La impremta, la innovació que va impulsar la revolució del coneixement

Revolucions econòmiques, científiques, tecnològiques i, per descomptat, culturals. Així és el rastre que deixa la impremta, l'invent que permetia reproduir textos ràpidament i que va obrir una nova era en la història de la humanitat gràcies a la immensa capacitat per transmetre informació.

La revolució que va néixer en un taller d'orfebre

La primera gran revolució en la transmissió d'informació i coneixement la va portar un orfebre alemany en el segle XV. Johannes Gutenberg va saber aprofitar diferents invencions prèvies —com el paper, els tipus mòbils i la premsa— i aportar-ne altres de noves per inventar una màquina capaç de fer diverses còpies d'un llibre al mateix temps.Encara que no queda del tot clar que la seva impremta fos la primera de la història, sí que va ser la que va detonar aquesta revolució del coneixement.La impremta de Gutenberg va ser un invent que va transformar per sempre conceptes com l'educació i la ciència. Fins llavors, la difusió del coneixement es veia limitada perquè els llibres es reproduïen manualment. Eren objectes de luxe i a Europa només hi podien accedir, pràcticament, la noblesa i el clergat.La impremta va abaratir i va accelerar considerablement aquesta tasca. A més, va facilitar la producció de llibres en diferents idiomes. Això va suposar que noves capes de població tinguessin accés als llibres i, amb aquests, a l'alfabetització.Va sorgir, a més, una economia lligada a la mateixa impremta i fins i tot es va modificar la manera de fer negocis amb altres: es va canviar una economia feudal basada en la paraula per una altra en què la confiança es plasmava en paper.

Efectes de la lectura en la ment

La impremta no només va facilitar l'expansió del coneixement a noves capes de població que, sense aquesta, no podrien deixar mai enrere l'analfabetisme. A més, aquest invent va contribuir a modificar la nostra manera de pensar perquè aprendre a llegir i escriure canvia estructuralment el cervell. Les persones que llegeixen raonen i formen records de manera diferent.Un exemple: s'ha estudiat ja la relació entre llegir ficció literària i la millora tant de la nostra empatia com de la nostra habilitat cognitiva per interpretar l'estat mental dels altres (teoria de la ment). Pel que sembla, el nostre cervell no diferencia tan clarament entre llegir l'experiència d'un personatge de ficció i portar-la a terme en la vida real. Les regions que s'activen són les mateixes.El que va fer la impremta va ser estendre aquest tipus de canvis a gran escala. La transmissió eminentment oral de la cultura va donar pas a l'escrita i, amb aquesta, van sorgir noves maneres de recordar, plantejar-se preguntes i connectar amb els altres.Recuperar i transmetre informació rellevant ja no depenia exclusivament de la memòria i la imaginació de les persones que l'explicaven. Era molt més senzill i exacte consultar-la en un llibre dels molts que hi havia disponibles gràcies a la impremta.

L'explosió del coneixement

No és casualitat que el Renaixement o la Revolució Científica, que van canviar dràsticament la manera d'interpretar la realitat, comencessin en els anys posteriors a l'aparició de la impremta de Gutenberg. El mateix Leonardo da Vinci va aportar innovacions a aquest invent per optimitzar-ne el rendiment i millorar-ne la fiabilitat.S'estima que durant la primera dècada del 1500 es van imprimir dos milions de llibres a Europa, fins a 20 milions cap al 1550 i a prop de 150 milions cap al 1600. Aquesta explosió del coneixement va facilitar que la cultura i les idees es traslladessin dels convents al carrer. Gràcies a això es va posar l'ésser humà al centre i es va deixar enrere la visió medieval del món, basada en el teocentrisme.Aquest pas va ser determinant en el desenvolupament de la ciència i la tecnologia modernes, que establirien al seu torn les bases de l'economia moderna. Van ser imprescindibles per al desenvolupament de maquinària moguda per aigua, vent o calor que substituiria la força humana i animal en l'agricultura, la producció manufacturera o el transport. Això, al seu torn, va estimular l'expansió comercial i la transició d'una economia feudal a una de mercantilista.Els fluxos més importants de mercaderies entre diferents territoris van afavorir el desenvolupament d'indústries locals, com la tèxtil i la metal·lúrgica. Eren les albors de la revolució industrial, que acabaria per portar el model econòmic actual.

El poder de la paraula impresa

Costa imaginar que els mitjans de comunicació que avui utilitzem per informar-nos arribessin a existir sense l'ajuda de la impremta. Aquest artefacte va ser el que va fer possible les grans tirades d'exemplars necessàries per arribar a un gran nombre de persones.De fet, la influent premsa econòmica va tenir els seus orígens a finals del segle XVI en uns fulls informatius impresos que es coneixien com a «price currents». Aquests fulls recollien els preus de les mercaderies que es comerciaven sobretot en ports britànics i holandesos.Aquests primitius mitjans permetien prendre decisions mercantils sobre la base d'una informació veraç i actualitzada, i s'evitaven així especulacions. Fins i tot van arribar a informar sobre la primera crisi financera, la de les tulipes holandeses del segle XVII.La seva evolució cap a la premsa especialitzada va formar part de la construcció del conegut «quart poder». Així va batejar el diputat britànic Thomas Macaulay la premsa en el segle XVIII.Es referia a uns mitjans de comunicació, eminentment impresos, que eren capaços d'influir sobre l'opinió pública i, amb això, d'orientar moltes de les decisions polítiques i econòmiques que es prenien. Aquest va ser un paper que van mantenir durant segles.En plena era digital, la premsa impresa continua aportant més de la meitat dels ingressos (57%) de les empreses editores a través de la publicitat i la circulació, tal com recull l'últim estudi World Press Trends Outlook de WAN-IFRA.Segons alguns experts, internet ens està conduint al final d'una era coneguda com el Parèntesi Gutenberg, durant el qual la paraula impresa va dominar la producció cultural, així com la transmissió de coneixement i valors.Un petit lapsus de 500 anys en què manaven els llibres i que canviaria per sempre la història de la humanitat des de la invenció d'una impremta en el taller d'un orfebre alemany.