecados a altres llocs d'Espanya, com Vitoria-Gasteiz, Valladolid, Màlaga, Badajoz o Toledo.

D'on venen els arbres de Nadal que utilitzem com a decoració?

Si tradicionalment els vivers no donaven l'abast per proveir d'arbres i branques d'avet les llars espanyoles, darrerament han fet un gir a aquest costum.

D'una banda, la consciència mediambiental ha convençut moltes famílies perquè col·loquin un arbre artificial, que es pugui guardar i reutilitzar l'any següent, per evitar així la tala d'arbres naturals o els esforços per replantar-los o recuperar-los.

De l'altra, un arbre que es pugui reciclar d'un any per l'altre suposa una comoditat i un estalvi. Tanmateix, no tots els arbres artificials suposen un benefici mediambiental, tenint en compte la seva fabricació amb materials no biodegradables (PE i PVC) o la petjada de carboni que implica el seu transport des del lloc de fabricació fins a la destinació final, el saló de casa teva.

Els arbres artificials de Nadal, així com la decoració que els ornamenta, venen en un 90 % de la Xina.  Si parlem de llums nadalenques, la Xina representa el 66 % de les exportacions mundials.

La producció d'arbres de Nadal artificials es concentra a Guangdong, Zhejiang i Jiangsu. Precisament en aquesta última es troba la localitat de Yiwu, amb fàbriques especialitzades en articles nadalencs.

D'on ve el marisc que consumim per Nadal?

La gran part de les gambes que consumim provenen de Tunísia, el Marroc, Grècia o Itàlia. El Marroc, Mauritània o Moçambic s'encarreguen de proveir els llagostins, afirma El País. El mateix article recull que el 28,3 % del marisc que consumim a Espanya és nacional.

Hi ha qui, pel que fa al producte fresc, el prefereix cuit, atès que suposa una comoditat. Valdorros, a Burgos, no és un lloc que a priori relacionaríem amb el mar i el marisc, però alberga un dels bullidors més grans d'Espanya, que cou marisc nacional i d'altres orígens (l'Equador, Veneçuela, el Perú, Panamà, Hondures o Nigèria). El 50 % del llagostí cuit que es consumeix al nostre país surt de Burgos.