La igualtat com a projecte: així es construeix una societat més justa

La societat es transforma a través de les noves generacions i els nombrosos àmbits d'actuació en què la igualtat encara és un repte

La igualtat de gènere és un objectiu que ha de ser global, però ha de començar a escala particular. Si més no, així ho entén una nova generació d'emprenedors que ha posat en marxa diversos projectes amb aquest concepte com a protagonista. Alguns s'han reunit a l'Imagin Café de Barcelona per compartir les seves experiències. Ho han fet dins la iniciativa #ACTUEM WengageCaixaBank .

En aquesta trobada hi van participar David Tomás, General Manager de Cyberclick, com a moderador; Laura Fernández, CEO i cofundadora de Allwomen.tech; Gemma AWWZ, fundadora de Beats x Us; Julia Goula, arquitecta i cofundadora de Equal Saree, i Amleto Montinari, CEO i cofundador de Fluttr. Tots ells han desenvolupat projectes inclusius i pioners en àmbits tradicionalment masculins com la tecnologia, l'arquitectura, la música electrònica o els recursos humans.

El valor de l'observació

A l'hora d'aconseguir una societat igualitària, el primer que s'ha de fer és observar. D'aquesta manera, es podran identificar els espais i els sectors en què les dones amb prou feines tenen representació. Precisament aquesta és una acció que tots els ponents han exercit a l'hora de posar en marxa els seus projectes.

“El sector tecnològic està monopolitzat pels homes, que ocupen el 80% dels llocs de treball que hi estan relacionats. Tant és així, que pots sentir una barrera des del mateix moment en què et vols formar per accedir-hi. Això és especialment greu si tenim en compte que la tecnologia és present i futur en la nostra societat”, explica Laura Fernández. Aquesta va ser la raó per la qual va sorgir Allwomen.tech, un espai de formació en disciplines com la intel·ligència artificial o la usabilitat exclusiu per a dones. “Vam decidir fer alguna cosa davant d'aquesta situació, apoderar les dones i fer-los un forat en el present i el futur de la nostra societat”.

En el cas de Julia Goula, l'observació la va portar a adonar-se que els espais que ocupem no són neutres. “Per què la cuina d'una casa sol ser en el lloc més amagat? Per què canviem de direcció quan caminem de nit? Què passaria si poséssim la cuina en un lloc bonic? I si les ciutats no tinguessin racons foscos?”, va plantejar l'arquitecta a l'audiència.

Per a Goula, l'espai reflecteix els valors de la societat. “El nostre despatx d'arquitectura feminista dona molta importància a la manera en què això crea desigualtats i en què podem transformar-ho. Fins ara, no s'ha tingut en compte l'experiència de les dones en l'espai públic. Tampoc no hem participat en la presa de decisions a causa dels sostres de vidre”.

Gemma AWWZ, per part seva, va observar una absència pràcticament total de dones en la producció de música electrònica. “Només hi ha un 2% de noies produint música. Per això vaig posar en marxa un projecte per formar dones en aquesta disciplina, una iniciativa cultural que cerca l'equiparació de gènere en el món de la música electrònica.

També Amleto Montinari va crear un projecte per potenciar la igualtat, si escau, en la selecció de personal. “Fluttr va sorgir com un espai en què tots siguem iguals i el talent de les persones sigui el més important per al recruiting. De fet, volem ajudar les persones que no arriben a ser seleccionades per fallar en una prova tècnica a desenvolupar les seves habilitats. Així, volem que les dones que es trobin en aquesta situació tinguin accés a mentors i mentores que les ajudin a desenvolupar habilitats tècniques per poder ser seleccionades en el futur”.

La tecnologia també pot ser sexista

Entre els diversos temes tractats pels assistents, va destacar el biaix que afecta la tecnologia mateixa i que pot suposar un problema a l'hora de promocionar la igualtat de gènere.

Laura Fernández va reivindicar la importància d'incloure les dones en el disseny de la intel·ligència artificial per evitar que se les discrimini de manera automàtica. “És una mica generalitzat. Hi ha casos tan quotidians com el de Google Translator, que tradueix de l'anglès «a doctor» per «un metge» i «a nurse» per «una infermera»”.

Amleto Montinari va exposar el cas de proves tècniques de selecció de personal basades en intel·ligència artificial amb un important biaix sexista simplement perquè utilitzaven dades curriculars d'una indústria, la tecnològica, en què la majoria de treballadors són homes.

El paper de les empreses

Per a aquests experts, les companyies poden donar el suport definitiu a l'avenç cap a una societat més igualitària. En aquest context, David Tomás va destacar iniciatives com Wengage de CaixaBank per impulsar la igualtat de gènere i reforçar el rol de les dones en l'empresa i la societat. “Utilitzar un llenguatge inclusiu en aquest àmbit també pot ajudar a canviar l'imaginari col·lectiu. Si parlem de directora general com una cosa genèrica, contribuirem que la imatge que se'ns aparegui en parlar d'aquest tipus de llocs sigui la d'una dona”.

Per a Amleto Montari, “el primer que han de fer les empreses és entendre que la diversitat és un valor molt positiu. I els líders de l'empresa són fonamentals en això. La seva direcció ha de ser representativa de la societat en què vivim, no estar composta únicament per homes”.

Segons l'opinió de Gemma AWWZ, és imprescindible que les dones ocupin llocs de poder. “Mentre això no passi, no hi haurà aquest canvi tan necessari en el punt de vista de la societat”, va destacar. Julia Goula, per part seva, va assenyalar que, en un sector com l'arquitectura, en què abunden pimes i persones autònomes, resulta necessari un cert grau de protecció perquè les dones se sentin més acompanyades. “Això és una cosa que els col·legis d'arquitectes i enginyers podrien potenciar”, va apuntar.

Respecte al futur de la igualtat de gènere, l'optimisme va ser la tònica general entre els participants en la trobada. “Jo soc optimista. Vivim un moment en què la igualtat de gènere s'ha convertit en una cosa mainstream, està arribant a totes les capes. És molt positiu veure que els que som aquí remem en la mateixa direcció des de diferents aproximacions. Aquest canvi vindrà abans del que pensem, tot i que queda molt per fer. Això sí, totes i tots ens hi hem de comprometre per aconseguir-lo”, va resumir Laura Fernández.