L'engranatge solidari que distribueix 158 milions de quilos de menjar a l'any

John Van Hengel és el pare dels bancs d'aliments. Després d'una vida més o menys acomodada treballant com a conductor de camions, gerent de vendes i publicista en una revista, aquest home nascut a Phoenix (Arizona) donava vida, sense saber-ho, al moviment de solidaritat més gran en l'àmbit alimentari.

El voluntari, després d'escoltar el testimoni d'una mare que alimentava els seus nou fills amb excedents dels supermercats, va decidir implicar-s'hi. Un forn cedit per la basílica de St. Mary es convertia, així, en el primer magatzem de productes comestibles que albergava aliments i els distribuïa a aquelles famílies que els necessitaven.

Han passat més de cinquanta anys des que es va crear el primer banc d'aliments gràcies a Van Hengel i des de llavors aquests espais s'han estès pel món per atendre col·lectius en situació de vulnerabilitat.

Es calcula que cada any es llencen a les escombraries més de 7,7 tones d'aliments només a Espanya. Un excedent que la indústria alimentària, particulars o empreses no aprofiten, però que és apte per al consum.

Amb la finalitat de fer arribar els aliments a aquelles persones que més ho necessiten, els 54 bancs d'aliments i els més de 3.300 voluntaris que formen la Federació Espanyola de Bancs d'Aliments (FESBAL) treballen diàriament per donar suport a persones en situació de pobresa severa.

Dues voluntàries classifiquen els aliments rebuts als magatzems de FESBAL

Quina és la cadena de distribució dels aliments?

L'engranatge per distribuir més de 158 milions de quilos de menjar a l'any a Espanya no és senzill, però la professionalitat i, sobretot, la gran cadena solidària en què s'impliquen particulars, empreses i indústria alimentària fa possible l'impossible: atendre més d'un milió i mig de persones.

Gràcies a les aportacions dineràries i en espècie fetes, els bancs d'aliments reben o compren aliments que, un cop ordenats i classificats per part de voluntaris per assegurar les seves perfectes condicions de consum i transport, es lliuren a gairebé 8.000 entitats benèfiques que atenen directament els beneficiaris de les ajudes.

“La distribució d'aliments entre els bancs es fa segons el nombre de beneficiaris que atén cada centre i segons l'índex de pobresa de cada província”, explica el director de FESBAL, Miguel Fernández. “Les conseqüències econòmiques de la COVID-19 han provocat una recessió generalitzada, però que afecta principalment les zones en què els sectors econòmics de l'hostaleria i el turisme són la font principal d'ingressos”, aclareix.

La crisi ocasionada per la pandèmia ha provocat que el perfil de persones que acudeixen als bancs d'aliments s'hagi ampliat. “Hi trobem famílies que abans de la crisi tenien rendes mitjanes o baixes, parelles joves amb fills a càrrec, joves universitaris amb feina a mitja jornada o a l'hostaleria, persones que es troben en ERTO o desocupades, o persones grans que amb la seva pensió alimenten la seva família”, explica el representant.

Sens dubte, l'últim any està suposant un repte en tots els àmbits i els bancs d'aliments no en queden al marge. “No podem abaixar la guàrdia. El temor més gran és que les existències als bancs d'aliments siguin insuficients per atendre la demanda d'ajuda de tantes persones que avui ho necessiten”, assenyala Fernández.

Per tal de continuar atenent les necessitats més bàsiques, Fundació ”la Caixa” i CaixaBank van posar en marxa, juntament amb FESBAL, la campanya #CapLlarSenseAliments per aconseguir que més d'un milió i mig de persones puguin tenir accés a aliments. Les donacions es poden fer a través de la xarxa de caixers automàtics de CaixaBank; a través de CaixaBank NOW, tant a l'app com al web, i per mitjà del portal Caixabank.cat, per a aquells que no són clients de l'entitat. Una altra opció de col·laboració és a través de Bizum, enviant el donatiu al número 38014.

“Aquest és un any de recuperació, però s'espera que el creixement econòmic sigui més robust el 2022, per la qual cosa el repte més gran és que la ciutadania espanyola, empreses i administracions, que sens dubte tenen un gran cor, continuïn col·laborant per cobrir la demanda d'ajuda alimentària, que desafortunadament persistirà”, conclou el director de FESBAL.