Gini, Lorenz o Palma: el repte de mesurar la desigualtat

“Cap societat pot ser florent i feliç si la major part dels seus membres és pobra i miserable”, afirmava Adam Smith a La riquesa de les nacions. La intuïció del pare de l'economia moderna era, com molts altres cops, encertada: tal com ratifiquen diferents estudis contemporanis, un nivell de desigualtat extrem no és compatible amb una societat pròspera. A més, la irrupció de la COVID-19 pot haver amplificat les desigualtats existents.

Però com podem mesurar aquesta desigualtat? Com aconseguim conèixer les dinàmiques que operen en els diferents països? Per obtenir una radiografia d'aquesta situació, els economistes utilitzen una sèrie d'índexs que permeten determinar el grau de desigualtat existent en una societat.

Aquests en són alguns.

Coeficient de Gini o índex de Gini (IG)

Serveix per mesurar la desigualtat d'una societat mitjançant la diferència en els ingressos. El coeficient de Gini varia entre 0 i 1, on 0 es correspon amb la perfecta igualtat (és a dir, totes les persones reben ingressos iguals) i 1 es correspon amb la perfecta desigualtat (és a dir, una persona acapara tots els ingressos i la resta no rep absolutament res).

El coeficient de Gini deu el nom al sociòleg i estadístic italià Conrado Gini, que el 1912 va publicar el llibre Variabilità e mutabilità, en què planteja aquesta eina.

Quina és la utilitat del coeficient de Gini?

Ens ajuda a entendre les diferències d'ingressos i la seva evolució ens dona mostres de l'avenç o fre de la desigualtat en una societat.

Corba de Lorenz

Serveix per plasmar de manera gràfica el nivell de renda en una determinada població. En l'eix vertical veiem el percentatge acumulat de renda, mentre que l'eix horitzontal mostra el percentatge acumulat per la població. La línia diagonal, anomenada "línia d'equidistribució", divideix aquest gràfic en dos i representa el punt de distribució equitatiu. Com més distància hi hagi entre la corba i el punt d'equidistribució, més creix la desigualtat.

Índex Palma

Es tracta d'un altre mètode per mesurar la desigualtat. És l'eina de mesurament més recent, obra de l'economista xilè José Gabriel Palma, de les universitats de Cambridge, al Regne Unit, i de Santiago, a Xile.

El disseny respon a la necessitat de disposar d'una eina de mesurament de la desigualtat que superés les limitacions del coeficient de Gini. Gini ofereix una xifra que mesura la desigualtat d'una societat en el seu conjunt, però aporta poca informació sobre les dinàmiques d'aquesta societat, com ara quin segment de població concentra la desigualtat.

Quina és la utilitat de l'índex Palma?

L'índex Palma ofereix informació sobre l'origen de modificacions en la desigualtat, com ara si han baixat els ingressos dels més pobres o han pujat els dels més rics. En societats com les dels països nòrdics, la classe mitjana reuneix la meitat dels ingressos aproximadament, però l'altra meitat del total d'ingressos es reparteix de manera més equitativa entre els dos extrems de la població: els més rics i els més pobres.
Tanmateix, això no succeeix a Amèrica Llatina, on, encara que la classe mitjana concentri la meitat del total dels ingressos, l'extrem més ric acumula la major part de la resta d'ingressos i deixa l'extrem més pobre amb molt pocs recursos. Aquestes realitats són les que ens ajuden a comprendre l'índex Palma.

Índex AROPE

L'índex AROPE, format per les inicials d'At Risk Of Poverty and/or Exclusion, és l'eina que fa servir el Consell d'Europa des del 2020 per mesurar la incidència de la pobresa i l'exclusió social.

Disposa de tres subindicadors que apunten a la pobresa, la carència material i el flux de treball a la llar, respectivament:

• Taxa de risc de pobresa: indica les persones amb ingressos per unitat de consum inferiors al 60 % de la renda mitjana disponible equivalent.
• Carència material severa (CMS): indica el percentatge de població que viu en llars que no disposa d'almenys quatre dels ítems de consum bàsic establerts en l'àmbit europeu:

1. No pot permetre's marxar de vacances almenys un cop l'any.
2. No pot permetre's un àpat de carn, pollastre o peix almenys cada dos dies.
3. No pot permetre's mantenir l'habitatge amb una temperatura adequada.
4. No té capacitat per afrontar despeses imprevistes (de 650 euros).
5. Ha tingut retards en el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge principal (hipoteca o lloguer, rebuts de gas, comunitat...) o en compres a terminis els últims 12 mesos.
6. No pot permetre's disposar d'un automòbil.
7. No pot permetre's disposar de telèfon.
8. No pot permetre's disposar d'un televisor.
9. No pot permetre's disposar d'una rentadora.
   
   

• Persones que viuen en llars amb molt baixa densitat de treball: indica les persones de 0-59 anys que habiten en llars en què els seus membres en edat de treballar ho van fer menys del 20 % del seu potencial total de treball.

Quina és la utilitat de l'índex AROPE?

L'índex AROPE determina que una persona es troba en situació de risc de pobresa o d'exclusió social si compleix cap d'aquests tres casos.

Monitor de Desigualtat de CaixaBank

Es tracta d'un projecte pioner que ofereix un seguiment en temps real de l'evolució de la desigualtat i del paper de l'estat del benestar a Espanya mitjançant big data. El Monitor de Desigualtat de CaixaBank està desenvolupat per un equip format per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, l'Institute of Political Economy and Governance (IPEG) i CaixaBank Research.

Quina és la utilitat del Monitor de Desigualtat de CaixaBank?

Ofereix dades en temps real, cosa que permet fer un seguiment detallat de l'evolució de la desigualtat salarial al nostre país i del suport que proveeix el sector públic per esmorteir-la.

Els indicadors disponibles inclouen, entre d'altres, la distribució mensual dels ingressos salarials, l'índex de Gini o la corba de Lorenz, tant abans com després de les transferències públiques.

A més, les dades obtingudes permeten segmentar els resultats per gènere, edat, nivell d'ingressos, regió d'origen, característiques geogràfiques del lloc de residència i comunitat autònoma de residència, la qual cosa ofereix un nivell de detall inexistent fins al moment.