L’estrella de ”la Caixa”

Si hi ha res que identifiqui clarament ”la Caixa” és, sens dubte, el logotip: la famosa estrella de Miró. Però, quina història té?

Des que es va fundar l’any 1904,”la Caixa” havia tingut diferents anagrames, i se n’havien arribat a fer servir diversos alhora er a usos ben diferents. A finals dels anys setanta es va fer evident que aquest caos de símbols i identificacions–situació que també afectava la majoria de bancs i caixes de l’època–creava problemes d’identitat i d’imatge, de manera que els ciutadans, tot sovint, no diferenciaven les entitats entre elles.

En aquest context ”la Caixa” va decidir crear una identitat corporativa pròpia, molt diferenciada de la de la resta d’entitats, i que no tan sols dotés l’entitat d’una personalitat única, fàcilment recognoscible i amb la qual fos fàcil identificar-se, sinó que a més fos capaç de sintetitzar i transmetre els valors de compromís que representaven el seu fet diferencial en el mercat.

Amb aquesta finalitat, el 1979 es va contractar l’empresa nord-americana Landor Associates per iniciar un procés de renovació de la imatge que fos coherent amb la personalitat i la trajectòria de ”la Caixa”.

Després d’un període de reflexió, es va determinar que la nova imatge havia de tenir una identitat visual propera i innovadora, sense cap referència territorial o sectorial que en limités l’expansió en el futur. I per aconseguir transmetre els trets i valors de ”la Caixa” s’havia de reunir en un únic símbol la doble dimensió de l’entitat: una institució financera però amb una llarga tradició de servei públic i comunitari, amb una important Obra Social.

L’equip de Landor va presentar diverses propostes de símbol, però, davant de les opcions més conservadores i tradicionals, a poc a poc va anar prenent força la necessitat d’explorar camins més innovadors i imaginatius en la cerca d’una imatge diferent: el concepte Miró.

Tot inspirant-se en l’univers pictòric de Joan Miró, l’equip de Landor havia dissenyat un asterisc blau de vuit puntes, però de seguida es va descartar, perquè l’important no era un dibuix específic, sinó el fet que aquest dibuix el fes un artista de fama internacional i amb un llenguatge intemporal i universal.

Així doncs, finalment ”la Caixa” va decidir encarregar a l’artista Joan Miró mateix una creació seva per fer-la servir com a representació visual de l’entitat, fet que era pròpiament una reafirmació de la responsabilitat social i cultural de l’entitat financera en el mecenatge de les arts.

Miró va acceptar l’encàrrec de crear per a ”la Caixa” una obra a partir de la qual es pogués aïllar algun element com a logotip de l’entitat. D’aquesta manera, va fer conjuntament amb Josep Royo un gran tapís que contenia l’avui ja famosa estrella i que encara ara es pot veure exposat a la seu central de l’entitat a Barcelona.

Però més enllà de l’expressió artística de la marca, en la seva gènesi ”la Caixa” apostava per la plasmació i coherència amb uns valors: la qualitat indiscutible d’un artista universal; la seva vinculació amb els territoris d’origen de ”la Caixa”; l’esperit d’innovació aplicat a tots els àmbits d’actuació; el compromís amb la societat a través de la promoció de l’art i la cultura; l’aposta per la proximitat mitjançant un símbol amable amb el qual els clients es poguessin identificar…

La gran posada de llarg del símbol va tenir lloc amb motiu de la inauguració del Museu de la Ciència de ”la Caixa” el 1981 i, de mica en mica, es va començar a instal·lar a les oficines. L’èxit va ser fulgurant.

La irrupció de l’estrella de Miró per a ”la Caixa” va suposar un trencament radical amb els patrons imperants de la identitat bancària de l’època.

El programa d’identitat corporativa de ”la Caixa” canviava les regles de la imatge visual aplicada a empreses i feia néixer tota una nova generació de possibilitats per a creatius i dissenyadors. A partir de l’estrella mironiana, ja es podia afegir contingut emocional a una imatge corporativa.