Ja som 49 milions: com és la població espanyola?

Aconseguirà Espanya superar la barrera dels 50 milions d’habitants? No es pot saber amb seguretat, però el que és cert és que cada cop s’hi apropa més. Les últimes dades provisionals de l’INE indiquen que, el dia 1 de gener de 2025, el país va ultrapassar per primer cop els 49 milions d’habitants.

La població estrangera és la que més ha contribuït a l’increment de població que ha experimentat Espanya el darrer any: les tres quartes parts d’aquest augment les han aportat els habitants amb nacionalitat diferent de l’espanyola.

Més habitants que mai

Actualment, viuen a Espanya 49.077.984 persones, gairebé deu milions més que fa 30 anys. D’elles, poc més de la meitat (51 %) són dones, amb una presència lleugerament menor d’homes (49 %).

Les comunitats autònomes més poblades són Andalusia (8.663.175 habitants), Catalunya (8.119.550 habitants), la Comunitat de Madrid (7.125.583 habitants), la Comunitat Valenciana (5.414.296 habitants) i Galícia (2.715.424 habitants).

Per part seva, els territoris menys poblats no arriben al milió d’habitants: és el cas de Ceuta (83.512), Melilla (87.001), La Rioja (327.115), Cantàbria (593.386) i Navarra (683.525).

Població per C. A.

Font: Estadística contínua de població (INE). Dades provisionals l’1 de gener de 2025.

Els quarantins, els més nombrosos

L’edat més freqüent a Espanya és de 48 anys, segons les dades de l’INE corresponents a l’1 de gener de 2025. De fet, el grup d’edat més nombrós entre els habitants del país és el que va dels 40 als 49 anys, amb un total de 7.628.025 persones.

Això sí, les xifres difereixen si observem els grups d’edat per la seva nacionalitat: mentre que el més nombrós entre els espanyols és el que va dels 50 als 59 anys (amb 6.762.403 persones), el dels estrangers es correspon amb els de la trentena (1.485.526 persones).

Quins són els territoris que noten més la presència dels nens i quins la de la gent gran? Els territoris que tenen una població infantil (fins a 14 anys) amb més pes són les ciutats autònomes de Melilla (19,44 %) i Ceuta (16,29 %), seguides per la Regió de Múrcia (15,33 %), Navarra (13,87 %) i Andalusia (13,69 %).

A l’altra banda de la balança, els territoris que tenen més presència de persones majors de 65 anys en la seva població són Astúries (28,39 %), Castella i Lleó (27,24 %), Galícia (26,92 %), Cantàbria (24,48 %) i el País Basc (24,23 %).

Increments de població a (gairebé) tot arreu

La població es va incrementar a Espanya entre el gener del 2024 i el gener del 2025 en 458.289 persones (el 0,94 % més). Això equivaldria a afegir a la població espanyola una ciutat de mida similar a la de Múrcia. D’aquest increment, el 76 % es correspon amb persones de nacionalitat estrangera (350.066 persones més).

Encara més, mentre que la població de nacionalitat espanyola va augmentar només el 0,26 % respecte del gener del 2024, l’estrangera ho va fer a un ritme molt més alt (5,38 %). 

Pel que fa a les comunitats autònomes, totes han experimentat un augment interanual en la seva població, llevat d’Extremadura.

Increment població gener 2025 vs. gener 2024

Font: Estadística contínua de població (INE). Dades provisionals l’1 de gener de 2025.

La que ha experimentat un augment relatiu més alt de població el darrer any és la Comunitat Valenciana (1,79 %), seguida per la Comunitat de Madrid (1,66 %), Catalunya (1,34 %), Melilla (1,18 %) i la Regió de Múrcia (1,04 %).  Per províncies, són Castelló, Guadalajara i Alacant les que han experimentat increments més notables, per damunt de l’1,80 %.

A l’altre costat hi ha les comunitats que menys han crescut en població: Extremadura (l’única que ha perdut habitants, amb un -0,16 %), Aragó (0,08 %), Castella i Lleó (0,26 %), Galícia (0,35 %) i Andalusia (0,36 %).

Entre les províncies, són set les que han perdut població, amb Còrdova al capdavant (-0,43 %), seguida per Jaén, Badajoz, Càceres, Lleó, Zamora i Còrdova.

Més presència d'estrangers

Cada vegada viuen a Espanya més persones amb nacionalitat estrangera. Dels 49 milions llargs d’habitants que hi ha actualment a Espanya, 6.852.348 (14 %) tenen alguna nacionalitat diferent de l’espanyola.  Segons l’INE, les principals nacionalitats dels immigrants que van arribar a Espanya l’últim quadrimestre del 2024 van ser la colombiana, la veneçolana i la marroquina.

Aquestes dades suposen que avui viuen a Espanya unes 350.000 persones estrangeres més que el 2024. I si comparem aquests registres amb els de fa cinc anys, veurem que el pes dels estrangers sobre la població general va augmentar fins a tres punts percentuals.

Aquest és un fenomen generalitzat: totes les comunitats autònomes han experimentat un augment de la població amb nacionalitat estrangera llevat d’Aragó, que va registrar un lleuger descens en aquest segment.

Amb tot, la majoria dels estrangers es concentren, per aquest ordre, a Catalunya, la Comunitat de Madrid i la Comunitat Valenciana: entre les tres sumen més població estrangera (3.755.565 persones) que la resta de les comunitats juntes.

Quins són els territoris amb més pes d’estrangers entre els seus habitants? Es tracta de les Balears (21,29 %), la Comunitat Valenciana (19,32 %), Catalunya (18,71 %), la Comunitat de Madrid (16,71 %) i la Regió de Múrcia (15,82%).

Mentrestant, els que presenten un major pes de població espanyola són Extremadura (95,62 %), Galícia (93,65 %), Ceuta (93,65 %), Astúries (93,33 %) i Cantàbria (91,89 %).

També resulta interessant saber a quines comunitats va augmentar amb més força la població estrangera des del començament del 2024.

En aquest sentit, els increments relatius més forts s’han registrat al nord-oest d’Espanya, amb el Principat d’Astúries (12,08 %) al capdavant, seguit per Galícia (11,1 %) i Castella i Lleó (8,87 %).  Precisament, les províncies en què més pes ha guanyat la població estrangera són allà: Palència (14,37 %), Lugo (14,01 %), la Corunya (13,26 %) i Astúries (12,08 %). 

Els creixements relatius més febles s’han donat en comunitats com Aragó —l’única que experimenta una pèrdua de pes de població estrangera (-0,35 %)—, les Balears (1,60 %) i les Canàries (2,84 %).

Increment de població estrangera

Font: Estadística contínua de població (INE). Dades provisionals l’1 de gener de 2025.

Com hem vist, entre les comunitats en què ha crescut amb més força la presència d’estrangers en termes relatius hi ha Galícia i Castella i Lleó, que també són de les que menys han vist augmentar la seva població total.

Això reflecteix la forta dependència que tenen aquests territoris de l’arribada d’estrangers per mantenir la seva població, sobretot si tenim en compte que ambdues han registrat fins i tot un lleuger descens d’habitants espanyols als seus territoris.